El PP eleva a Europa la gestió de Ribera en la DANA i acusa de falta de transparència a la nova comissària

La política climàtica de la Unió Europea s'ha vist alterada per una denúncia llançada des d'Espanya. L'eurodiputada del Partit Popular i vicepresidenta del Grup Popular Europeu, Dolors Montserrat, ha registrat una pregunta parlamentària davant la Comissió Europea en la qual acusa a Teresa Ribera —actual vicepresidenta de la Comissió i responsable d'Acció Climàtica— d'haver “ocultat dades clau” durant la seva audiència d'avaluació prèvia a la seva designació comunitària.

Montserrat sosté que Ribera no va informar degudament sobre el seu paper durant la gestió de la DANA (gota freda) del 29 d'octubre de 2023, quan, en la seva qualitat de ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, estava al capdavant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), organisme responsable d'alertar sobre riscos fluvials a la Comunitat Valenciana. En aquesta jornada van perdre la vida 228 persones.

El nucli de la denúncia: una finestra de silenci en plena emergència

L'argument central del Partit Popular es recolza en un informe elaborat per la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil, segons el qual entre les 16.15 i les 18.43 hores d'aquest dia no es va emetre cap alerta per part de la CHJ, a pesar que el cabal en el barranc del Poyo —un dels focus del desastre— creixia de manera alarmant.

“Aquesta apagada tècnica es va produir precisament en les hores i zona més crítiques, obstaculitzant l'activació de mesures de protecció civil”, afirma el text signat per Montserrat.

L'eurodiputada acusa a Ribera d'haver evitat deliberadament esmentar aquest episodi durant la seva compareixença a Brussel·les, on, en la seva opinió, va desviar responsabilitats cap a governs anteriors i va evitar reconèixer qualsevol error de gestió. “Aquestes noves revelacions confirmen que Teresa Ribera es va escudar en una qüestió de competències per a no assumir la seva responsabilitat”, subratlla Montserrat.

En la seva denúncia formal, la dirigent popular pregunta a la Comissió si considera que aquesta suposada omissió és compatible amb “els principis de transparència, integritat i confiança institucional” que han de regir l'accés a càrrecs d'alta responsabilitat en l'estructura comunitària.

Informe policial vs. criteri judicial

L'informe de la Guàrdia Civil remès a la jutgessa instructora el 25 de juliol detalla una cronologia de l'episodi meteorològic i apunta que “destaca en gran manera la inexistència d'avisos” durant el període en qüestió. La falta d'alertes hauria impedit als equips d'emergència conèixer en temps real l'evolució del cabal, segons els agents.

El document proposa fins i tot que es pregunti als responsables de la CHJ “quin va ser el motiu pel qual no es van dur a terme els avisos de superació dels llindars preceptius”.

No obstant això, aquest mateix informe ha estat desautoritzat per la magistrada que investiga la tragèdia. En un acte posterior, la jutgessa va qualificar el contingut de l'informe de “erroni” i “incomplet”, recordant que el seu encàrrec consistia exclusivament a proporcionar una cronologia objectiva dels desbordaments i la seva relació amb les defuncions, sense incloure judicis de valor ni atribucions de responsabilitat.

“Les valoracions realitzades per la Policia Judicial no posseeixen eficàcia incriminatòria, ni tampoc exculpatòria, dels investigats ni de qualsevol altre implicat”, va concloure la magistrada, deixant sense força penal directa el document esgrimit pel PP.

Un debat polític sobre la legitimitat institucional

Més enllà del pla judicial, el focus del debat es trasllada ara a la sorra institucional europea. Montserrat planteja que la falta de transparència en un episodi tan greu hauria de tenir conseqüències polítiques. En la seva pregunta, suggereix que la Comissió podria haver validat un nomenament basat en “una manipulació o ocultació de fets rellevants”.

“La veritat només és una i sempre s'acaba coneixent. En un assumpte d'aquesta gravetat, els europeus no es mereixen una comissària que carrega amb aquesta responsabilitat sobre les seves espatlles i que els enganya”, va afegir l'eurodiputada, apel·lant a la integritat de les institucions comunitàries.

El context no és menor: Teresa Ribera ha estat designada com una de les figures clau de la nova Comissió Europea en matèria de clima, transició energètica i sostenibilitat, precisament en un moment en què la UE redobla els seus compromisos enfront del canvi climàtic i a la gestió de riscos naturals.

Lectures creuades en clau nacional i europea

A Espanya, el moviment del PP s'interpreta com a part d'una ofensiva més àmplia contra el Govern de Pedro Sánchez, en la qual es qüestiona no sols la política energètica o climàtica, sinó també l'ús de plataformes internacionals per a projectar figures polítiques nacionals.

Des de l'entorn del Govern, en canvi, es veu la denúncia com un intent de deslegitimar a una de les principals figures de l'Executiu amb projecció europea, just quan s'aveïnen decisions clau sobre fons, transició ecològica i gestió de l'aigua.

El que està en joc no és únicament la reputació d'una comissària europea. El cas posa sobre la taula un dilema major: pot una omissió política nacional derivar en una revisió institucional europea? Deu un procés parlamentari a Brussel·les reobrir si emergeixen noves dades tècniques o interpretacions jurídiques en seu nacional?

Pròxims passos: resposta institucional i horitzó judicial

La Comissió Europea deurà ara respondre a la pregunta presentada per Dolors Montserrat. L'habitual en aquests casos és que s'analitzi si la informació presentada durant l'avaluació parlamentària de Ribera va ser veraç i completa. Si no es detecten incongruències documentals, l'assumpte podria tancar sense més. En cas contrari, s'obriria un front polític d'enorme repercussió.

Al mateix temps, el procés judicial per la tragèdia de la DANA segueix el seu curs. Malgrat el qüestionament de l'informe de la Guàrdia Civil, no es descarta que es practiquin noves diligències, o que es reclami documentació addicional a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o al Ministeri.

Entre Brussel·les i València, el nom de Teresa Ribera queda així temporalment suspès entre dues esferes: la confiança institucional europea i la responsabilitat política nacional. El que determini cadascuna d'elles, en el seu degut moment, marcarà no sols el futur d'una comissària, sinó el de la relació entre control polític, gestió d'emergències i rendició de comptes en el cor de la Unió Europea.