L'Audiència Nacional jutjarà el 2026 el presumpte frau de la consultora Efial en ajuntaments catalans

La Secció Tercera de la Sala penal de l'Audiència Nacional ha fixat per a setembre i octubre de 2026 l'inici del judici oral contra els principals acusats en la denominada peça catalana del ‘cas Efial’. La causa se centra en un entramat de contractes públics adjudicats de forma presumptament irregular per part de diversos ajuntaments catalans a una consultora privada.

Segons una provisió judicial a la qual ha tingut accés Europa Press, el judici se celebrarà en onze sessions distribuïdes en dos blocs. Les primeres vistes tindran lloc els dies 14, 15, 16 i 17 de setembre. El procés es reprendrà el 28, 29 i 30 d'aquest mateix mes i continuarà el 1, 13, 14 i 15 d'octubre de 2026.

Els acusats: exalcaldes i consultors

En la banqueta s'asseuran prop d'una vintena d'acusats, entre ells alts càrrecs municipals i el fundador de la consultora Efial, Antonio Martos. Estan imputats per presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

Entre els processaments destaquen exalcaldes de diverses localitats tarragonines, com Andreu Martí (L'Ametlla de Mar), Daniel Masagué (Torredembarra), Josep Jaume Castellnou (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant) i Rafael Vidal (Ascó). També hi ha tècnics i responsables de gestió vinculats a les contractacions investigades.

Municipis afectats i magnitud del frau

El presumpte frau s'hauria articulat mitjançant una xarxa d'adjudicacions irregulars a través d'estructures administratives opaques. La suma total defraudada, segons l'acte judicial, supera els 8 milions d'euros. La majoria dels contractes es van signar en municipis de la província de Tarragona, encara que també hi ha localitats afectades a Barcelona i Lleida.

Les xifres més elevades corresponen a L'Ametlla de Mar (4,58 milions), Ascó (2,02 milions) i Tortosa (1,05 milions). També apareixen Torredembarra (504.000 euros), Vandellòs (199.800 euros) i Cambrils (13.700 euros). Fora de Tarragona, s'investiga el cas de l'Ajuntament de Barcelona (84.960 euros), Llinars del Vallès (113.860 euros), Masquefa (75.000 euros) i La Seu d'Urgell (76.120 euros).

El rol de Efial: un “ajuntament paral·lel”

La consultora Efial, segons el jutge instructor, exercia un paper estructural en les decisions polítiques i administratives dels ajuntaments. En molts casos, els seus informes tècnics permetien sortejar els dictàmens contraris emesos pels òrgans de control intern —interventors i secretaris—. Aquests documents legitimaven suposadament decisions contràries a dret.

L'acte subratlla que Efial es va integrar en la dinàmica diària de diverses administracions locals, actuant de facto com un “ajuntament paral·lel” que exercia influència directa sobre adjudicacions, procediments de contractació i gestió de serveis públics.

Estratègia jurídica: ús d'entitats públiques empresarials

Una de les claus de la trama hauria estat l'ús instrumental de les Entitats Públiques Empresarials (EPE), una figura legal pensada per a facilitar la gestió de serveis però que, segons el jutge, va ser manipulada amb l'objectiu d'eludir el control administratiu i les exigències de la contractació pública.

Aquestes EPE assumien competències tradicionalment reservades als ajuntaments i les externalitzaven posteriorment a empreses privades, en molts casos directament a Efial. L'estructura permetia operar al marge de les obligacions de transparència i concurrència, generant una xarxa d'adjudicacions que vulnerava els principis bàsics de la gestió pública.

Pràctiques sistemàtiques i planificació concertada

La recerca judicial apunta al fet que l'operativa de Efial no va ser casual ni limitada a un cas aïllat, sinó que formava part d'un pla sistemàtic i estès en diversos municipis. Es van detectar reunions prèvies entre càrrecs públics i representants de la consultora per a dissenyar procediments, redactar plecs de contractació a mesura i garantir l'adjudicació directa de contractes.

El jutge subratlla que existia una voluntat explícita de burlar els mecanismes de fiscalització, la qual cosa converteix aquesta causa en un dels casos més greus de corrupció estructural en l'àmbit local dels últims anys.

Conseqüències polítiques i reputacionales

Més enllà de l'àmbit penal, la causa judicial pot tenir greus conseqüències reputacionales i institucionals per als ajuntaments implicats i els seus antics responsables. L'acte judicial adverteix que la percepció pública de la corrupció, juntament amb la possible afectació a la credibilitat de les institucions locals, constitueix un mal difícilment reparable.

El propi tribunal ha alertat sobre els efectes negatius que una possible impossibilitat de tancar la causa —per dificultats processals o recursos dilatoris— podria tenir sobre la confiança ciutadana en la justícia i en l'administració pública.

Pròxims passos en la instrucció

Mancant més d'un any per a la celebració del judici oral, el procediment es troba en fase de preparació. Durant els pròxims mesos, es tancaran els escrits de qualificació definitiva per part de la Fiscalia i de les acusacions particulars, que hauran de concretar les penes sol·licitades i l'abast de la responsabilitat civil.

La defensa dels acusats, per part seva, prepara una estratègia que previsiblement se centrarà en desacreditar els informes pericials i a defensar la legalitat dels procediments administratius utilitzats.