El Govern intenta il·legalitzar la Fundació Franco i inverteix 560.000 euros en una exposició antifranquista

El Govern d'Espanya reforça la seva estratègia de memòria democràtica amb dues iniciatives paral·leles que busquen enfrontar la glorificació del franquisme i visibilitzar la resistència ciutadana al règim. D'una banda, Cultura treballa en la il·legalització judicial de la Fundació Nacional Francisco Franco, mentre que el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica prepara una exposició de gran envergadura a Barcelona sobre el moviment estudiantil antifranquista. Totes dues accions s'emmarquen en els actes commemoratius del 50 aniversari de la mort del dictador i busquen, segons l'Executiu, educar a la societat sobre els perills de l'autoritarisme i honrar a les víctimes de la dictadura.

Acció judicial contra la Fundació Nacional Francisco Franco

El Ministeri de Cultura, dirigit per Ernest Urtasun, està ultimant l'expedient per a instar davant la Justícia la il·legalització de la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF), emparar en la Llei de Memòria Democràtica. El ministre explica: “Hem estat alguns mesos esperant que Memòria Democràtica ens manés l'informe. Ara ja ho tenim i estem ultimant-ho per a elevar-ho al més aviat possible davant el jutge”.

El procés va començar al juny de 2024, quan Cultura va iniciar actuacions prèvies per a recopilar informació, informes i documents que servissin de base legal per a l'extinció de l'organització. Per a això, s'han sol·licitat informes a la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, al Registre de Fundacions de competència estatal i a l'Advocacia de l'Estat.

El document elaborat per Memòria Democràtica conclou que la fundació “no persegueix finalitats d'interès general”, realitza apologia del franquisme, enalteix la dictadura i humilia a les víctimes del cop d'estat i la guerra civil. El ministeri també valora sol·licitar mesures cautelars per a suspendre les seves activitats fins que es dicti sentència: “Ho estem acabant d'estudiar”.

Urtasun destaca la prioritat política i social de l'acció: “No és de rebut que en 2025 encara tinguem fundacions que fan apologia al franquisme. Per tant, aquesta és una prioritat que és molt clara per a mi”. A més, subratlla que la iniciativa respon a l'obligació de protegir els drets, llibertats i memòria democràtica de la ciutadania: “Que els ciutadans tinguin clar què va significar el franquisme i la censura també per a la cultura”.

Exposició sobre la resistència estudiantil a Barcelona

De manera paral·lela, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica impulsa una exposició sobre el moviment estudiantil antifranquista, amb un pressupost de 560.526 euros. La mostra s'instal·larà en el Born Centri de Cultura i Memòria del Museu d'Història de Barcelona.

El projecte inclourà producció escenogràfica, muntatge i desmuntatge, i està previst que el procés d'adjudicació comenci l'11 de setembre, amb un termini d'execució d'aproximadament deu mesos. L'exposició formarà part dels actes commemoratius del 50 aniversari de la mort de Franco, al costat de conferències, activitats educatives i culturals que busquen visibilitzar la lluita per la llibertat i la democràcia.

Segons els documents del Ministeri, aquesta iniciativa s'emmarca en un programa de més d'un centenar d'actes organitzats pel Govern per a recordar els efectes del franquisme i la resistència social, especialment la protagonitzada per estudiants que van desafiar el règim: “És fonamental treballar en matèria de drets, llibertats i defensar la memòria democràtica”, assenyala Urtasun.

Context històric i legal

La Llei de Memòria Democràtica, recentment reformada, permet al Govern il·legalitzar associacions i fundacions que realitzin apologia del franquisme. El Congrés va aprovar en 2024 modificacions específiques per a assegurar que fundacions com la FNFF puguin ser dissoltes judicialment si incompleixen la normativa.

L'informe de Memòria Democràtica destaca que la FNFF incorre en “menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d'estat, de la guerra o del franquisme, o la incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra les mateixes per la seva condició de tals”. Aquestes conclusions reforcen la necessitat d'instar judicialment l'extinció de l'organització i de considerar la suspensió provisional de les seves activitats.

Implicacions polítiques

El procés d'il·legalització es produeix en un context d'especial sensibilitat política, coincidint amb la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador. Per a Urtasun, la mesura té una rellevància simbòlica clara: “Defensar la memòria democràtica no és només un acte jurídic, sinó també una obligació moral i cultural”.

L'exposició a Barcelona, per part seva, reforça el compromís de l'Executiu amb l'educació cívica i la recuperació de la memòria històrica, servint de contrapunt a l'existència de la fundació: visibilitza la resistència dels estudiants i la ciutadania enfront del règim, mentre l'acció judicial cerca impedir la perpetuació de discursos d'odi.

El Govern de Pedro Sánchez ha creat un Alt Comissionat i un comitè científic d'experts per a coordinar totes les activitats commemoratives, treballant de manera conjunta amb administracions locals i autonòmiques.

Reaccions i expectatives

S'espera que les accions legals contra la FNFF generin un debat polític intens sobre la llibertat d'associació i els límits de l'apologia del franquisme. D'altra banda, la inversió en l'exposició podria suscitar tant elogis pel seu valor educatiu com crítiques pel cost econòmic, encara que des del Ministeri es defensa com “una eina fonamental perquè la societat conegui i reflexioni sobre la història recent”.

Experts en memòria històrica destaquen que la combinació de mesures judicials i culturals és clau per a garantir que la societat entengui el franquisme i les seves conseqüències: reforçar la memòria democràtica requereix no sols sanció legal, sinó també educació i sensibilització ciutadana.