El jutge del 'cas Koldo' nega responsabilitat de la UCO en la filtració de fotos de dones vinculades a Ábalos

L'instructor del Tribunal Suprem afirma que no existeixen proves que relacionin a la Guàrdia Civil amb la filtració d'imatges de dones oposades en dispositius de l'exministre. La recerca continua oberta, però Ábalos conserva opcions legals enfront dels mitjans.

|
EuropaPress 6868749 diputado jose luis abalos sesion plenaria extraordinaria congreso diputados

 

Leopoldo Puente, encarregat de la instrucció del ‘cas Koldo’ en el Tribunal Suprem, ha dictaminat que no existeixen indicis que permetin vincular a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil amb la difusió de fotografies de dones oposades en dispositius intervinguts en el domicili de José Luis Ábalos.

En la provisió a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge constata que després d'examinar la sol·licitud de l'exministre, "no hi ha cap indici de mínima consistència" que anotació a la UCO com a font de la suposada filtració. Entre els arguments exposats, el jutge ressalta que "cap dels arxius referits s'han inclòs en els informes presentats en aquesta causa ni tampoc s'al·ludeix a ells".

 

Linxament mediàtic i context de les filtracions

El magistrat també s'ha referit al "linxament mediàtic" denunciat per Ábalos, observant que aquest va atorgar "plena versemblança a les notícies i documents continguts en la informació que denúncia" en assumir que "la mateixa es contindria en les evidències digitals que li van ser intervingudes en el registre domiciliari".

Puente subratlla que, fins i tot si la informació hagués arribat als mitjans, "la manera en què aquestes informacions haguessin pogut arribar a coneixement del mitjà de comunicació que les difon [...] és desconegut per a aquest instructor".

A més, el jutge recorda que diversos dels investigats han concedit entrevistes a diferents mitjans de comunicació, "en el libérrimo exercici de les seves facultats", i en alguns casos han reconegut que la publicació de determinats documents es va produir "amb la seva aquiescència".

 

Còpies dels dispositius i custòdia d'informació

L'instructor del Suprem adverteix que podrien existir còpies dels discos durs intervinguts durant el registre domiciliari de Ábalos. En aquell moment, una dona va tractar de sortir del domicili amb un disc dur que va resultar ser una còpia de l'original. Segons Puente, "s'ignora així quantes còpies dels referits documents o arxius poguessin existir i en poder de qui poguessin trobar", la qual cosa afegeix complexitat al control sobre la difusió d'informació.

 

Drets i recursos legals de l'exministre

Ábalos manté la possibilitat d'interposar recursos de reforma o apel·lació contra la provisió emesa pel jutge. Així mateix, pot exercitar "les accions que consideri oportunes enfront del mitjà de comunicació que difongués les referides informacions", garantint la defensa del seu dret a l'honor i la protecció de dades personals.

 

Sol·licitud de mesures per a protegir la recerca

L'exministre va sol·licitar mesures específiques per a impedir filtracions, incloent la identificació dels agents de la UCO encarregats de l'anàlisi dels dispositius. Ábalos va demanar al jutge que es "requereixi al cap responsable de la unitat investigadora a fi de prevenir-li" davant la suposada divulgació d'informació sensible.

Així mateix, va reclamar que es dugui a terme un "expurgo quant a la documentació, fotografies o qualsevol altre document que no tingui relació amb la present instrucció" per a "evitar linxaments mediàtics als investigats". Aquestes mesures busquen protegir la integritat de la recerca i garantir que la difusió d'informació personal no es converteixi en un mal addicional per als afectats.

 

Context i rellevància del 'cas Koldo'

El ‘cas Koldo’ ha generat una atenció mediàtica considerable, no sols per la intervenció de dispositius de l'exministre, sinó també per les denúncies de possibles filtracions de material sensible a la premsa. La provisió de Puente aclareix que, fins ara, no s'ha identificat cap responsabilitat de la UCO, la qual cosa permet centrar la recerca en fets verificables i no en especulacions mediàtiques.

El cas també posa en relleu els desafiaments en la custòdia de proves digitals i la gestió d'informació sensible en procediments judicials d'alt perfil. A més, subratlla la tensió existent entre la protecció dels drets personals dels investigats i el dret a la informació dels mitjans de comunicació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA