Sánchez critica a Aznar per ceguesa davant Gaza i li recorda errors històrics
El president del Govern, Pedro Sánchez, respon a les crítiques de José María Aznar sobre la seva postura a Gaza i li retreu la seva incapacitat per a percebre la violència de Netanyahu. La intervenció va tenir lloc en la Festa de la Rosa del PSC a Gavà.
En un acte amb un marcat simbolisme polític, el president Pedro Sánchez va utilitzar la Festa de la Rosa del PSC a Gavà com a escenari per a llançar un missatge directe al seu antecessor, José María Aznar. “Veia armes de destrucció massiva on no existien i és incapaç de veure la barbàrie que perpetra” el president israelià Benjamin Netanyahu a Gaza, va afirmar Sánchez.
La cita no sols evidencia la postura del cap de l'Executiu sobre la crisi humanitària a Orient Mitjà, sinó que també recalca la seva intenció de confrontar el relat d'Aznar sobre política internacional i memòria històrica. Segons fonts del PSC, la intervenció va reunir unes 15.000 persones i va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; l'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia; i el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu.
Gaza i la política exterior: una crítica amb impacte
Sánchez no va dubtar a vincular les crítiques d'Aznar amb la seva percepció de la política internacional, assenyalant el que considera una doble vara de mesurar: “Veia armes de destrucció massiva on no existien i és incapaç de veure la barbàrie que perpetra” Netanyahu.
El cap de l'Executiu va emfatitzar que el seu govern segueix compromès amb els drets humans i la diplomàcia internacional: la situació a Gaza, marcada per bombardejos i desplaçaments forçosos, exigeix una posició activa i conscient, segons va assenyalar. Amb aquestes paraules, Sánchez busca diferenciar del seu predecessor i situar com un líder amb capacitat de resposta davant crisis globals.
Memòria històrica i responsabilitats pendents
No es va limitar a la política exterior. Sánchez va recordar amb fermesa els errors de la gestió d'Aznar en el passat, especialment la guerra de l'Iraq i els atemptats de l'11 de març de 2004. “El que la ciutadania espera d'Aznar són disculpes: disculpes per la seva guerra de l'Iraq, disculpes per la seva mentida amb la guerra de l'Iraq i també per l'11 de març”, va sentenciar.
El president va subratllar que la societat demanda claredat i reconeixement de responsabilitats, un missatge que reforça la narrativa del seu Executiu sobre transparència i rendició de comptes enfront d'episodis històrics controvertits. Aquesta referència històrica connecta amb la postura del PSOE en matèria de política exterior i drets humans, reforçant la seva identitat enfront dels electors.
Una Festa de la Rosa multitudinària i simbòlica
La Festa de la Rosa, organitzada pel PSC, es va convertir en l'escenari ideal per a un missatge d'unitat i reivindicació política. A més de Sánchez, van intervenir Salvador Illa, Jaume Collboni i Gemma Badia, generant un front institucional que buscava visibilitzar el suport del partit a la gestió actual del Govern.
L'esdeveniment es va concebre com un acte de reforç de l'agenda política del PSC, mostrant força en un moment de debat intens sobre política exterior i social. La presència de milers d'assistents i la cobertura mediàtica subratllen la rellevància d'aquesta mena d'intervencions, que combinen reivindicació de memòria històrica i posicionament polític actual.
Un missatge directe i estratègic
Amb aquestes declaracions, Sánchez llança un doble missatge: d'una banda, acusa a Aznar de miopia davant els conflictes contemporanis, i per un altre, reclama responsabilitat històrica en decisions que van marcar al país. La intervenció a Gavà combina crítica, memòria i posicionament polític, consolidant la imatge d'un president que no rehúye confrontar relats històrics ni defensar la seva gestió enfront de reptes internacionals.
Escriu el teu comentari