Comença l’últim capítol del ‘cas Gürtel’ amb els líders confessant els fets

Després de més de deu anys d’investigacions i múltiples peces judicials, l’Audiència Nacional obre la fase final del ‘cas Gürtel’, considerada la més rellevant de tota la macrocausa. Correa i Crespo, caps visibles de la trama, formen part d’un grup d’acusats que ja ha admès fets per atenuar penes, mentre més de vint persones i diverses societats vinculades a l’entramat seuran al banc dels acusats. Aquest judici marca un moment clau en la història judicial recent d’Espanya.

La peça clau del judici

Aquesta etapa se centra en presumptes delictes fiscals comesos pels principals líders de la trama. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 77 anys de presó per a Correa i Crespo per ocultació de patrimoni i blanqueig de fons derivats d’activitats il·lícites investigades en altres peces del ‘cas Gürtel’.

Fonts jurídiques confirmen que el procés serà llarg i complex, donada la quantitat de persones i societats implicades, algunes de les quals hauran de respondre també com a responsables civils subsidiaris.

El funcionament de la trama

Segons el Ministeri Públic, Correa va dirigir un entramat societari entre finals de 1998 i 2009 amb l’objectiu d’enriquir-se de manera il·lícita amb diners públics: "Fonamentalment, amb l'obtenció de contractes públics tant per a les seves empreses com per a empreses de tercers a canvi de la corresponent comissió, així com a ocultar els guanys obtinguts amb aquesta activitat".

La trama operava especialment en l’organització d’esdeveniments i viatges, i sota la seva direcció es desenvolupava una contínua activitat destinada a ocultar ingressos i deduir despeses indegudament: "Es va desplegar en el si de la mateixa una contínua activitat dirigida a l'ocultació d'ingressos a la Hisenda Pública i a la deducció indeguda de despeses".

Assessors i col·laboradors clau

El jutge instructor, José de la Mata, considera Luis de Miguel i Ramón Blanco com a cooperadors necessaris, amb un paper central en el disseny del frau: "El seu paper ha estat absolutament rellevant en el disseny de la defraudació". També destaca que "eren conscients que els entramats que van crear i van posar al servei de Correa i Crespo, per a ocultar i fer circular els diners que, il·lícitament, sabien que estaven obtenint, només podia tenir per finalitat defraudar a la Hisenda Pública".

Altres acusats inclouen administradors i empleats vinculats a Correa, com Isabel Jordán, Javier Nombela, Alicia Mínguez, Pablo Collado i Immaculada Mostassa, així com empresaris i suposats testaferros implicats en l’operativa.

Estructures de frau i blanqueig

La trama utilitzava factures falses, societats pantalla i complexes estructures financeres per ocultar ingressos i encobrir la titularitat dels fons. El jutge descriu la maniobra amb tres objectius: subornar càrrecs públics, reduir la base imposable i amagar els veritables beneficiaris.

Pel que fa al blanqueig de capitals, els acusats dissenyaven mecanismes per donar aparença de legalitat a béns il·lícits, sota la direcció de Correa i Crespo i seguint una jerarquia centrada en "l’enriquiment del seu líder".

Impacte econòmic i responsabilitats

Les responsabilitats pecuniàries totals superen els 199 milions d’euros. El frau a Hisenda s’estima en 24,8 milions d’euros en concepte d’IRPF i Impost sobre el Patrimoni entre 2000 i 2007. Crespo també hauria amagat part dels seus ingressos derivats d’adjudicacions irregulars i activitats amb Correa, utilitzant estructures a Espanya i a l’estranger, cobrant part en efectiu o mitjançant societats vinculades.

Aquest judici representa la culminació d’un dels processos de corrupció més importants de la història recent d’Espanya, amb conseqüències legals i econòmiques significatives, i posarà a prova la capacitat del sistema judicial per tancar un capítol que ha marcat la política i la gestió pública del país durant anys.