Puigdemont reuneix la cúpula de Junts a Perpinyà: el futur del pacte amb el PSOE, en joc

La política espanyola es troba davant un moment crític. El que va començar com un acord estratègic per a assegurar la investidura de Pedro Sánchez podria transformar ara en un punt d'inflexió que determini el rumb de la legislatura i la relació entre Catalunya i l'Executiu central. La reunió de Junts a Perpinyà es perfila com un esdeveniment d'alt risc polític, amb possibles repercussions en tot el panorama polític espanyol.

La trobada decisiva: Perpinyà, epicentre de l'estratègia independentista

Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i líder de Junts, ha convocat aquest dilluns a la cúpula del seu partit a la ciutat francesa de Perpinyà per a avaluar el futur de la seva relació amb el PSOE. L'agenda oficial contempla una anàlisi detallada de l'acord de Brussel·les signat al començament de la legislatura i un debat sobre les “accions a emprendre” en els pròxims mesos.

Segons fonts del partit, la reunió es prolongarà durant tota la jornada i no s'esperen declaracions públiques fins a les 17.00 hores. Entre les possibles decisions figura una consulta interna a la militància, un mecanisme que Junts ja va utilitzar en 2022 per a determinar la seva sortida del Govern de Pere Aragonès.

Antecedents: advertiments i clima de desconfiança

L'origen de la tensió es remunta a agost, quan Puigdemont va advertir que “a la tardor passarien coses” si el Govern no complia els compromisos adquirits amb Junts. La setmana passada, Míriam Nogueras, portaveu del partit en el Congrés, va intensificar la pressió afirmant que era moment de “començar a parlar de l'hora del canvi” i que si l'Executiu no actuava, “el farien ells”.

Aquestes declaracions van provocar renou en el Congrés i van obligar Moncloa a respondre amb cautela. Des del Govern van restar dramatisme, assenyalant que els missatges de Junts formen part de “la forma de pressió habitual en els independentistes”.

La posició de Pedro Sánchez: compliment i advertiments

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha reiterat el seu compromís amb els pactes signats amb Junts, encara que puntualitzant que “no tots depenen en exclusiva de l'Executiu”, en referència a qüestions com l'oficialitat del català a la Unió Europea o la delegació de competències en immigració.

Recentment, Espanya i Alemanya van acordar obrir un diàleg bilateral sobre el reconeixement del català a la UE, un avanç que no ha evitat que la cúpula de Junts mantingui la reunió prevista, reflectint el persistent malestar del partit. Sánchez també va advertir que una eventual ruptura amb Junts podria facilitar una “involució política” liderada per PP i Vox, un escenari que “no beneficiaria a Catalunya ni al conjunt del país”.

Tensions internes i demandes incomplides

El descontentament dins de Junts s'ha anat acumulant durant els últims mesos. Fonts internes assenyalen la falta d'avanços en qüestions clau: el retorn de Puigdemont a Catalunya, bloquejat malgrat la Llei d'Amnistia, i la paralització de propostes legislatives sobre delinqüència reincident i ocupació d'habitatges.

Els dirigents subratllen que els compromisos amb el PSOE s'han transformat en promeses incomplides, repetint que “res ha canviat des de fa un any, i el país no pot esperar indefinidament”.

Rumors de moció de censura i possibles escenaris

Encara que Junts ha desmentit oficialment qualsevol pla de promoure una moció de censura contra Sánchez, els rumors sobre una iniciativa instrumental han guanyat força. La formació insisteix que qualsevol decisió serà “a fons”, sense mitjanes negres, i que el calendari dependrà dels resultats de la reunió de Perpinyà i de l'eventual consulta a la militància.

De materialitzar la ruptura, l'equilibri de forces en el Congrés es veuria compromès, posant en escac l'estabilitat del Govern de coalició i obrint la porta a escenaris d'incertesa política.

La militància com a àrbitre de la destinació de Junts

La direcció del partit estudia traslladar la decisió final a la militància, replicant el procediment de 2023 quan es va validar l'acord de Brussel·les. Llavors, un 55% va votar a favor de trencar amb el Govern, mentre que un 42% es va posicionar a favor de continuar.

Aquesta vegada, l'impacte podria ser encara més significatiu. Si la militància decideix trencar amb el PSOE, no sols es reconfigurarien les aliances en el Congrés, sinó que també es podria marcar un abans i un després en la relació entre Catalunya i el Govern central.

Un dilluns que marcarà la tardor política

La reunió de Perpinyà no és una simple trobada interna. És un moviment estratègic que podria determinar l'agenda política dels pròxims mesos, l'estabilitat de l'Executiu i el paper dels independentistes a Espanya.

Carles Puigdemont, fins i tot en l'exili, torna a situar en el centre de la política catalana i espanyola. La decisió que adopti, i el judici de la militància, definiran si la legislatura continua amb estabilitat, entra en tensió o avança cap a un nou escenari d'incertesa.