El Judici sense precedents al fiscal general deixa a la premsa i la Fiscalia sota pressió

La Justícia espanyola afronta un episodi històric. Per primera vegada, un fiscal general en actiu es troba en la banqueta del Tribunal Suprem acusat d'un presumpte delicte de revelació de secrets. La cobertura mediàtica, els xocs interns i les versions contraposades de fiscals i periodistes han convertit aquest judici en un examen públic sobre la relació entre mitjans de comunicació, jerarquia judicial i transparència institucional.

Aquest reportatge desglossa, detalladament, els fets, els protagonistes i les implicacions d'un procés que està marcant un abans i un després en la història judicial del país.

Context del cas i acusació

Álvaro García Ortiz, màxim responsable del Ministeri Públic, ha estat processat per suposadament filtrar un correu electrònic relacionat amb el cas d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. La Fiscalia li atribueix fins a sis anys de presó, dotze d'inhabilitació i més de 400.000 euros d'indemnització, un càstig excepcional que subratlla la gravetat del presumpte delicte.

El judici està programat en sis sessions; en les tres primeres han atestat més de vint persones, inclosos periodistes, fiscals i els implicats, deixant al descobert tensions internes i contradiccions entre diferents mitjans de comunicació.

El paper dels periodistes: ètica i secret professional

El procés ha posat el focus en la labor de la premsa. Diversos periodistes van atestar protegits pel dret constitucional a no revelar les seves fonts, encara que alguns van explicar detalls clau sobre la cadena de fets.

Jose Precedo, d'eldiario.es , va detallar que ja comptava amb el correu del 2 de febrer, l'expedient d'Hisenda i la denúncia fiscal des del 6 de març de 2024. “En 22 anys de carrera, Álvaro García Ortiz no m'ha passat un paper mai, i mai és mai… Sé qui és la font d'aquesta història, i no la revelaré per secret professional”, va afirmar.

Va explicar que la publicació escalonada de la informació va obeir a la necessitat de verificar una quantitat “ingent” de documentació i que la seva font li va prohibir mostrar el correu com a mesura de seguretat davant les pressions rebudes del cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez.

El seu company Marcos Pinheiro va ratificar la seva versió, mentre que Alfonso Pérez Medina, de la Sexta, va sostenir que a les 21.54 del 13 de març ja sabia per tres fonts que González Amador havia proposat un pacte amb la Fiscalia, contradient la versió publicada per El Mundo.

Contradiccions entre mitjans i actors

El periodista Esteban Urreiztieta, d'El Mundo, va admetre que desconeixia el correu del 2 de febrer quan va informar que l'oferta de conformitat partia de la Fiscalia, encara que sí que coneixia un correu del 12 de març en el qual el fiscal Julián Salto mostrava disposició a negociar.

González Amador va confirmar que va parlar amb Urreiztieta el matí del 13 de març i que el seu advocat li havia enviat un WhatsApp assegurant que “tot segueix en peus”. Aquest missatge va ser reexpedit a la Fiscalia Provincial de Madrid i autoritzat per al seu ús.

Per part seva, Miguel Ángel Rodríguez va admetre haver compartit aquest mateix WhatsApp amb mig centenar de periodistes per a “desmentir” a la Sexta, explicant que la paralització de les negociacions es va deure a “ordres de dalt”.

Els Fiscals defensen la legalitat de les seves ordres

Els fiscals Julián Salto, Pilar Rodríguez i Diego Villafañe van assegurar que els ordes de García Ortiz eren legals, perquè havien d'informar els seus superiors sobre assumptes rellevants.

Rodríguez i Villafañe comptaven amb la documentació des del 7 de març, després de l'alerta de Precedo a la cap de premsa sobre el cas que afectava la Comunitat de Madrid.

Tensions internes i advertiments ignorats

La cap de la Fiscalia Superior de Madrid, Almudena Lastra, va relatar que la nit del 13 de març, en rebre els correus, va expressar la seva alarma: “Li vaig dir literalment: ‘Pilar, els filtraran’”.

Rodríguez va minimitzar l'advertiment. L'endemà, Llastra va preguntar directament a García Ortiz: “Has filtrat els correus?”, rebent la resposta: “Això no importa ara”. “Se'm va quedar gravat en l'ànima, a mi sí que m'importava”, va emfatitzar.

El testimoniatge més dramàtic: González Amador

L'empresari va denunciar que la suposada filtració el va convertir “en el delinqüent confés del Regne d'Espanya”. Va assegurar que la nota de premsa del 14 de març va impedir tancar un acord de conformitat, deixant-lo públicament “condemnat”.

En un moment crític, va dir: “O em vaig d'Espanya o em suïcido”, al que el president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta, va respondre: “No li recomano cap de les dues coses”.

Repercussions i reflexions

Més enllà de la controvèrsia mediàtica, la primera setmana del judici evidencia els riscos de la difusió d'informació sensible, els dilemes ètics dels periodistes i els desafiaments interns de la Fiscalia. El cas s'ha convertit en un referent històric sobre com la filtració d'informació pot alterar la percepció pública i afectar la confiança en les institucions.

També planteja interrogants sobre la jerarquia dins de la Fiscalia, els mecanismes de control de correus interns i la interacció entre mitjans i Administració de Justícia, en un context de màxima sensibilitat política.