Alberto Garzón reclama més audàcia al Govern i alerta sobre una Europa atrapada per Trump i la crisi global

En el marc de la presentació del seu nou llibre La guerra per l'energia (Editorial Península), Alberto Garzón planteja un diagnòstic crític del Govern espanyol i del panorama internacional, al mateix temps que traça propostes i reflexions sobre lideratge, política econòmica, unitat de l'esquerra i riscos geopolítics.

Govern: necessitat d'audàcia i ministres “en la batalla”

Garzón considera que l'Executiu necessita reaccionar amb mesures valentes i presència pública, advertint que la política no es limita a la gestió de despatxos. “Hi ha massa ministres ficats en despatxos, amb un perfil de mera gestió i escàs coneixement públic. Han de sortir a barallar”, assenyala. Segons ell, la falta de visibilitat política converteix qualsevol assoliment en irrellevant: “Si després de dos anys sol et coneix el 30% de la gent, és igual que ho facis genial”.

El exlíder d'IU aplaudeix avanços com l'increment del salari mínim i les bones dades macroeconòmiques, però alerta que la crisi de l'habitatge entela la percepció ciutadana sobre el Govern. “No val només resistir i el temps s'esgota. Prefereixo un Govern que doni la batalla i la perdi al fet que no la doni”, afegeix.

Garzón emfatitza la importància de comptar amb “soldats” polítics que representin idees i valors, i no simples gestors: “Necessites ministres que surtin a barallar i que la gent digui aquest és dels meus!”. També compara la comunicació política amb figures internacionals com l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i el britànic Zack Polanski, destacant la seva proximitat constant a la ciutadania enfront dels ministres espanyols que romanen en actes aïllats.

Unitat de l'esquerra: una estratègia davant la fragmentació

L'exministre defensa la unitat de l'esquerra alternativa, fins i tot com a resposta a possibles derrotes electorals. “Potser no hi ha tants motius per a anar separats, hi ha més motius per a anar plegats i evitar que passin certes coses que són terribles per a la classe treballadora, per a la societat i per a la democràcia”. Reconeix el seu escepticisme davant la divisió entre Podemos i Sumar, encara que insisteix que els retrobaments són possibles si preval l'interès general.

Garzón assenyala que el paper de l'esquerra no ha de dependre d'un únic salvador: “No s'ha d'esperar a cap únic líder, sinó aspirar a una cosa més coral. La diversitat de rostres és la capacitat d'atreure gent”. A més, planteja que IU no ha d'aspirar a ser força principal des d'una visió “masclista” o “testosterónica”, sinó consolidar un espai cooperatiu i horitzontal.

El PP i Vox: responsabilitat en la radicalització

En analitzar la dinàmica política espanyola, Garzón adverteix que l'ascens de Vox té arrels en l'estratègia del PP i Ciutadans, els qui haurien contribuït a “radicalitzar” a l'electorat conservador. “Si no són capaços de enfrontar bé, Vox els pot menjar, com ha passat en altres llocs, per exemple, el partit republicà dels Estats Units”, explica.

L'exministre observa que la competència interna per “qui deia l'estupidesa més gran” contra Pedro Sánchez ha tingut conseqüències inesperades per als votants moderats i la democràcia.

Geopolítica: UE com a tauler de joc i Trump sense dissimulació

Garzón alerta d'un panorama internacional “perillós” on sèries distòpiques com El conte de la criada semblen versemblants. La Unió Europea deixa de ser un actor rellevant i es converteix en un tauler de joc enfront de la lògica geoestratègica dels Estats Units, especialment sota Donald Trump. “No hi ha excuses, no hi ha justificacions i no hi ha dissimulació”, afirma sobre la intenció de Trump de controlar recursos estratègics.

L'exministre recorda que la història del mercantilisme i l'imperialisme es repeteix en l'actualitat, amb els EUA buscant minerals crítics, petroli i rutes comercials, i exemplifica amb la seva intervenció a Veneçuela o l'interès sobre Groenlàndia. A més, subratlla que la diplomàcia queda en segon pla enfront de la coerció i la pressió militar estatunidenca.

Garzón critica la UE per la seva dependència dels Estats Units, la Xina i Rússia, i per no desenvolupar un projecte comú de seguretat, indústria, energia i defensa. “La UE està en absoluta paràlisi”, sosté, advertint que els riscos que viu els Estats Units amb Trump podrien replicar a Espanya si l'extrema dreta aconsegueix desgastar institucions i generar forces paramilitars.

Economia ecosocialista i drets socials

Enfront de la lògica capitalista, Garzón defensa alternatives ecosocialistes amb planificació pública i gestió responsable de recursos. Destaca l'habitatge com un dret, la necessitat de reduir la jornada laboral i la urgència de polítiques que evitin l'esgotament social i el “burnout” quotidià. “Alguna cosa falla en el sistema. La gent està farta i es pot produir millor amb menys jornada laboral”, assenyala, apostant per models de “bon viure” i decreixement sostenible.

L'exministre conclou que, pesi al panorama complex, la política té la capacitat de generar escenaris millors i més justos, emfatitzant que el poder de l'acció col·lectiva pot contrarestar la lògica geopolítica i econòmica que avui domina l'escena global.