Sánchez irromp a Munic i situa a Espanya en el debat clau sobre la seguretat atlàntica

La intervenció es produeix en un escenari internacional tensionado, amb l'arquitectura global sotmesa a revisió i amb l'Aliança Atlàntica obligada a adaptar a noves prioritats polítiques a l'altre costat de l'oceà.

La ciutat alemanya acull aquests dies una dels cims més influents del calendari diplomàtic i militar. Allí, en la Conferència de Seguretat de Munic, el president del Govern, Pedro Sánchez, participa per primera vegada en la seva història política en aquest fòrum, on líders i responsables estratègics debaten el futur de l'estabilitat global i l'equilibri entre aliats.

El debut espanyol en el fòrum estratègic de referència

La presència del cap de l'Executiu no és un gest protocol·lari més. La seva intervenció té lloc en un panell titulat “A l'una? Enfortint les bases de la seguretat transatlàntica”, un enunciat que resumeix el dilema central que travessa el debat actual: com mantenir la cohesió entre Europa i els Estats Units sense renunciar a una major capacitat pròpia en matèria de defensa.

En aquesta taula rodona comparteix protagonisme amb el president de Finlàndia, Alexander Stubb; amb la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen; i amb el senador estatunidenc Christopher A. Coons. El format, dissenyat per a contrastar sensibilitats europees i nord-americanes, reflecteix la voluntat de mesurar fins a quin punt totes dues ribes avancen realment en paral·lel.

La intervenció del president s'emmarca en una línia que ha defensat de manera sostinguda en els últims mesos: la necessitat que la Unió Europea reforci la seva capacitat de defensa. Sánchez ha advocat per la creació d'un exèrcit europeu o, en defecte d'això, per l'articulació d'una coalició de països disposats a aprofundir en aquesta integració, amb l'objectiu de garantir la seguretat continental en un moment en el qual Washington redefineix prioritats.

Entre l'atlantisme i l'autonomia europea

El missatge de l'Executiu combina una defensa clara del vincle atlàntic amb una reivindicació d'igualtat política. El president ha reiterat que Espanya és proatlántica, però ha subratllat que aquesta relació no ha de traduir en cap mena de “vassallatge” cap als Estats Units, sinó en una “cooperació lleial” entre socis en peus d'igualtat.

Aquesta mateixa tesi la desenvolupa des de Munic el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, qui participa en els debats previs al panell presidencial. Albares recorda que l'OTAN “ha donat dècades de prosperitat, d'estabilitat i de pau”, però adverteix que per a mantenir-la “ha d'haver-hi voluntat europea i voluntat nord-americana”. En referència a la conjuntura política estatunidenca, assenyala que l'actual Administració “té altres postulats”.

El titular d'Exteriors insisteix davant els mitjans que “nosaltres podem treballar per mantenir-la, però sense l'altre costat no és possible”, i recalca que una aliança euroatlàntica sòlida no és incompatible amb “una Europa forta”. Al seu judici, “les veritables aliances, abans de res reposen en valors i l'Aliança Atlàntica és una aliança de democràcies”, alguna cosa que, segons sosté, “s'ha de mantenir”. Si aquest principi es respecta, Espanya aspira al fet que la relació sigui “el més estreta possible”.

Un escenari global en transformació

L'edició actual del fòrum se celebra en un context en el qual l'ordre internacional apareix particularment qüestionat. Conflictes oberts, tensions geopolítiques i canvis en les prioritats estratègiques de les grans potències obliguen a revisar els fonaments de la seguretat col·lectiva.

En aquest entorn, l'aposta espanyola per una major integració europea en matèria de defensa s'interpreta com un intent de anticipar a possibles buits o reequilibris en la relació transatlàntica. La discussió ja no gira únicament entorn del repartiment de la despesa militar, sinó també sobre la capacitat de decisió autònoma i la cohesió política entre aliats.

Un cim amb els principals actors mundials

La cita de Munic reuneix figures centrals del tauler internacional. Està prevista la participació del secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio; del primer ministre britànic, Keir Starmer; del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte; de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; i del ministre d'Exteriors de la Xina, Wang Yi, entre altres líders i responsables estratègics.

L'agenda del president inclou a més trobades bilaterals al marge del panell principal, encara que des de Moncloa no detallen el contingut ni els interlocutors d'aquestes reunions. La diplomàcia discreta forma part essencial d'aquesta mena de fòrums, on les converses informals poden anticipar acords o matisar posicions públiques.

Espanya en el tauler estratègic europeu

El debut del cap de l'Executiu en la Conferència de Seguretat de Munic simbolitza un moviment de posicionament internacional. Espanya aspira a exercir un paper actiu en la definició de la nova arquitectura de seguretat europea i en l'adaptació de la relació amb els Estats Units a un entorn canviant.

La discussió sobre l'equilibri entre autonomia estratègica i lleialtat atlàntica no és merament teòrica. D'ella depenen decisions futures sobre capacitats militars, cooperació industrial en defensa, inversió en seguretat i coordinació política davant crisis internacionals.

En aquest marc, la intervenció del president a Munic situa a Espanya en el centre d'un debat que redefineix el paper d'Europa en el món i que condiciona el rumb de l'aliança que durant dècades ha sustentat l'estabilitat occidental.