Sánchez adverteix a Munic que el rearmament nuclear és una “aposta perillosa” i urgeix un Exèrcit europeu real

En un escenari marcat per la tensió internacional i la redefinició de l'equilibri transatlàntic, l'estrena de Pedro Sánchez a Munic es converteix en una fita que projecta a Espanya com a actor actiu en la seguretat europea i global. La ciutat alemanya alberga un dels fòrums més influents del calendari diplomàtic i militar, on els líders dels principals països aliats analitzen el futur de l'estabilitat i la cooperació entre Europa i els Estats Units.

Un missatge contundent sobre el rearmament nuclear

Durant la seva intervenció en la taula rodona titulada “A l'una? Enfortint les bases de la seguretat transatlàntica”, Sánchez deixa clara la seva postura respecte a l'augment de la dissuasió nuclear i subratlla que “el rearmament més necessari en el món és el rearmament moral”. El president adverteix que l'increment de capacitats nuclears no sols és excessivament costós —ha xifrat en 11 milions de dòlars per hora l'operació dels sistemes més moderns— sinó que implica riscos tècnics i humans que podrien acostar a la humanitat a un conflicte devastador.

“Un sistema que exigeix zero errors no és garantia, és una aposta perillosa”, recalca Sánchez, per a afegir que la intel·ligència artificial afegeix incertesa al panorama militar. En aquest context, el cap de l'Executiu espanyol sol·licita “humilment” que es freni qualsevol nova carrera armamentística que la Història jutjarà.

La urgència d'un Exèrcit europeu

El president espanyol aprofita la intervenció per a insistir en la necessitat de crear un Exèrcit europeu real i operatiu, “no dins de deu anys, sinó ara”, que garanteixi la seguretat i sobirania del continent. Per a Sánchez, la cooperació atlàntica ha de coexistir amb l'autonomia europea: l'aliança amb els Estats Units no pot derivar en subordinació, sinó en “una cooperació lleial” entre socis en peus d'igualtat.

En la seva exposició, Sánchez també apunta a la importància de desenvolupar capacitats industrials i tecnològiques pròpies en defensa, amb l'objectiu d'enfortir el pilar europeu dins de l'OTAN i reduir la dependència externa. “Hem d'invertir en valors de solidaritat, empatia i col·laboració, perquè el rearmament que més es necessita en el món és un rearmament moral”, assegura.

Despesa i coordinació: l'enfocament espanyol

El president subratlla que Espanya ha triplicat la seva despesa en defensa respecte al PIB i ha duplicat el nombre d'efectius desplegats en missions internacionals de l'OTAN, reafirmant que la prioritat no és només quant s'inverteix, sinó com s'inverteix conjuntament amb els aliats. “#Centrar més no solament en quant es gasta, sinó a gastar més ben junts”, explica Sánchez, alertant sobre el risc que acceptar l'objectiu del 5% del PIB en Defensa imposat pels Estats Units augmenti la dependència del sector militar estatunidenc.

En la seva anàlisi, Sánchez defensa la construcció d'una Unió Europea més integrada i cohesionada, capaç de projectar estabilitat i pau global. “Alguns veuen als Estats Units el projecte europeu com una amenaça, però és un dels majors assoliments del segle XX”, afirma, mentre insisteix en la necessitat d'aprofundir el mercat interior i mantenir acords estratègics, com l'aconseguit amb Mercosur, que consoliden l'autonomia europea enfront dels grans actors globals.

Un fòrum estratègic amb els principals líders mundials

La Conferència de Seguretat de Munic reuneix els principals responsables polítics i militars del planeta, incloent al secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio; al primer ministre britànic, Keir Starmer; al secretari general de l'OTAN, Mark Rutte; a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; i al ministre d'Exteriors xinès, Wang Yi. En aquest marc, la intervenció de Sánchez projecta a Espanya com un actor influent en la redefinició de la seguretat transatlàntica, equilibrant la cooperació amb els Estats Units i la consolidació d'un lideratge europeu autònom.

La participació del president espanyol simbolitza un posicionament estratègic clar: Espanya busca garantir que Europa tingui veu pròpia en les decisions de seguretat global i que l'aliança transatlàntica es mantingui, però sobre bases d'igualtat i responsabilitat compartida. La proposta de l'Executiu combina prudència enfront del rearmament nuclear, reforço moral i consolidació de capacitats europees, marcant un rumb definit en el debat sobre la seguretat internacional.