Vídeo | Sánchez, davant les guerres i la inequidad: “No n'hi ha prou amb resistir, hem de proposar”

La reunió reuneix mandataris de diversos continents en un fòrum que aborda l'estabilitat democràtica, el paper de la ONU i els reptes de la governança tecnològica i social en un context internacional convuls.

Un fòrum global a Barcelona per a redefinir la resposta democràtica

La capital catalana es converteix en escenari d'una de les cites internacionals més rellevants de l'àmbit polític progressista amb la celebració de la IV Reunió en defensa de la democràcia, una trobada que reuneix una vintena de líders mundials en un context marcat per la inestabilitat geopolítica, l'expansió dels conflictes armats i l'avanç de la desinformació com a fenomen estructural.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, exerceix com a amfitrió d'una convocatòria que reuneix, entre altres, al president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; a la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; al president de Colòmbia, Gustavo Petro; i al president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa. L'objectiu declarat del fòrum és analitzar les amenaces actuals als sistemes democràtics i articular respostes coordinades a escala internacional.

Des de l'obertura, Sánchez situa el debat en la necessitat de passar de la mera contenció de riscos a una fase activa de propostes polítiques. El dirigent adverteix que els sistemes democràtics travessen un moment de pressió simultània des de l'exterior i des de l'interior de les pròpies societats.

Advertiment sobre la deterioració institucional global

En la seva intervenció inicial, el president de l'Executiu descriu un escenari internacional en el qual conflueixen tensions militars, crisis de l'ordre multilateral i un creixement sostingut de la polarització social alimentada per la desinformació.

En aquest diagnòstic, subratlla que el sistema internacional s'enfronta a dinàmiques que erosionen les regles compartides i afebleixen els mecanismes de cooperació. En aquest sentit, assenyala que “Veiem atacs al sistema multilateral, un intent darrere l'altre d'impugnar les regles del dret internacional i una perillosa normalització de l'ús de la força i dins de les nostres societats creix la desigualtat i la desinformació”.

El missatge situa el focus en la fragilitat dels consensos internacionals i en la necessitat de reforçar els instruments de governança global davant el que considera un procés de deterioració progressiva.

Del diagnòstic a l'exigència d'acció política

Enfront d'aquest escenari, Sánchez planteja que la resposta no pot limitar a la resistència institucional, sinó que ha d'incorporar propostes de transformació estructural. El president insisteix que l'enfortiment democràtic requereix una actualització constant de les seves eines polítiques i normatives.

En aquest marc, subratlla que “No n'hi ha prou amb resistir, hem de proposar, hem de demostrar que la democràcia no sols es defensa, s'enforteix i es perfecciona dia a dia”.

El plantejament s'articula com una anomenada als governs participants per a assumir un paper actiu en la redefinició del sistema internacional, amb especial èmfasi en la reforma de les institucions multilaterals.

Reforma urgent del sistema multilateral i paper de la ONU

Un dels eixos centrals del discurs és la necessitat d'actualitzar el funcionament de l'Organització de Nacions Unides per a adaptar-la a la configuració actual de l'ordre global. Sánchez defensa que l'estructura vigent no reflecteix de forma adequada l'equilibri de poder ni la representació de regions clau com Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

El plantejament inclou una defensa explícita de la renovació institucional com a condició per a reforçar la legitimitat del sistema internacional i la seva capacitat de resposta davant crisis globals.

En aquest context, el president espanyol introdueix a més la idea que el lideratge de la ONU podria recaure en una dona, una proposta que vincula a criteris de representativitat i credibilitat institucional en l'escenari global.

Governança digital i control de l'espai tecnològic

Un altre dels blocs centrals de la trobada se centra en l'impacte de la tecnologia sobre l'estabilitat democràtica. Sánchez adverteix que el desenvolupament digital, en absència de regulació, pot amplificar dinàmiques de divisió social i dependència informativa.

L'anàlisi posa el focus en el paper de les plataformes digitals i en el funcionament dels algorismes com a elements que poden afavorir la polarització i la difusió de continguts nocius si no existeix supervisió democràtica.

L'Executiu defensa la necessitat d'avançar en marcs normatius que permetin exigir responsabilitats a les grans plataformes, perseguir continguts il·legals, mesurar l'impacte de la desinformació i reduir l'exposició de menors a entorns digitals de risc.

Desigualtat com a factor d'erosió democràtica

El tercer eix del debat gira entorn de la desigualtat econòmica i social com a element estructural de feblesa democràtica. El president adverteix que la falta d'accés equitatiu a oportunitats afebleix la legitimitat dels sistemes polítics i obre espai a discursos extremistes.

En aquest context, sosté que el creixement de l'extremisme no s'explica únicament per l'existència de fractures socials, sinó per la seva capacitat d'ocupar espais abandonats per les institucions.

El plantejament general situa la justícia social, la igualtat d'oportunitats i la igualtat de gènere com a pilars essencials per a l'estabilitat democràtica a llarg termini.

Una visió de política exterior basada en principis comuns

El discurs també incorpora una defensa de la coherència en política exterior, amb especial èmfasi en l'aplicació uniforme de principis com el respecte al dret internacional en conflictes com els d'Ucraïna o Orient Mitjà.

El president defensa una posició basada en valors humanistes com a element estructurador de l'acció exterior, enfront de dinàmiques de fragmentació de l'ordre internacional.

Ampliació europea i exigència de transformació interna

La trobada inclou finalment una reflexió sobre l'ampliació futura de la Unió Europea. Sánchez sosté que l'adhesió a la UE no pot entendre únicament com a integració econòmica, sinó com un procés de transformació institucional i de valors democràtics.

El plantejament subratlla que l'accés al club comunitari implica l'assumpció d'estàndards polítics i socials que transcendeixen l'àmbit econòmic i afecten l'estructura institucional dels països candidats.

Un tancament marcat per la interdependència global

La reunió a Barcelona es presenta com un espai de coordinació política entre diferents regions del món en un moment d'elevada tensió internacional. El missatge central del fòrum gira entorn de la necessitat de reforçar la cooperació multilateral i d'adaptar les democràcies a un entorn global marcat per la incertesa.

El plantejament de l'Executiu espanyol s'articula com una cridada a transformar el diagnòstic de crisi en una agenda d'acció compartida entre governs democràtics.nal.