Laura Borràs demana que la jutgi un jurat pel presumpte frau a la ILC

La presidenta del Parlament, Laura Borràs , ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la causa per presumpte frau a la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) la jutgi un jurat.

Segons ha avançat 'El Món', la defensa de Borràs ha recorregut l'acte de processament que el TSJC va dictar fa només dos dies contra ella i tres sospitosos més.

A més de Borràs, en el cas estan enjudiciats el seu amic Isaías H., suposadament afavorit amb contractes menors de la ILC presumptament fraudulents; Andreu P., que suposadament va participar a preparar els pressupostos i factures per a aquests contractes, i el tècnic de la institució Roger E. per presumptament facilitar els tràmits.

L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, al·lega a l'escrit que s'ha vulnerat el seu dret a un jutge natural, és a dir, a qui per norma li correspondria, i argumenta que hauria de ser un tribunal popular.

En aquest sentit, recorda que la llei del jurat estableix la competència d'aquest tipus de tribunals en els delictes de malversació i frau, dels quals està acusada Borràs, i que també s'adjudiquen al tribunal del jurat els que estiguin vinculats als del seu competència, a excepció de la prevaricació, de la qual també està acusada Borràs.

Tot i així, l'advocat sosté que "l'excepció del delicte de prevaricació té escàs o nul fonament constitucional" atès que la llei del jurat pretén que la ciutadania participi a l'administració de justícia i, pel que sembla de la defensa, amb aquesta limitació el que fa és justament impedir que enjudiciïn un delicte que involucra funcionaris, autoritats i jutges.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI

L'escrit qüestiona que sigui compatible amb el principi d'igualtat davant la llei "que els qui més protecció tenen --en molts casos fins i tot aforament-- i els qui més poder ostenten i exerciten --funcionaris, autoritats i jutges-- tinguin, a més, una segona protecció" en quedar fora de l'enjudiciament popular.

En el mateix sentit, veu "evident que els que poden córrer risc de ser enjudiciats pels ciutadans, en l'exercici de les seves funcions públiques, s'han volgut protegir" dels tribunals populars amb aquesta excepció.

Per això, el recurs de Borràs també demana plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) sobre quin tribunal és competent per enjudiciar el delicte de prevaricació.

En cas que el TSJC no accepti aquesta reclamació, Borràs demana que se la jutgi per separat: d'una banda per prevaricació, i d'una altra amb un jurat popular per la resta de delictes que se li atribueixen.