El procés de Puigdemont a Bèlgica, en espera encara de la decisió de la Justícia europea sobre la seva immunitat

La Justícia europea va obrir aquesta setmana la via per desbloquejar el lliurament de Carles Puigdemont perquè considera en un dictamen no vinculant que els tribunals belgues es van extralimitar en negar la competència del Suprem per emetre l'euroordre i acceptar sense proves que els seus drets puguin estar en risc; però no és la peça fonamental per reactivar el procés a Bèlgica , que continua pendent de l'abast de la immunitat parlamentària de l' expresident de la Generalitat.

L'advocat general Jean Richar de la Tour adverteix en la seva recomanació al Tribunal de Jusícia de la UE (TJUE) que negar la competència del Tribunal Suprem en aquesta causa podria "esquerdar" el principi de reconeixement mutu que els països de la UE van acceptar. dissenyar l'euroordre i que és "pedra angular" de la cooperació judicial en matèria penal per "lluitar contra la impunitat".

També adverteix que l'autoritat judicial d'execució, en aquest cas Bèlgica , "no pot estar facultada per denegar" una eurooden basant-se en una mera acusació de "risc individual de vulneració" de drets si no s'han demostrat deficiències sistèmiques o generalitzades al sistema judicial de lEstat membre emissor.

"Si no s´ha demostrat l´existència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l´Estat membre emissor, l´autoritat judicial d´execució no pot estar facultada per denegar l´execució d´una ordre de detenció europea", raona el lletrat europeu.

En aquest sentit, afegeix que l'autoritat judicial que rebutja l'euroordre per aquest motiu ha de determinar primer si hi ha "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades" d'un risc "real" i després demostrar en quina mesura afecta el cas individual de forma "concreta".

Durant la vista prèvia a aquest dictamen, la Comissió Europea va defensar que a Espanya no hi ha riscos sistèmics ni generalitzats en el seu sistema judicial i l' advocat general afegeix en la seva argumentació que els reclamats per Llarena "tenen a la seva disposició vies de recurs a l'Estat membre" emissor a fi que es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional", qualsevol vulneració dels seus drets.

El magistrat instructor del Suprem va plantejar aquesta sèrie de qüestions prejudicials davant la Justícia europea després que un tribunal d'apel·lació belga rebutgés lliurar Lluis Puig , un dels exconsellers fugits amb Puigdemont a Bèlgica , mentre mantenia en suspens les decisions sobre Puigdemont i dos més exmembres del Govern, Toni Comín i Clara Ponsatí, per ser eurodiputats.

Amb això, Llarena no només qüestiona la manera com es va resoldre el cas de Puig , sobre el qual l' advocat europeu avala que s'emeti una nova euroordre si la sentència definitiva del TJUE confirma que Bèlgica es va extralimitar, sinó que demana aclarir l'abast de les OEDE contra la resta de reclamats i els supòsits en què poden ser rebutjades.

La sentència del Tribunal amb seu a Luxemburg no arribarà abans de la tardor però serà d'aplicació obligada per a Bèlgica . Tot i que els dictàmens no són vinculants per al TJUE, les sentències segueixen en la gran majoria dels casos la línia marcada per l'opinió de l'advocat general.