El Rei Joan Carles I podrà recórrer la decisió del Tribunal Superior de Londres per la demanda de Corinna Larsen

El Tribunal d'Apel·lacions de Londres ha donat aquest dilluns permís al Rei Joan Carles I per recórrer la decisió del Tribunal Superior de Londres, que el 24 de març passat li va denegar la immunitat davant la demanda de la seva ex-amant Corinna Larsen per assetjament.

Al final d'una vista a la Sala número 71 del tribunal, el jutge Nicholas Underhill ha autoritzat als advocats del rei emèrit el permís per apel·lar davant la decisió del jutge Mathew Nicklin, que va explicar en el seu dictamen que Joan Carles I no es pot emparar en la immunitat dels fets que se li imputen perquè no van ser «actes d'Estat», sinó que van passar a nivell personal i quan el rei ja havia abdicat. D'aquesta manera, ara s'iniciarà procés legal per establir si Joan Carles gaudeix d'immunitat.

La vista ha tingut lloc després que fos ajornada l'11 de juliol. Segons va informar el mateix tribunal, aquesta es va demorar perquè tant els advocats del Rei emèrit com els de Larsen exposessin les raons per les quals s'havia d'autoritzar o impedir, respectivament, que l'excap d'Estat recorregués a la sentència de Nicklin.

Corinna Sayn-Wittgenstein va presentar una demanda contra el rei emèrit davant la Justícia britànica per suposades amenaces i assetjament contra ella i el seu entorn més proper des del 2012 , l'any en què va acabar la seva relació secreta amb el Rei. La denúncia apuntava que aquest assetjament s'havia produït a través dels serveis secrets del CNI i del seu exdirector, Félix Sanz Roldán, de qui l'emèrit hauria fet servir per "actuar a títol personal".

Aleshores, el jutge Nicklin, del Tribunal Superior de Londres, basant-se en la Llei d'Immunitat estatal de 1978 (State Inmunity Act, SIA), va concloure en la sentència que la immunitat no protegeix l'emèrit per a actes de la seva vida privada, en contraposició a la postura dels advocats de la defensa, que van basar la seva estratègia en el fet que el rei gaudia d'immunitat per la capacitat pública com a cap d'Estat. De fet, així ho explicaven els arguments al·ludits pels advocats de Larsen, que van considerar que la immunitat no podia protegir-lo per a actes privats més enllà del 2014, quan va abdicar en el seu fill Felip VI.