El Govern central, pendent del dictamen del Consell d'Estat sobre la llei de protecció al denunciant

El Govern ha demanat a la Comissió Permanent del Consell d'Estat que emeti --amb "caràcter urgent"-- el dictamen sobre l'avantprojecte de la llei de protecció al denunciant; en concret, ha donat termini a l'òrgan fins al 8 de setembre perquè presenti el text.

Segons consta a la referència del Consell de Ministres d'aquest dimarts, l'Executiu ha aprovat l'acord pel qual sol·licita l'informe al Consell d'Estat sobre l'avantprojecte de la llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció per la qual es transposa la Directiva europea relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, coneguda com a whistleblower.

El text va ser aprovat a primera volta pel Consell de Ministres del passat 4 de març. En aquella ocasió, la ministra de Justícia, Pilar Llop , va explicar que l'objecte de la Directiva era protegir totes aquelles persones que informin sobre corrupció o fraus i violacions del Dret de la Unió Europea i de l'ordenament jurídic intern, mitjançant l'establiment de canals protegits de comunicacions i la prohibició de qualsevol represàlia contra ells.

Llop va assegurar que aquest avantprojecte suposa "un gran pas en el compromís per la regeneració democràtica i la neteja de les institucions" . La titular de Justícia es va mostrar convençuda que aquesta normativa farà que Espanya millori al rànquing de l'índex de Percepció de la Corrupció d'entitats internacionals, com ara GAFI o GRECO.

Segons la ministra, amb aquest avantprojecte es crearà un clima de confiança al si de les organitzacions perquè l'informant estarà més protegit. I ha matisat que Justícia crearà dues eines per a aquesta norma: els canals interns i externs i la prohibició mitjançant sancions de fins a un milió d'euros de qualsevol represàlia contra l'informant.

INFORME FAVORABLE DEL CGPJ

L'avantprojecte estableix, entre altres qüestions, l'obligació de disposar de canals interns d'informació tant per a l'empresa, amb més de 50 treballadors, com per a les persones jurídiques del sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors i que així ho decideixin. podran compartir entre si el sistema intern d'informació i els recursos destinats a la gestió i tramitació de les comunicacions, tant si la gestió del sistema es duu a terme per la mateixa entitat com si s'ha externalitzat, respectant en tot cas les garanties previstes a aquesta llei.

Igualment, estaran obligats a comptar amb un sistema intern d'informació tots els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, així com les fundacions que en depenguin, sempre que gestionin fons públics.

El juny passat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre el seu informe, en què va valorar positivament la decisió del Govern d'estendre als partits polítics l'obligació de tenir un canal de denúncia que permeti alertar de casos de corrupció. També ha avalat que la mesura s'apliqui als sindicats, les patronals i les fundacions "sempre que rebin o gestionin fons públics".

La norma s'havia d'haver engegat el 17 de desembre de 2021, però l'Executiu va ajornar la seva aprovació fins al 4 de març de 2022. Al febrer, la Comissió Europea va obrir procediment sancionador a Espanya i una vintena de països per no transposar la directiva a temps.