Cinquè aniversari de les lleis de desconnexió: Com ha canviat el mapa polític català?

Aquest 6 i 7 de setembre es compleixen cinc anys de la celebració de les sessions plenàries al Parlament de Catalunya que van acabar amb l'aprovació de les anomenades lleis de desconnexió : la de transitorietat jurídica i la del referèndum. Van ser dues jornades intenses en què el Parlament de Catalunya es va convertir en el principal focus de totes les mirades.

Un lustre després, el tauler polític a Catalunya és totalment diferent . Les lleis de desconnexió van ser l'avantsala per al creixement de Ciutadans, que a les eleccions del desembre del 2017 va aconseguir convertir-se en la primera força del Parlament en emportar-se un milió de vots. Actualment, Ciutadans torna a ser residual a Catalunya. El partit liderat per Carlos Carrizosa ara només té 5 diputats al Parlament – alguns més que el PP però molts menys que Vox –.

D'altra banda, els socialistes catalans també han aconseguit capgirar el mapa polític català, i en aquest cas amb més èxit per al seu partit. A les eleccions de febrer de 2021 Salvador Illa va guanyar les eleccions a Catalunya, traient el lideratge a Ciutadans. La proposta del PSC va ser clara: diàleg, diàleg i diàleg, una estratègia que, a més de servir-lo per situar-se com a primera força a Catalunya, ha aconseguit trencar els clàssics blocs independentistes. Poca cosa queda del romanç entre Junts i ERC que, encara que governin en coalició, tenen estratègies totalment diferents. Els republicans han comprat el discurs a Illa, apostant pel diàleg, mentre que a les files de Junts el veuen amb recel, i demanen una estratègia més agressiva.

El partit que ha tingut una trajectòria més coherent des de la desconnexió han estat els populars catalans: semblava que desapareixerien fa cinc anys i ara, estan a punt de l'extinció a Catalunya. El paper de Rajoy al referèndum no va agradar ni a independentistes ni a constitucionalistes, i el PP està en caiguda lliure. Ni la pèrdua de vots de Cs ha aconseguit beneficiar el PP, que ha perdut el discurs i el relat per ser un partit influent a Catalunya.