El País Basc lidera la taxa de delictes d'odi i Catalunya redueix els delictes amb motivació ideològica

 

El País Basc lidera la taxa de delictes d'odi per cada 100.000 habitants el 2021, un any en què Catalunya ha confirmat el descens dels delictes vinculats específicament amb la motivació ideològica després del repunt anotat el 2017, quan es va celebrar el referèndum independentista del 1-O.

 

Les dades figuren a l'' Informe sobre l'evolució dels delictes d'odi a Espanya 2021 ', publicat aquest dilluns pel Ministeri de l'Interior amb els fets coneguts per les forces de seguretat, incloent policies autonòmiques i locals.

 

El desglossament per comunitats autònomes deixa el País Basc liderant l'estadística general amb 11,92 fets coneguts sobre 100.000 habitants. L'informe adverteix que l'Ertzaintza ha implementat una "revisió i cerca proactiva" per combatre els delictes d'odi, duent a terme una "recerca més en profunditat per treure a la llum el rerefons d'odi".

 

D'aquesta manera, Interior assenyala que la diferència respecte d'altres comunitats autònomes "no és possible relacionar-la directament amb un augment dels fets esdevinguts". El 2020, el País Basc ja va marcar una xifra alta amb 10,0 fets per 100.000 habitants , encara que la dada va ser superada per Melilla (11,5).

 

L'estadística del 2021 bolcada al document del Ministeri reflecteix que de les 264 denúncies que suma el País Basc en total, 149 són per racisme i xenofòbia, 65 per orientació sexual o de gènere, 16 per discriminació de sexe o gènere, 11 per antigitanisme, 8 per ideologia i 7 contra discapacitats.

 

SIS COMUNITATS PER SOBRE DE LA MITJANA

A Espanya la mitjana és de 3,80 delictes d'odi per 100.000 habitants, per la qual cosa a més del País Basc queden per sobre Navarra (6,80), Comunitat de Madrid (4,93), Balears (4,77), Astúries (3,95) i Comunitat Valenciana (3,84).

 

La taxa per 100.000 habitants per províncies situa al capdavant de delictes d'odi a Àlaba (13,19), Biscaia (11,87) i Guipúscoa (11,43), a les quals segueix Burgos (8,71), Navarra ( 6,80) i Lleida (5,91).

 

Catalunya va patir el 2017, l'any del referèndum independentista, un increment del 187% dels delictes per motivació ideològica : va registrar 187 casos davant dels 65 ocorreguts el 2016, la mateixa xifra que anota ara el 2021. En aquest darrer informe és la Comunitat de Madrid la que va liderar l'estadística amb 84 fets imputats a motius ideològics.

 

Preguntat per la baixada de delictes d'odi a Catalunya en comparació de les dades del 2017, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha remès a l'aposta pel " diàleg " del Govern de Pedro Sánchez per "conformar bases de trobada respectant la diversitat”.

 

El ministre, no obstant, s'ha referit a la roda de premsa a la dada genèrica de descens del 45,30% dels delictes relacionats específicament amb la ideologia.

 

" Vivim en un àmbit de crispació social important ", ha apuntat Grande-Marlaska, afegint que la polarització pot incidir en els delictes de motivació ideològica o derivar-ne d'altres com el d'orientació sexual o en racisme en resposta a la immigració irregular.

 

L'informe reflecteix que al conjunt d'Espanya els delictes d'odi per orientació sexual o identitat de gènere van augmentar un 67,63% respecte al 2019 , any previ a la pandèmia de Covid-19. També hi va haver una pujada del 24,08% dels delictes amb un mòbil racista o xenòfob.

 

En concret, l'any va deixar 1.724 delictes d'odi i 78 infraccions administratives, cosa que representa un augment del 5,63% respecte al 2019 i un 28,62% si es compara amb el 2020. La tendència és alcista des del 2014 i constata que el 80% dels casos no arriba a denunciar-se.