Després de la reunió del Govern d'aquest dimarts 4 d'octubre s'ha anunciat que es dóna llum verda a una mesura en matèria d'energia: la creació de l'energètica pública de Catalunya, que tindrà com a marca l'Energètica, i que ja té els seus estatuts aprovats.

Així ho ha explicat des del Palau de la Generalitat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja , que ha assegurat que l' empresa , que no serà una distribuïdora , neix per “ aprofitar el potencial renovable i satisfer les demandes de l'administració ”.

La intenció del Govern amb la creació de l'Energètica és " posar l'energia al servei del bé comú ", apuntant que ha de ser "una eina clau per accelerar la transformació energètica " i que l'objectiu final és "la neutralitat d'emissions el 2050 " ".

Plaja ha explicat que la Generalitat serà l'única accionista d'aquesta SAU (Societat Anònima Unipersonal) i ha explicat que "en les properes setmanes i mesos" la Generalitat nomenarà el consell d'administració.

UNA EINA ESTRATÈGICA

La voluntat del Govern és que l'Energètica incideixi des dels àmbits de la generació, la gestió i que també sigui una eina estratègica.

Sobre la generació, Plaja ha apuntat que promourà " projectes d'autoconsum o de generació distribuïda a tots els edificis de la Generalitat ", ocupant el 100% dels espais disponibles. També té previst desenvolupar projectes propis o compartits amb entitats locals .

Està previst que l'Energètica assumeixi la gestió de les centrals hidroelèctriques de Catalunya un cop acabin les concessions vigents .

D'altra banda, respecte a la gestió, la intenció de l'energètica és proveir tots els edificis públics de la Generalitat , encara que no es descarta cedir part dels excedents a "comunitats energètiques amb què s'assoleixin acords bilaterals" oa entitats i persones amb pocs recursos .

L'Energètica també podrà incidir en àmbits estratègics mitjançant la participació i la inversió en diferents iniciatives, vinculades a la seguretat energètica de Catalunya, com ara l'emmagatzematge d'energia i el desenvolupament de noves formes i models de gestió d'energia.

EN MARXA REVERTIR O EXTINGIR LA CONCESSIÓ DE CAN TRINXET, CÚBIA I VILANA

El maig d'aquest mateix 2022 la Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat anunciava que en els darrers mesos havia obert tres expedients relatius a concessions a centrals hidroelèctriques per a la seva reversió en un cas i la seva extinció als altres dos.

En un comunicat, l'administració catalana explicava que el procés s'ha iniciat a través de l' Agència Catalana de l'Aigua ( ACA), que té previst revisar tots els expedients de les concessions hidroelèctriques a les conques internes.

La normativa que regeix les concessions és el Reglament del Domini Públic Hidràulic, d'àmbit estatal, i no dóna opció d'atorgar-la per via directa a un ajuntament, per això serà l'energètica pública anunciada aquest dimarts, que ha d'entrar en funcionament abans del 2023 , qui exercirà la gestió pública d'aquestes infraestructura, segons explicava Govern.

Concretament cal recordar que la Generalitat posava en marxa el procés de reversió de la central de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Barcelona), la concessió del qual finalitza el 30 de juliol del 2024, i l'ACA ja ha comunicat l'inici de l'expedient.

El Govern va iniciar el procés de finalització i extinció del termini concessional per a la central hidroelèctrica de la Cúbia, a Ripoll (Girona), la concessió del qual es va atorgar per 75 anys quan va entrar en funcionament --el 1946, segons ha acreditat la Conselleria--, de manera que ha transcorregut el període establert.

La segona central per a la qual s'ha iniciat un expedient d'extinció és la de Vilana , a Bescanó (Girona), per "incompliment reiterat" de les condicions del títol concessional, ja que ha estat sancionada vuit vegades per l'ACA entre el 2008 i el 2021 .

En concret, aquesta central ha estat amonestada per vulnerar el cabal concessional i el de manteniment, i per la inexistència dels sistemes de control obligatoris per a la comprovació del compliment dels cabals de manteniment i la manca de comunicació de les dades del cabal derivat.

L'ACA ESTÀ ANALITZANT EL COMPLIMENT DELS CABALS AMBIENTALS

Més enllà d'aquests tres expedients i de la revisió futura d'altres concessions, l'ACA preveu licitar una assistència tècnica per analitzar la vigència de les concessions i el compliment dels cabals ambientals.

Catalunya compta amb 229 centrals hidroelèctriques que sumen 250 captacions, 139 titulars i 272 megawatts (MW) de potència instal·lada, de les quals tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en un termini de dues dècades.

Actualment, totes aquestes instal·lacions generen entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total a Catalunya .

LA CUP ACORDÀ AMB ARAGONÉS LA CREACIÓ DE L'ELÈCTRICA PÚBLICA

La formació anticapitalista ( CUP) va incloure a l'acord de legislatura per investir Pere Aragonès la creació d'una elèctrica pública catalana amb les tres branques: producció, distribució i comercialització de l'energia . Cosa que durant aquests dies té una rellevància especial en haver de veure's sotmès a una moció de confiança al Parlament aquest mateix dijous, Aragonès.

És important ressaltar que entre les comunitats d'Aragó i Catalunya sumen més d'un terç de la producció nacional, 2.897 MW, a grans centrals, segons un mateix estudi.