El Suprem condemna Reguant a una multa de 13.500 euros per no contestar Vox en el judici del 'procés'

El Tribunal Suprem ha condemnat la portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, a una multa de 13.500 euros per desobediència greu a l'autoritat en negar-se a contestar les preguntes de l'acusació popular de Vox durant el judici del 'procés' , on va comparèixer com a testimoni el febrer de 2019.

Així, els magistrats han desestimat condemnar Reguant a quatre mesos de presó i inhabilitació, com demanava la Fiscalia, en considerar que no hi ha raons per optar per la pena més greu prevista legalment en aquest cas, especialment per les conseqüències que tindria en la seva condició de diputada, que --segons el parer del tribunal-- superaria el principi de proporcionalitat de la pena.

En una sentència, els magistrats han conclòs que el pertinent és condemnar Reguant a la pena de nou mesos de multa amb una quota diària de cinquanta euros, cosa que es tradueix en 13.500 euros.

"VA TRASPASSAR ELS LÍMITS DE LA SEVA LLIBERTAT IDEOLÒGICA"

En 34 folis, el Suprem ha subratllat que la negativa de la dirigent de la CUP a complir el mandat del tribunal del 'procés' ha estat "evident", "inequívoca", "clara i palesa". Segons ha explicat, l'actitud de Reguant "va traspassar clarament els límits de la llibertat ideològica i de consciència".

Els magistrats han considerat que la diputada del Parlament no estava davant d'un "exercici lícit de la llibertat d'expressió , clarament limitat en aquest cas per garantir l'autoritat i la imparcialitat del poder judicial". I han recordat, a més, que és obligació dels testimonis acatar les “ordres legítimes donades pels tribunals”.

Així les coses, el tribunal ha posat èmfasi que "no existeix un dret general de desobediència recolzat per disposició constitucional o legal alguna".

En aquest sentit, els magistrats han puntualitzat que el retret penal a Reguant no es fonamenta en el seu posicionament ideològic, sinó que "es dirigeix al deure col·laboració amb la justícia, i de respecte al principi d'autoritat ia l'ordre públic".

A la sentència, el tribunal ha destacat que l'oposició de Reguant a contestar ha estat "obstinada", "totalment meditada i decidida" , amb actitud d'oberta i pertinaç negativa a assumir els deures que la llei imposa als testimonis.

Per al Suprem, la desobediència de la dirigent revesteix una "especial gravetat" perquè no només vulnera el principi d'autoritat, sinó que també afecta indirectament "el bon funcionament de l'Administració de Justícia, l'ordre públic i el dret de defensa".

NO POT HAVER "DANY MORAL" SENSE QUE ES FORMULE PREGUNTA

Amb aquesta sentència, el Suprem ha desestimat els arguments que va defensar la dirigent durant el judici del 28 de setembre passat, quan va reclamar per a si una sentència absolutòria.

Reguant ha explicat que no ha volgut contestar les preguntes de Vox perquè hagués estat "legitimar els que van en contra de les polítiques de gènere" , que, a més, són "xenòfobs" i "masclistes". "I això va contra els meus principis", va subratllar.

Els magistrats han respost que "no és possible" conèixer per endavant si un interrogatori afectarà o perjudicarà materialment o moralment una persona si la pregunta no ha estat formulada. "Això no resulta possible, i això va ser el que va passar en el present cas", ha assenyalat el tribunal, que ha insistit que "no és possible parlar a priori de cap dany moral".

En aquest sentit, el Suprem ha recordat que Vox era una acusació "degudament personada" i que la negativa de Reguant sense conèixer el contingut de les preguntes, "per més que la seva ideologia no sigui coincident o totalment contrària amb la del partit", no justifica la seva actitud.

La diputada de la CUP també va arribar a dir al judici que si el tribunal li hagués donat l'oportunitat de vehicular les preguntes de Vox a través del seu president, el magistrat Manuel Marchena, "sí que hauria respost" a les preguntes. Així, la defensa va indicar que la dirigent no es va oposar a col·laborar amb la Justícia, perquè hauria estat disposada a contestar el tribunal. El Suprem ha considerat provat que es va oposar a consciència de les conseqüències.

Així mateix, Reguant ha insistit que no se'l podia condemnar pel que va passar durant el judici del 'procés' perquè ja va pagar una multa per això. Al seu parer, en ser condemnada es vulneraria el principi 'non bis in idem', un dret fonamental que estableix que una persona no pot ser sancionada dues vegades pels mateixos fets.

El tribunal ha contestat que "en cap cas" la sanció de 2.500 euros podria suposar una infracció al principi 'non bis in idem' i ha recordat que la llei "diferencia dues mesures respecte del testimoni que es nega a testificar": "la multa d'evident caràcter dissuasori o coercitiu" i el procediment pel delicte de desobediència greu a l'autoritat.

Alhora, el Suprem ha descartat aplicar l'atenuant de dilacions indegudes, perquè considera que el període d'enjudiciament no ha estat "excessiu".