La dimissió de Carlos Lesmes com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem (TS), anunciada diumenge passat 9 d'octubre davant la falta d'avenços per renovar el CGPJ (que fa gairebé quatre anys que està caducat), obre un nou front a la crisi del Poder Judicial a compte de la seva successió, ja que els vocals amenacen de resistir-se a l'ascens de l'actual vicepresident del TS, Francisco Marín Castán.
Lesmes va intentar anticipar-se al problema encarregant al Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem un informe on quedés negre sobre blanc com s'havia de produir el seu reemplaçament si finalment dimitia, tal com va dir que faria durant l'obertura de l'any judicial (el 7 de setembre passat) en el cas que les negociacions entre el Govern i el PP per renovar el CGPJ continuessin congelades.
El Gabinet Tècnic va fixar que Lesmes havia de ser substituït per una sola persona per a ambdós càrrecs, indicant que “tant la Constitució com la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) conceben la presidència del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial com una titularitat conjunta i indissociable".
Assentada aquesta premissa, va establir que el seu successor havia de ser qui ostentés la Vicepresidència del Suprem, que actualment ocupa de forma interina el magistrat Francisco Marín Castán, per ser el president de sala més antic, si escau de la Sala Civil.
A més, ha precisat que la successió de Lesmes es donarà "de manera automàtica, sense necessitat d'acte o cap acord". Les fonts jurídiques consultades per Europa Press expliquen que es produirà quan la dimissió de l'encara president es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), per evitar un buit de poder.
Tot i aquesta 'guia', les fonts del CGPJ i del TS preguntades per aquesta agència de notícies avisen que el reemplaçament de Lesmes podria ser un nou focus de conflicte que podria acabar en una altra bicefàlia.
POSSIBLE BICEFÀLIA
La raó és que la immensa majoria dels 18 vocals que actualment componen el Consell rebutgen la idea que Marín Castán sigui el nou cap del Poder Judicial perquè creuen que el fet que vingui exercint-se com a vicepresident del Suprem de manera interina li resta legitimitat.
Marín Castán es va convertir en 'número dos' de l'alt tribunal el 2019, quan el magistrat Ángel Juanes va abandonar el càrrec per arribar a l'edat màxima de jubilació i, des d'aleshores, ha ocupat el càrrec en funcions.
Algunes veus, de moment molt minoritàries al CGPJ i amb més força al TS, asseguren que la situació d'interinitat de Marín Castán no li impedeix avançar ara a la primera línia, ja que entre les seves funcions, encara que les exerceixi provisionalment, hi ha la substituir el president.
No obstant això, els vocals tampoc veuen amb bons ulls el desembarcament d'un nou president en l'elecció del qual no ha participat de cap manera el Consell, a qui la LOPJ encomana designar-lo en condicions normals.
En aquest context, les fonts avisen que els vocals podrien acabar entronitzant el seu membre de més edat, Rafael Mozo (de tall progressista), com a president del CGPJ, mentre que Marín Castán s'alça com a màxima autoritat del Suprem.
Aquest pols, expliquen les citades fonts, podria acabar judicialitzat a la Sala Contenciosa Administrativa del mateix TS, on es conformaria una secció especial (integrada pels presidents de les diferents seccions i el president de la Sala) per decantar la balança.
"CAOS" AL PODER JUDICIAL
No seria la primera vegada que el lideratge del Poder Judicial es desdobla. Ja va passar quan Carlos Dívar va dimitir el 2012 després de la polèmica desfermada quan es va saber que va carregar als pressupostos una trentena de viatges que va fer en caps de setmana per uns 28.000 euros.
Aleshores, Dívar va ser reemplaçat per Juan Antonio Xiol (avui vicepresident en funcions del Tribunal Constitucional) al Suprem i per Fernando de Rosa, actual senador del PP, al CGPJ, fins que Gonzalo Moliner els va substituir a tots dos.
La LOPJ es va canviar arran d'aquesta crisi, precisament, per evitar futurs problemes a la successió del cap del Poder Judicial, si bé les fonts subratllen que hi ha debat jurídic.
Aquestes descriuen una situació de "caos" que vindria a agreujar una crisi del Poder Judicial provocada pel bloqueig en la renovació del CGPJ i aprofundida per les vacants generades primer al TS i el 12 de juny passat al TC sense que s'hagin cobert, les primeres per impossibilitat legal i les segones per manca dacord.
Escriu el teu comentari