El CGPJ designa Rafael Mozo com el seu president interí i provoca una bicefàlia al Poder Judicial

El CGPJ ha acordat en el Ple extraordinari d'aquest dijous designar el seu vocal de més edat, Rafael Mozo , com el seu president interí després de la dimissió de Carlos Lesmes , fet que suposa 'de facto' que el lideratge del Poder Judicial queda dividit, ja que el magistrat Francisco Marín Castán és qui exerceix les funcions de la Presidència del Tribunal Suprem (TS) des que la renúncia de Lesmes es va fer efectiva.

La votació ha tirat endavant amb una àmplia majoria, 16 vots a favor i només un en contra -el del vocal Wenceslau Olea- , mentre que la vocal Mar Cabrejas s'ha absentat, segons les fonts consultades. Aquestes expliquen que Olea ha defensat la tesi favorable al fet que Marín Castán substitueixi Lesmes en tots dos càrrecs, fins al punt que ha anunciat vot particular, i que Cabrejas ha abandonat la reunió per no estar d'acord amb l'entronització de Mozo.

President suplent és la fórmula que han encunyat per enlairar Mozo, que va arribar al Consell General del Poder Judicial a proposta del PSOE. Va ingressar a la carrera judicial el 1985 i va tenir diverses destinacions fins que el 1998 va aterrar a l'Audiència Provincial de Madrid. Des del 2018 té la seva plaça com a magistrat de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.

Convocat pel mateix Lesmes amb l'objectiu que els sectors progressista i conservador del CGPJ s'adonessin de l'estat de les negociacions per nomenar els dos candidats al Tribunal Constitucional (TC) --després de la seva tercera reunió fallida--, el cert és que aquest dijous ha estat dominat per la qüestió successòria.

En la proposta votada, a la qual ha tingut accés aquesta agència de notícies, els vocals expliquen que el seu acord "no es dirigeix a fer cap nomenament del president de TS i del CGPJ, sinó només a determinar una mera suplència: qui exerceix de manera temporal i provisional les funcions corresponents al titular d'un òrgan davant l'absència o la inexistència d'aquest titular".

DUES VIES PER SUBSTITUIR A LESMES

És a dir, recalquen, "que aquest acord no arriba a la substitució a la Presidència del Tribunal Suprem, que ve determinada 'ope legis' a l'article 208.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial".

Així, aclareixen que Mozo exercirà com a president suplent "en l'àmbit estricte del Consell General del Poder Judicial" , per a això "disposarà dels mitjans atribuïts a aquest càrrec i, en els actes en què intervingui i en els documents que subscrigui, es deixarà deguda constància que actua en aquesta condició".

A més, manifesten que, "atesa les circumstàncies en què es desenvoluparà la suplència, caldrà la màxima col·laboració de tots els vocals per a la marxa del Consell durant el temps que hi hagi fins a la seva renovació".

En aquest punt, posen èmfasi que "exercirà les funcions que li són pròpies amb moderació i voluntat de consens, i exposarà prèviament davant el Ple les decisions que projecti adoptar en matèries que no siguin de gestió ordinària per procurar assolir el major acord possible sobre la decisió final".

De fet, arriben a precisar que "els vocals auxiliaran el president per suplència en l'execució de la política de comunicació". I, "a aquest efecte, li proposaran de comú acord el contingut dels missatges, notes de premsa i comunicacions que hagin de ser difosos", especifiquen.

NI VOTAT PEL CGPJ NI PEL TS

Els vocals raonen que, si bé Lesmes devia haver estat substituït en tots dos càrrecs pel vicepresident del TS, atès que Marín Castán ocupa aquest lloc de manera interina des del 2019, el règim actual "implica una diversificació" en la suplència.

Pel que fa a ells els ocupa, desenvolupen, "els precedents que s'han seguit al CGPJ per suplir les absències del president (...) han consistit a atribuir la suplència al vocal de més edat", en aquest cas Mozo.

Per als vocals, "no concorre cap raó que justifiqui ni faci comprensible" que el règim de suplències canviï, sobretot tenint en compte "la diferent naturalesa, principis i funcions que s'assignen a una (CGPJ) i una altra (TS) institució" .

" Des d'aquesta perspectiva, no sembla ni correcte ni adequat que un vocal del CGPJ que no ha estat nomenat president del TS ho pugui presidir ", sostenen els membres de l'òrgan de govern dels jutges.

I, de la mateixa manera, entenen que "resultaria anòmal que, per una cascada de suplències no prevista a la llei", assumís la Presidència interina del CGPJ "algú que no té aquesta legitimitat derivada per no haver estat nomenat ni de manera directa ( com a president del CGPJ) ni de manera indirecta (com a vicepresident del TS) per pertànyer a l'òrgan constitucional de govern del Poder Judicial”.

En aquest sentit, subratllen que "la naturalesa d'òrgan constitucional del CGPJ i la seva forma de designació atribueix una legitimitat específica al seu president, que és designat per vocals nomenats per les Corts Generals, via derivada que justifica la seva legitimitat constitucional per assumir la representació de poder de l'Estat".

POSSIBLE CONFLICTE JUDICIAL

La possible bicefàlia s'entreveia des que el Gabinet Tècnic del TS va emetre l'informe encarregat per Lesmes per anar preparant la seva substitució, després que durant l'obertura de l'any judicial, el 7 de setembre passat, avisés que, si no hi havia avenços tangibles a les converses entre PSOE i PP per renovar el CGPJ, dimitiria en “setmanes”.

Els experts del Suprem van fixar que Lesmes havia de ser reemplaçat per una sola persona als dos càrrecs que exercia: president del CGPJ i del TS. I va apuntar Marín Castán per ser el vicepresident de l'alt tribunal, càrrec que exerceix en funcions des de fa gairebé tres anys, quan el magistrat Ángel Juanes va abandonar el lloc per arribar a l'edat de jubilació.

Lesmes va defensar l'informe tècnic davant la Sala de Govern del TS i davant el Ple del CGPJ, i va tornar a ratificar-se a la via successòria que advoca per Marín Castán quan va comunicar al Rei Felip VI la seva renúncia precisant que, "davant la impossibilitat legal de procedir al nomenament d'un nou president del TS i del CGPJ, (...) s'activarà el mecanisme de substitució del president previst a la llei".

Tot i això, fonts de l'òrgan de govern dels jutges ja estaven avançant a Europa Press que la majoria dels vocals del CGPJ es resistirien a acceptar Marín Castán com a president interí d'ambdues seus.

Fonts del CGPJ i del TS adverteixen que aquesta bicefàlia podria propiciar un conflicte judicial que es dirimiria a la Sala Contenciosa Administrativa del TS, concretament a la Secció Sisena, la que coneix dels recursos interposats contra els acords del CGPJ.

LES NEGOCIACIONS SOBRE EL TC, ESTANCADES

D'altra banda, el Ple ha acordat que la comissió negociadora per nomenar els dos candidats al TC continuï els seus treballs, però no ha fixat data per a noves trobades.

Els contactes entre els interlocutors progressistes --Roser Bach, Álvaro Cuesta i Mozo, que ara deixarà de formar part d'aquesta comissió negociadora-- i conservadors --José Antonio Ballestero i Carmen Llombart-- van arribar a punt mort el 5 d'octubre passat.

Aleshores, els portaveus progressistes van anunciar que obririen les negociacions a altres vocals, més enllà de Ballestero i Llombart, a la recerca dels quatre vots que necessiten per sumar els 12 requerits per a aquests nomenaments, cosa que implica demanar el suport de vocals conservadors.