La Guàrdia Civil va apuntar Puigdemont com a responsable últim del desenvolupament d'una app el 2020 per a "votacions massives"

La Guàrdia Civil va apuntar a l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont com el responsable últim del desenvolupament el 2020 de VOCDONI, una aplicació per a telèfons mòbils que permet fer "votacions massives", com a part del 'full de ruta' per avançar en "la consecució de la denominada república digital", segons consta al sumari de la investigació secreta duta a terme per l' Audiència Nacional sobre el 'CNI català' , al qual ha tingut accés Europa Press.

En un informe de l'11 de setembre de 2020, la Guàrdia Civil va posar en coneixement del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castelló, l'existència d'un grup dedicat al desenvolupament d'una 'app' ideada per "realitzar votacions utilitzant un sistema d?identitats digitals, evitant censures i bloquejos, que protegeixi l?anonimat dels participants".

Segons aquest informe, l'aplicació informàtica no només podria “ser articulada i impulsada per implementar comicis digitals de diferent tipus”, fins i tot “una votació massiva amb les garanties formals de qualsevol procés plebiscitari”, sinó que també presenta altres funcionalitats intrínseques com és la creació d'una moneda catalana”.

La Benemèrita es basa en una ponència realitzada per un dels investigats, Xavier Vives, durant la Mobile Week del 2020 per diferenciar entre els informàtics principals -- Vives, Pau Escrich, Joan Arus, Ferran Reyes, Jordi Moraleda i Jordi Piñana -- i "un nombre indeterminat de col·laboradors externs", entre ells Elías Campo, membre de Citizen Lab , el 'think tank' que va destapar el presumpte espionatge a activistes i polítics catalans amb Pegasus .

La primera versió de l''app' està disponible des de l'abril del 2020 i des d'aleshores hauria experimentat "successives actualitzacions" a càrrec d'aquest grup d'"alta qualificació" que l'Institut Armat augura car de mantenir. La "primera donació" hauria estat l'abril del 2018, però els investigadors adverteixen que "es desconeixen les fonts de finançament".

ESTÒNIA, PAÍS DE REFERÈNCIA

L'informe descriu un eixam de societats constituïdes pels mateixos informàtics a Estònia amb què entre el 2018 i el 2020 haurien facturat prop de 170.000 euros, cosa que la Guàrdia Civil creu fora de tota "lògica mercantil" ja que eren "empreses emergents desconegudes".

"L'única explicació raonable és que aquest tercer a qui facturarien aquestes societats i qui els paga per aquests serveis fos qui ha fet l'encàrrec de l'aplicació VOCDONI", afirma l' Institut Armat.

Referent a això, esmenta "una sèrie de viatges realitzats a Brussel·les , lloc de residència de Carles Puigdemont i algun dels seus col·laboradors més propers", per part d'aquests informàtics convertits en empresaris que haurien tingut lloc l'abril del 2019.

Per als investigadors, es pot "inferir que el motiu de la presència dels informàtics a la ciutat belga podria haver estat procedir a la presentació del projecte esmentat, així com la sol·licitud d'autorització per a la difusió pública per part de l'expresident de la Generalitat" .

A això suma que als arxius trobats als terminals d'un dels investigats, Jordi Baylina, ANC i Omniun Cultural apareixien com a "socis clau" del projecte, així com "institucions internacionals com la República d'Estònia".

En aquest punt, explica que "l'elecció d' Estònia com a país per albergar les societats mercantils relacionades amb el desenvolupament de VOCDONI no és arbitrària", ja que "és un país de referència a l'àmbit digital" i, com a tal, "en el que s'inspira la hipotètica república catalana digital", "un dels passos previs davant de la impossibilitat d'un control territorial efectiu".