Es compleixen cinc anys de la declaració d'Independència de Catalunya: com va ser i on som?

Aquest dijous 27 d'octubre es compleixen cinc anys de la declaració unilateral d'independència (DUI) al Parlament i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Govern de Mariano Rajoy, una efemèride a què l'independentisme arriba més dividit que mai i amb divergència d'opinions sobre què va suposar aquest acte.

La votació i les càrregues policials de l'1-O van elevar la tensió a Catalunya durant l'octubre del 2017 amb mobilitzacions successives a favor i contra la independència i amb l'enfrontament al límit entre la Generalitat presidida per Carles Puigdemont i el Govern central.

Tot i que el 10 d'octubre Puigdemont va anunciar la declaració d'independència però la va suspendre al cap de pocs segons per donar marge al diàleg , les setmanes següents no van servir per desbloquejar la situació: van començar els tràmits per aplicar el 155 i l'independentisme es va abocar a decidir si convocar eleccions o trencar amb lEstat.

Després de dies de reunions, intents de mediació i de pressions des de diferents sectors, juntament amb els advertiments del risc que declarar la independència provoqués una fuita d'empreses catalanes cap a altres territoris, el 26 d'octubre Puigdemont estava decidit a convocar eleccions però els fets que es van desencadenar aquell dia van acabar provocant un gir en la decisió.

Són moltes les interpretacions que s'han fet des de llavors de per què finalment va optar per declarar la independència: Puigdemont va argumentar que el Govern no donava garanties que no aplicaria el 155 si convocaven eleccions , mentre que altres versions ho atribueixen a la pressió d'ERC - -va advertir que sortiria del Govern si no hi havia DUI-- i el conegut tuit del portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, que va dir "155 monedes de plata", en una acusació vetllada al president de ser un traïdor a l'independentisme.

DUI EN EL PREÀMBUL

Així, el divendres 27 d'octubre al matí JxSí i la CUP van portar al ple del Parlament una proposta de resolució que instava el Govern a dictar totes les resolucions necessàries per fundar la república catalana i que al preàmbul recollia la declaració d'independència que els diputats d'aquests grups havien signat el 10 d'octubre a una sala de la Cambra.

La proposta de resolució, que es va votar en urna i en secret, es va aprovar amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc entre els grups que van participar a la votació (JxSí, CUP i SíQueEsPot), ja que la resta de formacions (Cs, PSC i PP) van abandonar l'hemicicle en senyal de proposta.

La llavors presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, es va encarregar de llegir la declaració d'independència però ni Puigdemont ni el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ni cap altre dirigent va intervenir en aquest ple, cosa que ha estat criticada posteriorment i que interpretat com un gest que ja indicava que no tenien voluntat d'aplicar aquesta DUI.

De fet, la resolució no es va publicar oficialment ni al Butlletí Oficial del Parlament català (Bopc) ni al Diari Oficial de la Generalitat (Dogc) i el Govern no va impulsar cap mesura per aplicar la independència.

Poc després que el Parlament proclamés la DUI, el Senat va aprovar l?aplicació del 155 i Rajoy va anunciar la destitució de tot el Govern i la convocatòria d'eleccions a Catalunya el 21 de desembre d'aquell any.

Després del cap de setmana sense pràcticament activitat pública del Govern, dilluns, Puigdemont va anunciar que era a Brussel·les amb altres consellers, i dijous Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Carles Mundó, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Santi Vila van comparèixer davant l'Audiència Nacional i van ser empresonats, mentre que el Govern va iniciar la intervenció de l'autonomia catalana.

CINC ANYS DESPRÉS

Cinc anys després d'aquests fets, l'independentisme arriba més dividit que mai davant la incapacitat de teixir una estratègia conjunta i la falta de consens sobre què va suposar l'octubre del 2017 i la declaració d'independència, que actors com Junts i ANC reivindiquen i defensen que caldria aplicar, mentre que altres com ERC s'han distanciat de la unilateralitat i han apostat pel diàleg amb el Govern.

La màxima expressió d'aquesta divisió ha arribat recentment amb la ruptura de l'aliança entre ERC i Junts, que va protagonitzar la DUI ja que formaven la coalició del Govern i el grup de JxSí el 2017, i que han continuat governant junts fins fa tres setmanes.

A més, encara s'arrosseguen les conseqüències judicials de l'1-O i la declaració d'independència: hi continuen havent dirigents independentistes a l'estranger que se'n van anar per evitar comparèixer davant el Suprem i hi ha desenes d'exalts càrrecs pendents de judici.

Precisament per això, ERC ha exigit al Govern la reforma del delicte de sedició , que estan negociant a la taula de diàleg, entre altres mesures que inclouen en la "desjudicialització del conflicte" i que podria tenir algun resultat abans de final d'any.

Ara com ara han transcendit pocs detalls de quines reformes legislatives es podrien impulsar per avançar en aquesta direcció, però l'objectiu d'ERC és aconseguir "els efectes d'una amnistia" i que els líders a l'estranger puguin tornar a Catalunya i els que estan pendents de judici no entrin a la presó.