Cas Corinna: el rei emèrit es defensa davant la justícia britànica aquest dimarts

La vista servirà per determinar si la demanda de Larsen segueix o no endavant

|
Catalunyapressjcborbovista

 

Catalunyapress jcborbovista
El rei emèrit, en una imatge recent. Foto: Europa Press

 

La Cort d'Apel·lacions d'Anglaterra i Gal·les celebra , aquest dimarts 8 de novembre, la vista on el rei emèrit Joan Carles de Borbó intentarà revocar la decisió inicial del jutge Matthew Nicklin de no reconèixer-li cap immunitat davant la demanda presentada per la seva ex amiga íntima Corinna Larsen per assetjament , cosa que permetria a Joan Carles I frenar les accions civils empreses per l'empresària davant la Justícia britànica.


Durant la vista es revisarà la resolució adoptada el 24 de març passat per Nicklin, jutge del Tribunal Superior de Justícia que va determinar que Joan Carles no gaudia de la immunitat que li conferia la Prefectura de l'Estat per haver abdicat. "Només hi ha un Rei i un cap d'Estat a Espanya i, des del 19 de juny del 2014, aquest és el seu fill, el Rei Felip VI", va dictaminar.

 

La defensa de l'antic monarca va presentar llavors un escrit on esgrimia diversos arguments per aconseguir que li permetessin apel·lar. Després d'una vista celebrada el 18 de juliol passat, la Cort d'Apel·lacions va donar llum verda a la impugnació de l'excap d'Estat però només sobre la base de tres dels cinc motius adduïts pels seus advocats a l'estimar que eren al·legacions fundades.

 

En aquesta vista, els advocats de Joan Carles I van sostenir que, malgrat la seva abdicació el 2014, és membre de la Casa Reial i, com a tal, manté una especial vinculació amb Felip VI que fa que qualsevol acció empresa en contra afecti a funcions de l'actual cap d'Estat.

 

Van posar èmfasi en el fet que, d'acord amb la llei espanyola, Joan Carles ja no és cap d'Estat però sí que és una de les sis persones que conformen la Casa Reial, juntament amb les reines Letizia i Sofia i les infantes Elionor i Sofia .

 

"El terme Casa Real és un concepte, no un lloc", va acotar l'advocat del rei emèrit per explicar que el que és fonamental són les "estretes relacions en circumstàncies especials" entre els seus membres, no el fet que convisquin sota el mateix sostre.

 

LA DEMANDA DE LARSEN

 

Així doncs, la vista d'aquest dimarts servirà per determinar si la demanda de Larsen segueix o no endavant i, si escau, respecte a quins fets de tots els relatats a la demanda que va presentar a finals del 2020.

 

L'empresària explica a la seva demanda que Joan Carles I l'hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per procurar que la reprenguessin i després com a venjança per perjudicar-la en els seus negocis.

 

Larsen reclama al rei emèrit una indemnització (el muntant de la qual no ha transcendit) pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i per la contractació a "ex diplomàtics i ex funcionaris del Govern" perquè intervinguessin a fi de "posar fi a l'assetjament" que diu haver rebut.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA