Pedro Sánchez deroga el delicte sedició i rebaixa la pena per desordres públics un any

El text aconsegueix aquesta rebaixa després d'eliminar l'article 544 del Codi Penal --que defineix el delicte de sedició-- i modificar l'article 557 per donar lloc al que ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, va anomenar "desordres públics agreujats".

Així, la proposició assenyala que "seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació: sobre les persones o les coses ; o obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; o envaint instal·lacions o edificis".

I afegeix que "els fets descrits a l'apartat anterior seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per a afectar greument l'ordre públic”.

"En cas de trobar-se els autors constituïts en autoritat, la pena d'inhabilitació serà absoluta per un temps de sis a vuit anys", precisa la proposta.

DESORDENS PÚBLICS COMESOS PER "UNA MULTITUD"

Entre les principals modificacions, s'introdueix una “modalitat agreujada de desordres públics”. Per això, el text proposa que "el delicte de desordres públics sigui comès per una multitud les característiques del qual --nombre, organització i finalitat-- siguin idònies per afectar greument l'ordre públic, entès com el funcionament normal de les institucions i serveis públics". .

"Es configura, així, com un tipus de perill que, encara que no exigeix que l'ordre públic arribi a veure's efectivament afectat o impedit, sí que requereix que s'hagin disposat els elements d'una forma adequada per haver-lo posat en perill", assenyala la proposició .

D'aquesta manera, el PSOE i les Unides Podem consideren que "el bé jurídic de l'ordre es converteix en el centre d'aquesta figura penal, evitant problemes d'imprescisió jurídica existents fins ara".

Ambdues formacions sostenen, a més, que la proposició planteja alhora una "sistematització més precisa dels agreujants del delicte de desordres públics" i "es manté una figura que sanciona la comissió d'alguns dels comportaments associats a aquest delicte sense que hi hagi violència o intimidació".

"GREUS PROBLEMES D'INTERPRETACIÓ"

En el marc de la proposició, el PSOE i Unides Podem justifiquen la seva intenció de suprimir la sedició i modificar el delicte de desordres públics en subratllar que "l'escassa aplicació que fins a dates recents ha experimentat" el delicte de sedició ha impedit apreciar amb claredat els greus problemes d'interpretació que deriven de la difícil delimitació del tipus penal i de la confusa definició de la conducta típica”.

Al fil, destaquen l'"elevada gravetat de les penes previstes fins ara" en "el marc penal en què es mouen aquests delictes en altres ordenaments jurídics europeus". I fan una comparativa amb el dret dels països de l'entorn: Alemanya, França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica o Portugal.

Així mateix, ambdues formacions defensen en la seva proposta que "els problemes de proporcionalitat s'aguditzen per la delimitació defectuosa que actualment es fa entre la sedició i altres delictes o infraccions administratives basats igualment en una alteració de l'ordre públic que impliqui resistència o desobediència a l'autoritat," que en alguns casos requereixen a més una conducta violenta o intimidatòria”.

Així, fan èmfasi que "en altres ordenaments és difícil trobar un delicte específic que pugui identificar-se amb aquest delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal".

RESPOSTA A "NOUS FENÒMENS SOCIALS"

Per això, segons ell, "és deure de l'Estat dotar l'ordenament de tipus penals que permetin donar la resposta jurídica més adequada als nous reptes per a la convivència que planteja el present i que, com és lògic, no són recollits en tota la seva complexitat en una legislació de fa dos segles”.

En aquest sentit, el PSOE i Unides Podem sostenen que cal suprimir la figura de la sedició i reformar el delicte de desordres públics. Segons el text, aquesta reforma pretén --entre altres coses-- "donar una resposta jurídica penal adequada a nous fenòmens socials que afecten la figura de l'exercici de les legítimes competències per part de les autoritats".