La derogació de la sedició podria escurçar a la meitat el termini de prescripció per a Puigdemont: de 20 a 10 anys

La derogació del delicte de sedició que ha anunciat el Govern beneficiarà l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont , processat per aquest delicte i el de malversació, no només perquè ja no se'l podrà jutjar per aquest tipus penal sinó perquè el delicte alternatiu ideat per Moncloa redueix les penes de manera que, si el jutge instructor Pablo Llarena canvia l'un per l'altre, la prescripció passarà dels 20 als 10 anys. Transcorregut aquest temps, la responsabilitat penal haurà expirat.

El Tribunal Suprem (TS) ja va jutjar i va condemnar pel 'procés' l'exvicepresident Oriol Junqueras i onze líders catalans més, però l'instructor del cas encara espera que els altres cinc processats per l'1-O --Puigdemont, els ex consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig i la dirigent d'ERC Marta Rovira- tornin a Espanya per poder continuar el procediment contra ells.

Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben processats pels delictes de sedició i malversació, mentre que Rovira ho està per sedició i Puig no se li atribueix aquest delicte, sinó els de desobediència i malversació. Per això, la desaparició d'aquest tipus penal els afectarà a tots menys aquest darrer, la situació del qual romandrà invariable.

L'expresident i els altres tres processats per sedició es beneficiaran de la derogació d'aquest delicte en la mesura que ja no el poden jutjar. Així, passaran d'enfrontar-se a una pena d'entre 10 i 15 anys de presó i alhora d'inhabilitació per sedició, a una pena d'entre 3 i 5 anys de presó i 6 i 8 d'inhabilitació pel delicte proposat de desordres públics agreujats , en el cas que Llarena reemplacés l'un per l'altre.

Les fonts jurídiques consultades destaquen l?impacte de la reforma penal en els terminis de prescripció dels presumptes delictes. Conformement a l'article 131 del Codi Penal (CP), actualment el temps que ha de transcórrer perquè s'extingeixi la responsabilitat penal és de 20 anys per a tots els processats per sedició, Puigdemont inclòs.

Però si s'intercanviés la sedició pel futur delicte de desordres públics agreujats, la prescripció cauria als 10 anys , perquè és el termini contemplat quan “la pena màxima assenyalada per la llei sigui presó o inhabilitació per més de 5 anys i que no excedeixi de 10”, com seria el cas. Les fonts esmentades apunten que es tracta de la mateixa prescripció vigent per a la malversació.

Un cop extingida la responsabilitat penal, els líders independentistes podrien tornar a Espanya sense haver d'enfrontar-se a la Justícia, però les fonts posen èmfasi que es tracta d'un assumpte complex perquè des que es van cometre els fets delictius, el 2017, el termini de prescripció ha començat a córrer i s'ha tornat a posar a zero diverses vegades. De fet, subratllen que el suposat més complicat és el de Puigdemont.

ARRACADES D'EUROPA

Al mig d'aquest nou escenari, està pendent que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials que va plantejar Llarena.

El magistrat del Suprem va anar a la Justícia europea després que un tribunal d'apel·lació belga rebutgés lliurar Puig, que és a Bèlgica amb Puigdemont, mentre mantenia en suspens les decisions sobre aquest últim i dos ex membres més del Govern --Comín i Ponsatí-- per ser eurodiputats.

Llarena va qüestionar la manera com es va resoldre el cas de Puig, sinó que va demanar aclarir l'abast de les ordres europees de detenció i entrega contra la resta de reclamats i els supòsits en què poden ser rebutjades.

Cal recordar que el juliol passat l'Advocat General Jean Richar de la Tour va informar el Tribunal de Justícia de la UE --en un dictamen no vinculant-- que els tribunals belgues es van extralimitar en negar la competència del Tribunal Suprem espanyol per emetre les euroordres .

Va assegurar que negar la competència del Suprem podria "esquerdar" el principi de reconeixement mutu que els països de la Unió Europea van acceptar en dissenyar l'euroordre. Tot i que els dictàmens no són vinculants per al TJUE, les sentències segueixen en la gran majoria dels casos la línia marcada per l'opinió de l'advocat general.

IMMUNITAT DE L'EUROCAMBRA

En tot cas, la resposta a les preguntes de Llarena no marcaran el final del recorregut ja que hi ha un segon assumpte pendent de resolució a la Cort europea, per la qual la Justícia belga va paralitzar el procés de Puigdemont el gener del 2020.

Puigdemont, Comín i Ponsatí van obtenir un escó a les eleccions europees del maig del 2019 i van ocupar escó a partir del gener del 2020, després que una sentència del Tribunal de la UE en el cas del líder d'ERC Oriol Junqueras establís que van haver de ser reconeguts com a eurodiputats des de la proclamació oficial dels resultats, encara que no anessin a jurar la Constitució.

Com a conseqüència, el Suprem va enviar els respectius suplicatoris al Parlament Europeu per sol·licitar la suspensió de les immunitats dels tres eurodiputats de Junts perquè puguin ser jutjats a Espanya, una mesura que el ple de l'Eurocambra va acceptar el març del 2021.

En aquesta ocasió, van ser els tres polítics independentistes els que van acudir al TJUE el maig del 2021 per recórrer la decisió europarlamentària i exigir que els fos restituïda la immunitat; un cas que segueix pendent de sentència.

Mentrestant, els tres reclamats van sol·licitar que els fos restituïda cautelarment la immunitat mentre es resolia el recurs, però el Tribunal va considerar que no era necessari perquè les euroordres es consideraven suspeses i no hi havia risc que fossin detinguts en els seus desplaçaments com a eurodiputats.

La detenció de Puigdemont a Sardenya (Itàlia) va permetre als reclamats tornar a sol·licitar mesures provisionals a Luxemburg, que en una segona interlocutòria el maig passat els va tornar les seves respectives immunitats fins que es resolgui el cas.