La nova pena pel delicte de sedició tindrà la mateixa condemna que provocar un incendi forestal

El delicte de sedició que serà derogat pel Govern i que pretén substituir per un altre de desordres públics agreujats es penarà amb condemnes d'entre tres i cinc anys de presó, un càstig contemplat al Codi Penal de manera similar per a les persones que incendiin "munts o masses forestals" o per a les que fan malbé vies fèrries.

La proposició de llei orgànica realitzada pel PSOE i Unides Podem , en què es proposa la derogació del delicte de sedició, contempla penes per a les autoritats de tres a cinc anys de presó --enfront dels 10 a 15 anys que recull el Codi Penal vigent-- i inhabilitació de sis a vuit anys --enfront dels 10 a 15 anys que estableix la llei actual--.

En un rang d' un a cinc anys de presó el Codi Penal sanciona els que causin "danys que interrompin, obstaculitzin o destrueixin línies o instal·lacions de telecomunicacions o la correspondència postal". També a aquells que incendiïn "muntanyes o masses forestals".

A la mateixa pena incorreran a més els que causin danys en vies fèrries o originin un greu dany per a la circulació ferroviària. El mateix càstig que s'imposa "als que facin malbé les conduccions o transmissions d'aigua, gas o electricitat per a les poblacions, interrompent o alterant greument el subministrament o servei".

Amb els mateixos anys de presó es pena aquells ciutadans que, "en temps de guerra i per tal de comprometre la pau, seguretat o independència de l'Estat", tinguin "correspondència amb un país enemic o ocupat per les seves tropes quan el Govern ho hauria prohibit".

A més, el Codi Penal castiga amb penes de dos a cinc anys de presó aquells que destrueixin, inutilitzin, falsegin o obrin "sense autorització la correspondència o documentació legalment qualificada com a reservada o secreta, relacionades amb la defensa nacional i que tingui en poder seu per raons del seu càrrec o destí”.

 

INTIMIDACIÓ A JUTGES I POLÍTICS

Amb aquesta condemna de dos a cinc anys també es castiga aquelles persones que acceptin un suborn en qualitat de funcionari de la Cort i en relació amb les seves funcions oficials.

Es tracta d'una sanció idèntica a què s'imposa als ciutadans que usen, en perjudici d'una altra persona, targetes de crèdit o dèbit o xecs de viatge falsificats sabent que aquests han estat prèviament falsejats.

Amb penes de tres a cinc anys de presó, com el nou delicte que substitueix la sedició, se sanciona les persones que facin servir la força o intimidació contra polítics i jutges o per a aquelles que difonguin o revelin secrets d'empresa.

L'article 498 del Codi Penal estableix també una condemna de tres a cinc anys de presó als ciutadans que tractin d'" impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una Assemblea Legislativa de Comunitat Autònoma assistir a les seves reunions ". També els que, utilitzant la violència, busquin coartar "la lliure manifestació de les seves opinions o l'emissió del vot".

En el mateix sentit, la norma imposa penes de presó idèntiques als que emprin "força, violència o intimidació per impedir els membres" del Govern, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Consell de Govern o el Tribunal Superior de Justícia d'una comunitat autònoma "assistir a les reunions respectives".

En el rang d'aquesta sanció, el Codi Penal també castiga de tres a cinc anys de presó als quals "sense alçar-se públicament, portant armes o altres instruments perillosos, intentaran penetrar a les seus del Congrés dels Diputats, del Senat o de la Assemblea Legislativa d'una Comunitat Autònoma, per presentar en persona o col·lectivament peticions als seus integrants.

En un altre ordre de coses, el Codi Penal contempla penes iguals per als que difonguin, revelin o cedeixin secrets d'empresa dels quals s'hagin apoderat prèviament, ja siguin dades, documents escrits o electrònics o suports informàtics.