Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont, anirà a judici acusat de blanqueig de diners de la droga

L'Audiència Nacional (AN) ha enviat a judici l'advocat de l'expresident català Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco, i 47 persones físiques més per la seva presumpta implicació a l''operació Mite'.

En una interlocutòria d'aquest divendres, recollida per Europa Press, la Sala Penal confirma la interlocutòria de conclusió de sumari dictada per la instructora del procediment, la titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 3 , María Tardón. A més, també envia a judici cinc persones jurídiques.

Boye, en concret, va ser processat per la magistrada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Tot això per la seva suposada participació a l' operatiu per recuperar 889.620 euros que la policia havia confiscat membres de l'organització de Sito Miñanco a l'aeroport de Madrid Barajas.

Aquests 'correus humans', que portaven els diners ocults en una maleta per moure'ls cap a Colòmbia, van ser detinguts el febrer del 2017 a l'aeròdrom madrileny. Aleshores, segons el relat de la magistrada, els 'narcs' van contactar Boye i un altre advocat, Jesús Morán Castro, perquè elaboressin uns documents que justifiquessin l'origen legal dels diners.

Boye i dos advocats més s'asseuran a la banqueta per la seva presumpta implicació en l'elaboració de documents i contractes de compravenda de lletres de canvi per recuperar els diners confiscats per la policia.

REBUTZEN LES PETICIONS DE BOIE
En aquest context, la Sala ha descartat la sol·licitud de Boye, que havia demanat que se n'arxivés la causa. "Els indicis que es descriuen a la interlocutòria de processament dels quals resulta el processat Gonzalo Boyé en els fets a ell s'imputen impedeixen el sobreseïment d'actuacions respecte d'ell", ha aclarit.

L?advocat també havia instat a la revocació de la conclusió de sumari per a la pràctica d?una sèrie de diligències. Els magistrats, amb tot, asseguren que no està "justificada la seva utilitat per a l'esclariment dels fets".

A la interlocutòria d'obertura de judici oral la Sala ha accedit al que sol·licita la Fiscalia i ha acordat enviar a la banqueta tots els processats per la instructora amb una excepció : la d'Amr Lanjri Lahcinoui. Els magistrats han seguit el criteri d'Anticorrupció i han decretat el sobreseïment de la causa perquè no s'ha formulat acusació contra ell.

D'altra banda, la Sala Penal també ha denegat la petició de Miñanco de revocar la conclusió de sumari per realitzar un total de 14 diligències diferents. Els magistrats, que en descarten 13 al no considerar-les pertinents, només han acceptat l'aportació d'un informe pericial.

Tots els acusats guarden una suposada relació amb l''operació Mito', centrada en la xarxa que presumptament dirigia Sito Miñanco i que va intentar introduir sense èxit a Espanya més de 4.000 quilos de cocaïna en dos operatius diferents que van ser truncats pels investigadors que li seguien la pista des del 2016.

Aquesta organització, segons la jutgessa, es dedicava principalment a la importació i distribució de substàncies estupefaents (especialment cocaïna) i al blanqueig de capitals. Així, mentre alguns membres de la xarxa s'encarregaven exclusivament de facilitar els diners a 'b', un tercer utilitzava falsos crèdits entre familiars per justificar el lliurament dels diners als seus comptes, mentre que un altre integrant utilitzava la seva empresa de seguretat per emetre factures falses.

LES CONDEMNES DE SITUAT
Miñanco, el presumpte líder d'aquesta xarxa, es troba a la presó després d'haver estat condemnat el 2018 per l'Audiència Provincial de Pontevedra per un delicte de blanqueig de capitals agreujat. Aquesta sentència va ser confirmada l'abril del 2021 pel Tribunal Suprem, que va reduir la pena a 3 anys i 9 mesos de presó.

El tribunal va considerar acreditat que els condemnats van formar una estructura organitzada marcada per intensos vincles personals dels seus integrants i que van blanquejar diners procedents del narcotràfic entre 1988 i 2012, a través de societats instrumentals "constituïdes per a l'ocultació i retorn dels guanys obtinguts o vinculats amb les activitats d'una enorme magnitud quantitativa i qualitativa de narcotràfic en què va participar el senyor Bugallo”.

De manera que la Sala Segona del Suprem va imposar a Miñanco una multa de cinc milions d'euros --l'Audiència Provincial fixava sis milions--; així com tres anys i sis mesos de presó i multa de cinc milions a la seva exesposa; tres anys i tres mesos i multa de quatre milions la filla; i tres anys i sis mesos i multa de cinc milions a l'empresari Jose Alberto Agüin.

Prèviament, el Tribunal Suprem també va confirmar la condemna a 16 anys i 10 mesos de presó i al pagament d?una multa de 390.000 euros a Miñanco que li va ser imposada per l?Audiència Nacional. En concret, per intentar introduir a Espanya, l'estiu del 2001, 3,7 tones de cocaïna procedent del càrtel colombià de Medellín, a bord del vaixell 'Agios Konstandinos'.