Puigdemont va mentir: Usarà la derogació del delicte de sedició per defensar la seva immunitat a Brussel·les

L' expresident català Carles Puigdemont argumentarà que Espanya planeja derogar el delicte de sedició pel qual està reclamat pel Tribunal Suprem (TS) durant la vista oral que se celebrarà el proper 25 de novembre al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE ) , en què la seva defensa intentarà reivindicar que la seva immunitat com a europarlamentari impedeix que es pugui procedir penalment en contra.

Està previst que la vista oral comenci cap a les 9.00 hores de divendres que ve i que s'allargui diverses hores durant les quals els representants legals de l' Eurocambra i Espanya i la defensa de Puigdemont exposaran les seves respectives posicions per sotmetre's després a les preguntes que vulguin plantejar els magistrats.

El TGUE analitzarà la demanda presentada el 19 de maig del 2021 contra les decisions adoptades el 9 de març d'aquell mateix any pel PE amb què va acceptar el suplicatori cursat per l'instructor del 'procés', Pablo Llaren a, suspenent així la immunitat de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí .

L' Eurocambra va considerar que els fets pels quals Puigdemont i Comín estan reclamats per delictes de sedició i malversació --i en el cas de Ponsatí , només per sedició-- són anteriors al fet que ocupessin el seu escó, per la qual cosa no tenen cap relació amb la seva activitat com a eurodiputats.

La defensa va recórrer a l'estimar que el PE havia deixat sense resposta una sèrie de qüestions que obren la porta que el suplicatori pugui ser revocat, identificant fins a 14 punts afectats per aquest silenci parlamentari.

Un dels arguments no contestats a favor de mantenir la immunitat de Puigdemont és que la Justícia espanyola li reclama per un delicte --el de sedició-- que no està penalitzat a tots els Estats membres.

LES "CONTRADICCIONS" D'ESPANYA

Fonts de la defensa de l' expresident avancen que, per reforçar aquesta tesi, al·legaran que a Espanya ja hi ha una proposició de llei dels grups parlamentaris que formen el Govern per derogar la sedició.

En la mateixa línia, apunten que s'esmentarà igualment que el Govern s'ha mostrat obert a reformar també el delicte de malversació, encara que per fer-ho encara no hi hagi una proposta concreta.

En aquest nou context, cobra una importància especial l'al·legat de persecució política que fan els tres líders independentistes, perquè la defensa esgrimirà que els vaivens d' Espanya --reclamar primer per rebel·lió, després per sedició i ara eliminar aquest delicte-- reforcen la tesi de que se'ls estaria cercant per motivacions polítiques.

UN "DRET NOU"

Les fonts esmentades assumeixen que es tracta d'una maniobra arriscada perquè a la vista oral no es poden introduir fets nous que no constaran en l'acció de nul·litat contra el suplicatori.

Tot i això, al fil recalquen que en aquest cas concret seria una situació excepcional ja que es tracta directament d'un "dret nou" a les planes que pot afectar el conjunt del cas.

Cal recordar que Puigdemont, Comín i Ponsatí van recuperar provisionalment la seva immunitat com a eurodiputats el 24 de maig passat, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va anul·lar un pronunciament anterior que va descartar donar-los aquesta mesura cautelar en considerar que la retirada d'aquesta protecció parlamentària no afectava els seus desplaçaments com a membres del PE ni quedava acreditat que poguessin ser detinguts de manera imminent.

La decisió de fons serà la que prengui el TGUE després de la vista oral, en una sentència que s?espera cap a finals de gener o principis de febrer. Les mateixes fonts adverteixen que, si el tribunal europeu dóna la raó a Puigdemont i blinda la seva immunitat, podria tornar a Espanya de manera immediata sense ser detingut.

Tot i això, fonts de l'alt tribunal preguntades per Europa Pres s'asseguren que, independentment de la decisió del TGUE , si l'expresident català trepitgés sòl espanyol podria ser arrestat per virtut de l'ordre nacional de recerca i captura que segueix vigent.

A això afegeixen que, a l'escenari que el TGUE tombés el suplicatori, sempre seria possible emetre'n un de nou que s'ajustés als paràmetres establerts per la cort comunitària.

EL PRESUMPTE ESPIONATGE DE PEGASUS

Tot i que la vista clau al TGUE serà el 25 de novembre, un dia abans se'n celebrarà una altra amb què la defensa de Puigdemont busca que els magistrats declarin que el ja mort president de l' Eurocambra David Sassoli no va actuar correctament en no fer valer la immunitat de l'expresident i els altres quan es van dictar les euroordres d'octubre i novembre del 2019.

Les ordres europees de detenció i entrega (OEDEs) romanen suspeses en espera que el TJUE resolgui les qüestions prejudicials que li va plantejar Llarena per aclarir l'abast d'aquesta eina de cooperació judicial, després que els tribunals belgues es neguessin a aplicar-la al també exconseller Lluis Puig.

L'Advocat General de la UE va donar a conèixer el passat 14 de juliol les seves conclusions, en què va manifestar que un Estat membre no es pot negar a executar una euroordre cursada per un altre tret que hi hagi un risc sistèmic de vulneració de drets fonamentals.

La posició de l' advocat general no és vinculant, però el TJUE sol seguir-la en la majoria dels casos. La resposta dels magistrats europeus a les preguntes de Llarena s'espera cap a final d'any, però es podria endarrerir fins al març del 2023 si el tribunal accedeix a l'última petició de Puigdemont .

El 7 de novembre passat, la defensa de Puigdemont va sol·licitar al TJUE que es reobrís la fase oral del procediment per les qüestions prejudicials adduint que el presumpte espionatge que van patir líders independentistes amb el programa Pegasus prova la vulneració sistmètica de drets fonamentals.

Les probabilitats que el TJUE accedeixi a fer un pas enrere en el procés per abordar aquest assumpte són escasses, ja que habitualment denega la reobertura, malgrat això l'entorn de Puigdemont confia que la petició prosperi per tractar-se de "nous fets rellevants" ".