Aprovada el març passat, la comissió d'investigació de l'Eurocambra tracta de donar llum sobre el suposat ús d'aquesta eina d'espionatge per part de governs europeus i es va crear amb focus especial en la situació d'Hongria i Polònia, encara que els casos sorgits a Espanya i Grècia han fet virar latenció cap a aquests països.
En el cas espanyol, s?estudia tant la revelació del suposat espionatge a 65 dirigents independentistes destapat pel centre Citizen Lab com l?atac al dispositiu mòbil del president del Govern, Pedro Sánchez, i els ministres de l?Interior, Fernando Grande-Marlaska, i Defensa , Margarita Robles.
Aquesta situació es veurà reflectida a la sessió de dimarts en què participarà el periodista Ignacio Cembrero, el dispositiu del qual va ser suposat atacat per les autoritats del Marroc, l'advocat Andreu Van den Eynde, presumpta víctima d'espionatge i advocat del líder d'ERC, Oriol Junqueras , i el professor Gregorio Martín, expert en ciberseguretat.
Posteriorment prendran la paraula per videoconferència la directora del CNI i el secretari general d'Administració Digital, Juan Jesús Torres Carbonell, que donaran els arguments sobre l'ús del programari d'espionatge i se sotmetran a les preguntes dels eurodiputats. Precisament Casteleiro va passar a dirigir els serveis d'Intel·ligència el maig passat després de la destitució de Paz Esteban com a conseqüència d'escàndol d'espionatge amb Pegasus.
La sessió serà també la primera oportunitat en què els eurodiputats debaten sobre el controvertit esborrany d'informe presentat per la ponent, la liberal neerlandesa Sophie Int 'Veld, en què donava per confirmat l'espionatge a 65 independentistes catalans que va destapar Citizen Lab, encara que sense aportar més informació que la pròpia investigació del centre i retallades de premsa, molts de mitjans de comunicació afins a l'independentisme.
L'informe va generar les crítiques del PP, el PSOE i els Ciutadans que van considerar que no aportava evidències fàctiques i es limitava a fer una recopilació de conjectures sobre l'ús de Pegasus a Espanya. En roda de premsa, Int 'Veld va denunciar la manca de cooperació de les autoritats espanyoles amb la comissió d'investigació i va reconèixer que l'informe no conté informació oficial.
Per part de l'independentisme, l'eurodiputada d'ERC i la vicepresidenta de la comissió d'investigació, Diana Riba, oferirà una roda de premsa en acabar la sessió, mentre que Toni Comín, Junts, Ernest Maragall, ERC i Carles Riera, CUP, es desplaçaran a Brussel·les per a un acte de denúncia del suposat espionatge contra líders separatistes. També Elisenda Paluzie, d'ANC, i Elena Jiménez, d'Omnium, hi participaran.
CANVIS A LA LLISTA DE PONENTS
La sessió ve precedida de polèmica per la llista de participants, ja que el llistat tècnic inicialment pactat entre els representants espanyols dels diferents grups, PSOE, PP i Ciutadans, va ser canviat a nivell de coordinadors de grup, amb el vistiplau de socialistes, verds i liberals, per incloure a última hora Andreu Van den Eynde i excloure l?investigador José Javier Olivas, crític amb l?informe de Citizen Lab.
El pas es va fer després que l?entorn de Citizen Lab fes circular una carta entre eurodiputats desacreditant la feina d?aquest expert espanyol. En aquesta missiva, a la qual ha tingut accés Europa Press, s'ha assenyalat la manca de coneixement tècnic d'Olivas sobre espionatge i se l'acusa d'haver promogut teories de la conspiració i falsedats sobre altres investigadors. També l'acusa de participar a l'assetjament víctimes d'espionatge i experts que han investigat els casos.
En declaracions a Europa Press, Olivas ha lamentat que l'Eurocambra cedís a les pressions de Citizen Lab i ha assenyalat que la carta era un compendi d'"acusacions grolleres". Segons el parer del professor espanyol, l'informe sobre el presumpte espionatge a través del programa Pegasus a 65 dirigents independentistes té importants "falles ètiques i metodològiques" i no aporta "unes bases sòlides per donar una conclusió del que ha passat".
Escriu el teu comentari