Aquestes són les mesures que el Govern executarà per impulsar el català

El Govern va abordar de forma monogràfica la situació del català en una reunió extraordinaria, celebrada durant aquesta setmana. La iniciativa responia a la voluntat de l'Executiu de situar la llengua catalana com una prioritat absoluta del Govern, que des de l’inici de la legislatura es va posar a treballar per entrar en una nova etapa de la política lingüística del país, que assegurés el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

Des d’un bon inici el departament de Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística, va posar-se en contacte amb els diferents departaments per tal d’explorar conjuntament tant el ventall d’actuacions que ja hi havia en marxa en l’àmbit de la llengua, com les possibles àrees de treball que calia abordar. La Comissió Tècnica de Política Lingüística, òrgan que aplega tots els departaments de la Generalitat per treballar conjuntament pel foment del català, ha iniciat un procés de treball amb tots els departaments en matèria lingüística. El resultat d’aquesta feina conjunta són les 100 accions transversals que el Govern va presentar: 

Entre les actuacions més destacades del centenar que es van presentar, hi destaquen: 

1. Salut: Pla d’impuls al coneixement i l’ús de la llengua catalana al conjunt del sistema sanitari. Perquè és un dret de la ciutadania ser atesa en la seva llengua a tot arreu, i sobretot quan es troba malament.
2. Multilingüisme: Dins del màster de formació del professorat de secundària, introduirem formació en immersió i gestió del multilingüisme, per tal que tots els docents tinguin eines per mantenir el català davant de les situacions diverses de les aules.
3. Autoescoles: També garantirem una xarxa d’autoescoles en llengua catalana, i material en català, per tal que treure’s el carnet de conduir en la nostra llengua sigui una normalitat en aquest país.
4. Serveis assistencials: En el camp assistencial, farem un pla de foment del català als serveis a la gent gran, incloent residències, centres de dia, serveis a domicili, casals cívics i serveis per a les persones amb discapacitat, per tal que els nostres avis i àvies puguin parlar amb la nostra llengua sempre i a tot arreu.
5. Audiovisual: Ja fa un any que estem dedicant molts esforços per fer un gir per l’audiovisual català i que trobem contingut en la nostra llengua a la televisió, als cinemes i a les plataformes. I continuarem aquestes polítiques perquè repercuteixen directament en la ciutadania, i especialment en la gent jove.

Entre les mesures relacionades amb la protecció de l’aranès el Govern ha proposat l’elaboració d’un Pla Integral per a l’occità aranès a l’Aran i a Catalunya. També s’incrementarà el pressupost de les actuacions de foment de la creació cultural que inclouen l’occità, entre d’altres mesures.

Pel que fa a la llengua de signes es proposa l’aprovació del codi d’accessibilitat per fer de la llengua de signes catalana una eina d’accessibilitat i igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la societat, juntament amb altres mesures com la publicació dels nivells A1, A2, B1 i B2 de llengua de signes catalana o la posada en marxa del projecte SignemMuseus als equipaments patrimonials. 

FÒRUM DE LES NACIONS UNIDES

La celebració d’aquest Consell Executiu monogràfic sobre el català coincideix amb la participació del president Pere Aragonès al Fòrum de Nacions Unides sobre Qüestions sobre les Minories, que es va celebrar aquest dijous a Ginebra. 

El president de la Generalitat va denunciar davant el Fòrum que existeix un "procés de recentralització política i d'assimilació cultural" per a substituir el català i va defensar la necessitat d'adoptar instruments per a protegir les "llengües minoritzades" com la catalana.

Segons va dir, des de la recuperació de la democràcia a Espanya, des de Catalunya s'han desenvolupat polítiques lingüístiques dins del marc de la Constitució espanyola que han contribuït al progrés en la utilització del català, encara que ha lamentat que hi hagi "un procés de recentralització política i d'assimilació cultural i lingüística" que busca substituir el català pel castellà.

Segons Aragonès, les polítiques lingüístiques de Catalunya s'han basat en el convenciment que la catalana és una societat "oberta i plural" en la qual persones de tot el món han de poder integrar-se, i que s'ha de preservar el principi de subsidiarietat per a preservar la igualtat de drets en matèria lingüística.