La reforma de la malversació obligarà a revisar les condemnes del 'procés' o els ERO

La reforma de la malversació plantejada aquest divendres per ERC crea un nou subtipus amb penes menors --de 6 mesos a 3 anys de presó i 1 a 4 anys d'inhabilitació-- quan no hi hagi ànim de lucre, i per això, una vegada aprovada , obligaria a revisar les condemnes per aquest delicte, entre les quals les del 'procés' i els ERO, per analitzar si en les conductes sentenciades hi va haver aquesta intenció d'enriquiment.

ERC ha proposat crear un article 432 bis al Codi Penal (CP) per castigar amb les penes indicades a "l'autoritat o funcionari públic que, sense ànim d'apropiar-se'l, destinarà a usos particulars i aliens a la funció pública, el patrimoni públic posat a càrrec seu per raó de les seves funcions o amb ocasió de les mateixes".

Aquest canvi suposa diferenciar dues conductes de malversació, amb ànim de lucre i sense, per castigar amb més duresa la primera , que ja es recull a l'actual article 432 del CP, el qual quedaria pràcticament intacte amb penes d'entre 2 a 6 anys de presó i 6 a 10 anys d'inhabilitació, que augmenten als 4 i 8 anys de presó i inhabilitació en determinats supòsits, i es poden agreujar fins als 12 anys si el dany excedeix els 250.000 euros.

Les fonts jurídiques expliquen que aquesta reforma suposa dissenyar un supòsit més beneficiós per al reu, ja que contempla penes menors , per la qual cosa l'article 2.2 del CP obligaria els tribunals sentenciadors a revisar les condemnes per malversació per determinar si els fets condemnats encaixen en aquest nou 432 bis.

I això perquè el 2.2 estableix que "tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin el reu, encara que en entrar en vigor hagués recaigut sentència ferma i el subjecte estigués complint condemna", i que, "en cas de dubte sobre la determinació de la llei més favorable, serà sentit el reu".

Les fonts indiquen que aquesta reforma penal desencadenaria una dinàmica similar a la suscitada per l'entrada en vigor de la 'llei del sol sí que és sí', on tant d'ofici com a petició dels condemnats els tribunals han hagut de revisar les condemnes ja fermes per estudiar si la nova norma els era més favorable i, si escau, rebaixar la pena.

JUNQUERAS I GRIÑÁN
 

Entre els potencials beneficiats per l'eventual reforma hi hauria els quatre líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem (TS) per sedició però també per malversació: l'exvicepresident català Oriol Junqueras, que va rebre 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació; i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que van ser sentenciats a 12 anys tant de presó com d?inhabilitació.

Si escau, les penes de presó els van ser indultades pel Govern, però segueixen vigents les d'inhabilitació, que caldrà revisar igualment si les Corts Generals aproven la proposta de PSOE i Unides Podem d'eliminar la sedició per crear un nou tipus de " desordres públics agreujats".

També podria veure's beneficiat l'expresident andalús José Antonio Griñán, per a qui el Tribunal Suprem va confirmar el mes de setembre passat una condemna a 6 anys de presó per prevaricació i malversació pels ERO, cosa que el situa ara a un pas de l'ingrés a la presó. El TS va ratificar igualment les condemnes de fins a 7 anys i 11 mesos de presó pels mateixos delictes a nou excàrrecs andalusos més.

Així mateix, la reforma presentada aquest divendres afectaria centenars de sentències dictades per tribunals de tot Espanya per malversació, un delicte clau en la lluita contra la corrupció que està present en casos com 'Noos', 'Gürtel', 'Púnica' o 'Lezo '.

LA LLETRA PETITA
 

Les fonts jurídiques subratllen que la clau per dilucidar si s'ha de rebaixar la condemna als sentenciats per malversació serà el concepte d'ànim de lucre , que la doctrina defineix com l'ànim d'enriquiment propi o d'un tercer amb sentit patrimonial o econòmic. Així, necessiten que els tribunals hauran d'analitzar cada cas per fixar si el condemnat en qüestió va actuar mogut per aquest ànim.

Els partits polítics, per la seva banda, han posat el focus en el destí dels fons malversats, ja que la nova redacció exigiria dues condicions: l'ànim de lucre i que els diners desviats s'emprenguessin per a “usos particulars i aliens a la funció pública ".

Des d'Unidas Podemos han descartat que la reforma plantejada tingui efectes positius a Griñán, mentre que ERC ha afirmat que “amb aquesta proposta, els encausats de l'1-O no ho podrien ser”.