El bloc conservador del CGPJ carrega contra la reforma de Sánchez i convoca un ple per esquivar-la

Les esmenes introduïdes aquest divendres per PSOE i Unides Podem (UP) per canviar el procés d'elecció dels dos candidats al Tribunal Constitucional (TC) que competeix fer al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan no es faci en termini ha aprofundit les divisions ja existents als sectors conservador i progressista de les dues institucions, ja que els primers --majoritaris-- ho veuen com una forma de pressió i els segons com una solució al bloqueig actual.

Els socis de Govern proposen passar d'una majoria de tres cinquens a una simple perquè el CGPJ designi els dos candidats al TC i que, en cas que l'òrgan de govern dels jutges continuï incomplint, es puguin exigir a les seves vocals responsabilitats fins a penals.

Segons les fonts consultades, el bloc conservador del CGPJ creu que es tracta d'una "ingerència demolidora" , un "xantatge" i fins i tot una amenaça que té per objectiu no tant garantir que el Consell nomeni els seus dos aspirants al TC com que s'admeti el nominat pel sector progressista: el magistrat del Tribunal Suprem (TS) José Manuel Bandrés.

Des de l'ala conservadora criden l'atenció sobre el fet que la reforma preveu que, en lloc que cadascun dels 18 vocals proposi i voti dos candidats, proposin i votin només un, cosa que --segons expliquen-- garantirà que els dos més votats siguin els aspirants elegits per cada bloc, en el cas dels progressistes: Bandrés.

La negociacions al si del CGPJ van arribar a punt mort la setmana passada després que els vocals progressistes ratifiquessin la candidatura de Bandrés i oferissin als conservadors acceptar també sense objeccions al candidat que seleccionessin. Però els conservadors van rebutjar aquest sistema insistint que els dos aspirants s'han d'escollir conjuntament.

El problema de fons és que els vocals conservadors no accepten Bandrés, encara que formalment no han fet cap mena de tatxa . Segons les fonts consultades, el bloc conservador maneja sis noms: Pablo Llarena, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro, de la Sala Penal del TS; i César Tolosa, Inés Horta i Diego Còrdova, de la Sala del Contenciós-Administratiu.

Tot i això, les fonts asseguren que en realitat els més ben posicionats per aconseguir l'aval del conjunt del CGPJ són Tolosa i Pablo Lucas, el magistrat del TS encarregat de controlar l'activitat del CNI i que estava al primer llistat de nou candidats donat a conèixer pels vocals progressistes.

VOCALS CONSERVADORS DEMANEN UN PLE EXTRAORDINARI
 

Així doncs, el bloc conservador del CGPJ s'ha reunit aquest mateix divendres i vuit dels seus deu vocals han acordat sol·licitar al president interí del Consell, Rafael Mozo, que convoqui un Ple extraordinari per votar els dos candidats del TC abans que la citada reforma quedi aprovada.

Tot i això, des del corrent progressista creuen que la proposta de PSOE i UP és una via legítima perquè les Corts Generals ofereixin una solució a l'actual bloqueig. Al seu parer, el "vergonyós" seria que "ningú fes res" per intentar remoure els obstacles que impedeixen el funcionament normal de les institucions.

A més, des del sector progressista s'entén que "el que és raonable" ara mateix seria fins i tot esperar que aquesta reforma sigui una realitat per celebrar qualsevol votació al CGPJ sobre els dos candidats al TC.

En aquest context, tots dos blocs estan pendents de Mosso, ja que és qui ha de convocar el Ple extraordinari en un termini de tres dies a comptar de dilluns. Això suposaria avançar el calendari fixat perquè estava previst que al Ple ordinari del 22 de desembre es votés per primera vegada els dos candidats al TC.

Segons les citades fonts, els vocals progressistes amenacen de votar en blanc en aquest Ple extraordinari per esperar les noves normes, cosa que significaria excedir també el Ple ordinari, atès que el Congrés podria aprovar la reforma la setmana que ve però el Senat necessitaria fins a final de mes.

Per als vocals progressistes, si el bloc conservador no tenia cap "presa" per complir aquesta obligació constitucional, ara no hi ha motiu per accelerar, i menys quan es preveu que diputats i senadors canviïn les regles de votació.

DIVISIÓ AL TC
 

D'altra banda, les esmenes presentades proposen que, passats els 9 anys i 3 mesos del mandat dels quatre magistrats del TC proposats pel CGPJ (dos) i pel Govern (dos), es puguin renovar els dos candidats que hagin proposat encara que faltin els altres dos, i això sense que sigui necessari el placet del Ple del Constitucional.

Amb aquests canvis, el Govern sorteja tots els esculls per poder nomenar els seus dos candidats el TC --l'exministre Juan Carlos Campo i l'exassessora de Moncloa Laura Díez -- sense esperar que el Consell compleixi la seva part i sense arriscar-se a que l'actual majoria conservadora del Constitucional freni el seu desembarcament a la cort de garanties sense tots dos del CGPJ.

Al bloc conservador del TC consideren igualment que aquesta reforma suposa "forçar" i genera "distorsions" en el funcionament habitual. "És posar en perill les institucions", resumeixen les fonts consultades.

Així mateix, subratllen que, encara que amb aquestes esmenes es podrien reformar les lleis que regeixen el CGPJ i el TC, la Constitució continua establint que la renovació s'ha de produir per terços, per la qual cosa adverteixen que, si són recorregudes, caldria valorar-ne l'encaix a la Carta Magna.

En sentit oposat, l'ala progressista del TC veu amb bons ulls la reforma proposada. Segons la seva opinió, el Parlament està, precisament, per oferir solucions a allò que estimen que ja era un "doble boicot" --de les majories conservadores a CGPJ i Constitucional-- per bloquejar indefinidament la renovació del TC.

El sector progressista de la cort de garanties recalca a més que la renovació per terços continua sent la normal general. Pel que fa a això, estimen que la reforma aborda un escenari excepcional, de manera que, si un dels òrgans que han de nomenar es retarda més de tres mesos, l'altre pugui procedir i un òrgan no en bloquegi un altre.

A això nuen que el 'placet' del Ple del TC es va pensar fa 40 anys, quan encara no s'havia desenvolupat la doctrina sobre els drets constitucionals, argumentant que actualment aquest vistiplau no té sentit perquè també voten els magistrats que han de ser substituïts per els nous, cosa que genera un conflicte d'interès.