El Congrés aprova les reformes del Govern central en un ple tens que acaba amb Cs i PP abandonant la votació

El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la llei que suprimeix el delicte de sedició, reforma el de malversació i modifica l'elecció dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que correspon nomenar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però ho ha fet a una votació en què no han participat ni el PP ni Ciutadans.

En concret, la proposició de llei ha demanat el vot de 184 diputats dels partits del Govern i dels seus aliats parlamentaris, superant el llistó mínim de la majoria absoluta (176) que requeria pel seu caràcter orgànic.

Així, han donat suport a la reforma els dos grups que conformen el Govern de coalició més ERC, el PNB, el PDeCAT, Més País i Bildu , malgrat que la coalició abertzale havia optat per abstenir-se durant el tràmit a la Comissió de Justícia. Al Ple, l'única abstenció ha portat la firma del diputat de Compromís, Joan Baldoví, que havia expressat els seus dubtes davant la reforma del delicte de malversació perquè tem que pugui beneficiar condemnats per corrupció.

Del seu costat, han votat en contra Junts, la CUP, Coalició Canària, el BNG, Fòrum Astúries, Navarra Suma, Teruel Existe, el Partit Regionalista de Cantàbria, la diputada del PP Valentina Martínez, i Vox.

ÚLTIM INTENT DE VOX
 

Els de Santiago Abascal havien abandonat l'hemicicle durant el debat de la iniciativa després de la negativa de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de suspendre el Ple fins que el TC es pronunciés sobre el recurs d'empara presentat per ells i el PP, però que després han tornat.

Abans de la votació el secretari general del grup parlamentari, José María Figaredo, ha demanat una vegada més a la presidenta que la votació no es dugués a terme fins a tenir una resolució del Tribunal Constitucional sobre les esmenes relatives al Consell General del Poder Judicial i el mateix Tribunal de garanties, que han estat impugnades tant pel PP com per Vox.

Un dels arguments prèviament esgrimits per Batet per no suspendre la sessió havia estat que la Mesa del Congrés no havia rebut cap comunicació oficial del TC relativa a la deliberació dels recursos, per això Vox s'ha dirigit formalment a l'òrgan de govern de la Cambra informant-lo de la decisió del TC de continuar les seves deliberacions dilluns.

Tot i això, Batet ha contestat a Figaredo que "la comunicació per part d'un grup parlamentari" no pot comportar la suspensió d'un procediment legislatiu. També ha esmentat l'article 270 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i el 150 de la Llei d'Enjudiciament Civil per recordar-li que "la notificació és el mitjà per prendre coneixement de l'existència i l'eficàcia d'una resolució judicial" i ha deixat clar que, "per descomptat" la Cambra "acataria com no pot ser d'una altra manera", una notificació provinent del TC.

Per la seva banda, PP i Ciutadans han decidit no participar a la votació . Els populars estaven als seus escons, però no han pressionat cap botó mentre que els taronges ni tan sols han entrat al Saló de Plens per a la votació.

NO SOM PARTIDARIS D'ABANDONAR LES INSTITUCIONS
 

Després d'aprovar-se la llei, Gamarra ha tornat a demanar la paraula per explicar que el seu grup no ha participat en la votació perquè, al seu parer, aquesta no s'hauria d'haver celebrat, ja que el Congrés hauria d'haver esperat que el TC decidís sobre el recurs interposat pel grup.

"Com que no som partidaris d'abandonar les institucions ens hem quedat, però en un moment tan crític com aquest evidentment no votarem" , ha conclòs.

Des de Ciutadans, els diputats dels quals sí que han estat a l'hemicicle durant el debat, han explicat que s'han negat tant a ser presents durant la votació per no participar "a la cacicada" que, segons la seva opinió, ha comès el Congrés "en connivència i sota la direcció de la presidenta de la Cambra" només "per afavorir els seus socis separatistes condemnats".

Un cop aprovada pel Ple del Congrés, la llei s'envia al Senat per completar-ne la tramitació. A la Cambra Alta s'espera votar el dia 22 que ve i els socialistes esperen que no hi hagi canvis perquè entri en vigor abans de Nadal.

CANVIS LEGALS
 

La proposició de llei, que s'ha despatxat al Congrés en només cinc setmanes, tenia com a objecte principal suprimir del Codi Penal el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els líders independentistes del procés, encara que també es van afegir altres mesures com l'agreujament de condemna per ocultació de cadàver.

I quan va arribar el moment de presentar esmenes a l'articulat, el PSOE i Unides Podem van introduir altres assumptes com ara la reforma del sistema per designar candidats al TC per part del Consell del Poder Judicial. Així, es passa d'una majoria de tres cinquens --que ara requereix almenys 11 vots-- a una simple perquè el CGPJ designi els dos candidats al TC i que, en cas que l'òrgan de govern dels jutges segueixi incomplint la seva obligació d'enviar dos aspirants al Constitucional, es puguin exigir a les vocals responsabilitats penals.

A més, contemplen que, en lloc que cadascun dels 18 vocals proposi i voti dos candidats, proposi i voti només un, cosa que --segons expliquen les fonts del CGPJ -- garantirà que els dos més votats siguin els aspirants elegits per cada bloc del Consell (el progressista i el conservador). Això és, en el cas dels progressistes: el magistrat del Tribunal Suprem (TS) José Manuel Bandrés.

Així mateix, van introduir un nou delicte d'enriquiment lícit alhora que van pactar amb ERC una modificació de les penes per malversació: quan hi hagi ànim de lucre, mantenint les penes actuals (de 2 a 12 de presó i 6 a 20 d'inhabilitació); i dos tipus nous: un sense ànim de lucre per a "usos privats" (de 6 mesos a 3 anys de presó i inhabilitació d'1 a 4 anys) i un altre per quan allò malversat va a un fi diferent del previst (d'1 a 4 anys de presó i 2 a 6 d'inhabilitació).