El Constitucional decideix aquest dilluns si admet el recurs del PP per aturar la reforma que busca renovar el tribunal

El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà aquest dilluns un Ple extraordinari per abordar el recurs d'empara presentat pel PP on demana suspendre la tramitació parlamentària de dues esmenes per les quals es reforma el sistema d'elecció i arribada al mateix TC dels dos candidats que correspon nomenar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una suspensió que es podria eludir si els magistrats decideixen debatre les recusacions llançades per Unides Podem (UP).

Els onze magistrats del TC estan citats dilluns a les 10.00 hores per a un Ple extraordinari que preveu en el seu ordre del dia la deliberació i la votació sobre l'admissió a tràmit del recurs popular i les mesures cautelaríssimes reclamades pel partit polític per impedir que la reforma quedi aprovada dijous que ve al Senat.

Segons les fonts jurídiques consultades, els sis magistrats de la majoria conservadora s'inclinen per donar via lliure a la suspensió de la tramitació parlamentària , encara que algunes veus adverteixen que hi ha "entusiasmes diferents", mentre que els cinc magistrats de la majoria progressista no veuen amb bons ulls la ingerència al Poder Legislatiu.

Les fonts apunten que el debat podria situar-se a les recusacions plantejades per UP contra el president del TC, Pedro González-Trevijano , i el magistrat Antonio Narváez --situats tots dos al bloc majoritari--. El partit 'morat' creu que tenen un "interès directe" perquè serien els dos magistrats reemplaçats pels dos aspirants nominats pel Govern --l'exministre Juan Carlos Campo i l'exalt càrrec de Moncloa Laura Díez-- si la reforma queda aprovada.

I això perquè, si González-Trevijano i Narváez no s'aparten voluntàriament, s'obre un incident de recusació que té un efecte suspensiu sobre el conjunt del procediment fins que quedi resolt , per a això hi ha una tramitació concreta que contempla terminis de diversos dies, un parèntesi durant el qual donaria temps que el Senat aprovés en el Ple de dijous que ve la proposició de llei que elimina la sedició i totes les seves esmenes, incloses aquestes dues.

En conseqüència, les recusacions s'han convertit en la principal carta per aconseguir que el Parlament aprovi la reforma abans que el Constitucional ho pugui evitar. Però, per arribar a aquest escenari, les fonts subratllen que s'han de donar dues condicions: que el Ple accedeixi a debatre la petició 'estada' d'apartar González-Trevijano i Narváez, i que ho faci abans d'analitzar les mesures cautelaríssimes.

En aquesta tessitura, el primer escull és lordre del dia. En ell no figura la qüestió de les recusacions, per la qual cosa, en el cas que els magistrats progressistes plantegessin tractar-les, la decisió competiria González-Trevijano en qualitat de president. Pel que fa a això, les fonts recorden que, encara que el costum és respectar el sentir majoritari, en realitat no el vincula, de manera que pot decidir el que consideri oportú.

Resolt això, el segon obstacle seria quan discutir-ho. Unes fonts sostenen que l'assumpte de les recusacions s'hauria d'abordar després de resoldre l'admissió del recurs popular i abans de debatre la paralització de la tramitació parlamentària. Tot i això, altres entenen que el caràcter especialment urgent de les mesures cautelaríssimes és raó suficient per resoldre-les abans de discutir les recusacions.

A això algunes fonts afegeixen que la petició d'apartar González-Trevijano i Narváez es fa en un escrit on Unides Podem sol·licita personar-se --mateixa petició que ha fet el PSOE en un escrit propi--, de manera que sostenen que fins que el TC resolgui la qüestió de la personació cap dels dos no són part del procediment i no seria possible estudiar les reclamacions que fan, entre elles les recusacions.

"PERTURBACIÓ GREU"
 

A més, posen èmfasi que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) avala la suspensió, total o parcial, dels efectes de les decisions recorregudes "sempre que (...) no ocasioni pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o llibertats duna altra persona".

Al fil, recalquen que en els seus més de 40 anys d'història el TC mai no ha impedit discutir i votar a les Corts Generals, per la qual cosa seria una mesura inèdita que --al·leguen-- sí que provocaria una "pertorbació greu" per la interferència en el Poder Legislatiu i l'afectació als drets de la resta de diputats i dels ciutadans que representen.

Amb tot, les fonts admeten que la quantitat de factors que podrien acabar influint en la decisió final fa difícil preveure quina serà, i per això tot dependrà de com discorri el debat entre els magistrats.

Cal recordar que el Congrés dels Diputats va aprovar dijous passat la proposició de llei amb les seves esmenes després que el president del TC optés per suspendre el Ple extraordinari d'aquell dia i convocar-ne un altre per a aquest dilluns.

D'acord amb fonts de la cort de garanties, ho va fer després que els cinc magistrats progressistes amenacessin de no deliberar ni votar, si no se'ls donava més temps per estudiar un assumpte de gran "complexitat" i "rellevància" que a penes havien conegut. 24 hores abans. Si hagués marxat, haurien impedit el quorum d'almenys 8 magistrats que s'exigeix perquè el Ple quedi constituït vàlidament.