Fiscalia demana presó per a 17 exalts càrrecs de la Generalitat i empresaris per l'arreglat d'adjudicacions

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat que es condemni un total de 17 persones, entre les quals s'inclouen diversos exalts càrrecs de la Generalitat catalana i empresaris, a penes entre 8 anys i 9 mesos a 6 anys i 3 mesos de presó per la seva presumpta participació en l'arreglat d'adjudicacions de concursos públics a Catalunya entre el 2008 i el 2015.

Al seu escrit d'acusació, el fiscal José Grinda sol·licita que s'imposi una pena de 8 anys i 9 mesos respectivament als que considera líders de l'organització criminal : l'expresident i l'exdirector general de l'empresa pública de la Generalitat GISA Josep Lluis Quer i Josep Antoni Rosell.

Per als altres 15 acusats, el Ministeri Públic proposa condemnes que van des dels 8 anys i 9 mesos fins als 6 anys i tres mesos de presó per delicte d'organització criminal, delicte continuat de frau a l'Administració pública i delicte continuat de prevaricació.

Segons sosté Fiscalia, certes empreses d'enginyeria, a l'entorn de l'Associació d'Empreses d'Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (Asinca), "van configurar durant els anys 2008 a 2015 un càrtel que van anomenar 'Nuria Bofill' per pactar els preus que utilitzarien en les seves aplicacions als concursos públics licitats per certes administracions i empreses públiques".

PREUS PER "EXCLOURE ALTRES COMPETIDORS"
 

"Des d'almenys 2008 les persones acusades van anar executant un pacte per aconseguir l'adjudicació de concursos d'Administracions Públiques a l'àmbit català. Entre els membres de l'organització van acordar licitar aquests concursos oferint uns preus que permetien excloure altres competidors", relata el escrit.

Això hauria passat, segons Anticorrupció, "en connivència amb Quer i Rosell, que exercien els càrrecs de president i director general, respectivament, de l'empresa pública Gestió d'Infraestructures, SAU (GISA), després anomenada Infraestructures de la Generalitat de Catalunya" .

Aquesta organització, apunta la Fiscalia, va acordar "durant anys les normes o directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes administracions, amb l'objectiu d'evitar la lliure competència i, així, obtenir un contracte més beneficiós que aquell que haurien obtingut en condicions de igualtat, és a dir, si cada mercantil hagués preparat la seva oferta de manera totalment independent”.

"El pacte esmentat anul·lava, per tant, la competència dels no integrants del mateix, i es va anar estenent a diversos organismes públics", explica el fiscal Grinda, que incideix que els membres d'aquesta organització "es van posar d'acord per defraudar, fonamentalment a GISA, dissenyant i implementant una operació entre Quer i Rosell i la resta de persones acusades, que tenia per objecte l'encaminament dels processos de contractació pública licitats".

Tots dos acusats, continua Fiscalia, "manipulaven tot el procés d'adjudicació de contractes". "En primer lloc, van modificar l'estructura organitzacional de GISA creant l'Oficina Tècnica d'Avaluació, unitat integrada per una única persona, Cortasa Ferrer, i van generar un pas nou en el procés de valoració d'ofertes als concursos públics, que només depenia de ells", addueix.

CAPACITAT PER MODIFICAR LES PUNTUACIONS TÈCNIQUES
 

Aquesta oficina, explica el fiscal, "era un òrgan administratiu de GISA creat per Quer i Rosell" la "missió del qual era revisar les propostes de valoració d'ofertes que elaboraven en cada cas els tècnics corresponents de cadascuna de les gerències". "És a dir, tenia la capacitat de modificar les puntuacions tècniques atorgades per les comissions tècniques de valoració, en connivència amb la resta de persones acusades", afegeix.

Anticorrupció detalla que "les empreses que participaven del pacte realitzaven intencionada i deliberadament les seves ofertes agrupades en un rang de preus molt restringit, cosa que provocava dos efectes immediats: el primer, expulsar dels concursos les empreses que no estiguessin al pacte, a tant en provocava baixes temeràries”.

"I, el segon, passar a fer dependre l´adjudicació de manera pràcticament absoluta de criteris subjectius i judicis de valor de manera que, vist l´entramat establert, implicava que l´adjudicació es verificava a pura voluntat dels acusats Quer i Rosell", afirma l'escrit.

D'aquesta dinàmica, conclou Fiscalia, va resultar "perjudicat el patrimoni públic perquè les empreses decidien, sota el control de Quer i Rosell, a quin nivell quedaria situat el preu d'adjudicació i, per tant, les exclusions per baixa temerària, amb els consegüents perjudicis per als interessos patrimonials públics".