Transparència emplaça el Govern central a revelar els informes que creua amb la Generalitat a la taula de diàleg

El Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) ha resolt que el Ministeri de la Presidència ha de donar a conèixer els informes i manifestos polítics o jurídics que comparteix amb la Generalitat a la taula de diàleg sobre Catalunya.

Així ho ha decidit l'organisme que presideix José Luis Rodríguez a instàncies d'un ciutadà que havia topat amb la negativa de Moncloa a proporcionar-li documentació sobre les negociacions amb el Govern independentista.

QUI S'asseu a la taula?
 

En la seva resolució, el Consell de Transparència exigeix al Govern que faciliti els noms dels integrants actuals de la taula bilateral de diàleg, la relació de reunions convocades i realitzades, o pendents de realitzar, els acords adoptats en aquest fòrum, i també "els informes, manifestos o pronunciaments polítics i/o jurídics adoptats en aquesta taula oa l'empara de la mateixa".

A més, vol que, en el termini de deu dies, el Ministeri enviï còpia de la documentació al CTBG per assegurar-ne el compliment. Si es nega, el Govern té l'opció d'interposar un recurs als tribunals per la via contenciosa administrativa.

Fins ara el Govern ha negat aquesta documentació al·legant que "la taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític" no és un òrgan de cooperació interadministrativa, sinó "un fòrum informal de diàleg entre tots dos governs" , per la qual cosa només oferia al reclamant el que Moncloa ha fet públic a la seva pàgina web.

Per al Consell de Transparència, cal atendre la petició d'aquesta documentació "en la mesura que es pot inferir amb claredat que es tracta d'informació que obra en poder del subjecte obligat i que ha estat proporcionada únicament de manera parcial sense la corresponent actualització".

L'ORIGEN DE LA REFORMA QUE VA SUPRIMIR LA SEDICIÓ
 

A la darrera reunió de la taula de diàleg, celebrada a finals de juliol de l'any passat, es van donar a conèixer dos documents relatius a l'anomenada "desjudicialització" del conflicte polític ia la promoció del català.

Al primer document s'advocava per "avenços paulatins i concrets" que "s'han de concretar en reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes, prenent a més com a referència els millors estàndards i recomanacions europees i internacionals ". Aquell compromís és precisament la justificació de la reforma legal posterior per suprimir el delicte de sedició i per modificar el de malversació, aprovada a final d'any.

L'altre document, de tres folis, incloïa nombrosos compromisos perquè el Govern promogués l'ús del català en diferents fòrums a més de comprometre's a donar suport al nou marc normatiu que va aprovar el Parlament per no fer curs a la sentència que els obligava a aplicar el 25 per cent de la llengua espanyola a les aules.