Llarena creu que Puigdemont va malversar i va tenir "ànim de lucre" en fer servir els diners públics com a "propis"

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha mantingut el processament contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per malversació , concretament pel tipus agreujat que conserva les penes de l'antic delicte –modificat per la reforma que ha entrat aquest dijous en vigor -- en considerar que l'"ànim de lucre" que requereix la nova redacció és equiparable a fer servir els diners públics com a "propis" .

Així s'ha expressat l'instructor del 'procés' a la interlocutòria que ha dictat aquest mateix dijous per adaptar-se a la reforma penal, acordant retirar el ja inexistent delicte de sedició del processament, encara que el manté pels de desobediència i malversació , així com deixar sense efecte l'euroordre --ja que s'ancorava a la sedició-- i conservar les ordres de detenció nacionals també per desobediència i malversació.

En una interlocutòria de 71 pàgines, Llarena explica que Puigdemont i els exconsellers Toni Comin , Lluis Puig i Clara Ponsatí estaven processats per l'antic delicte de malversació del 432, que era el que estava en vigor quan es va desenvolupar el 'procés', apreciant ara "a simples efectes d'instrucció" indicis del nou article 432.2 del Codi Penal (CP).

Aquest precepte manté les penes de l'antic 432, que van des dels 4 als 8 anys de presó però que poden arribar fins a 12 anys de presó “si el valor del perjudici causat o del patrimoni públic apropiat excedeix de 250.000 euros”. En tot cas, imposa una pena d'inhabilitació entre 10 i 20 anys.

Tot i que es tracta d'una interlocutòria referida als independentistes residents a l'estranger, el que manifesta Llarena podria guiar l'actuació de la Sala Penal del Tribunal Suprem que va condemnar els dotze jutjats el 14 d'octubre del 2019.

L?exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i inhabilitació i, si bé l?indult concedit pel Govern li va perdonar la pena de presó, va mantenir la prohibició d?exercir un càrrec públic .

Si a la revisió de penes que ha de dur a terme el tribunal sentenciador segueix la línia marcada per Llarena, podria mantenir la inhabilitació de 13 anys a Junqueras, encara que cal recordar que aquesta pena li va ser imposada en concurs medial entre la malversació i la sedició. i aquest últim delicte ha desaparegut, per la qual cosa podria baixar.

Per al còmput del període d'inhabilitació, cal tenir en compte que Junqueras i els altres condemnats van quedar inhabilitats provisionalment des del juliol del 2018, per la qual cosa ara mateix estaria inhabilitat fins al juliol del 2031 .

UNA DIFERÈNCIA SEMÀNTICA PERÒ "MEDULAR"

Llarena fa aquesta translació en entendre que "l'única diferència" amb la nova redacció és que "la vella acció de sostreure" se substitueix pel verb apropiar-se, sent " idèntica a la resta d'exigències ".

A parer seu, això "té una rellevància medul·lar amb vista a avaluar l'abast del nou delicte, ja que resulta evident que la interpretació jurisprudencial que llavors va acotar el delicte de malversació de cabals públics resultarà plenament aplicable a l'actual redacció, en la mesura que la sostracció i l' apropiació no presenten un significat substantivament diferent del comportament que es vol reprimir".

L'antiga malversació, recorda, castigava a " l'autoritat o funcionari que, tenint facultats per administrar un patrimoni públic, les infringís excedint-se en l'exercici de les mateixes i causés així un perjudici al patrimoni administrat" , condemnant a més "a qui, a la mateixa situació, s'apropiarà per a si o per a un tercer , de diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble que formés part del patrimoni públic que tingués encomanat".

L'instructor del 'procés' explica que "la nova regulació preveu la mateixa pena que la legislació anterior per a tots els supòsits en què l'autoritat o funcionari públic, amb ànim de lucre, s'apropiï o consenti que un tercer, amb el mateix ànim, s'apropiï del patrimoni públic que tingui a càrrec seu per raó de les seves funcions o amb ocasió de les mateixes".

"BENEFICI PARTICULAR"

Per això, posa el focus en el significat d'"ànim de lucre" per assentar que "l'ànim de lucre resulta igualment apreciable quan es desposseeix l'administració d'uns fons públics per atendre obligacions de pagament que (...) estan plenament desvinculades del funcionament legítim de l'administració, com quan s'atribueix a l'administració una obligació de naturalesa particular i totalment aliena als interessos públics que es gestionen”.

"En tots dos supòsits es disposa dels béns públics com a propis i s'aparten del seu destí per a l'obtenció d'un benefici particular", subratlla el magistrat del Tribunal Suprem .

Llarena cita abundant jurisprudència del TS segons la qual "l'ànim de lucre no resulta diferent (...) de l'ànim de tenir o disposar de la cosa com a pròpia" i el delicte de malversació "no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó, a tot cas, la disminució il·lícita dels cabals públics o béns assimilats a aquests”.

Amb tot, estableix que, si els fets delictius encaixen en "les exigències de punició del tipus penal descrit a la nova norma (sense ser mereixedors de l'aplicació de cap dels nous subtipus atenuats), no es podria apreciar que s'hagi introduït un règim de sanció favorable per als encausats que determini l'aplicació retroactiva de la norma en aquest aspecte”.

DESCARTA LA MALVERSACIÓ ATENUADA

Llarena descarta que siguin aplicables els nous tipus de malversació atenuada per quan creu que aquesta és "únicament apreciable" si es disposa temporalment del bé "amb intenció de tornar-lo posteriorment", cosa que segons ell "no sembla apreciar-se" en el cas de Puigdemont i els exconsellers.

Així mateix, sosté que és inviable aplicar l'article 433 del Codi Penal perquè és "inconciliable" entendre que Puigdemont i els altres van utilitzar el patrimoni públic per a una "finalitat pública diferent d'aquella a què estava destinat" .

En aquest sentit, ressalta que el cas de l' expresident i els exconsellers "no es tracta d'un supòsit en què es produís un transvasament pressupostari entre finalitats públiques legítimament administrades, sinó de l'aplicació dels fons públics a sufragar la decisió personal de contravenir l'ordenament" jurídic i cometre un delicte , per més que el subjecte actiu tingui una activitat professional pública ”.