Puigdemont i Junqueras: la història de "l'heroi" que va fugir i del "botifler" que es va responsabilitzar dels seus actes

El presentador i humorista Quique Peinado, natural i defensor del barri obrer de Vallecas , de Madrid, va anar fa tres mesos a una entrevista al programa 'La Fàbrica' presentat per Gabriel Rufián per parlar de l'actualitat política i, entre altres temes, va tractar el procés independentista català. Pentinat es va mostrar comprensiu amb el moviment, afirmant que "té amics independentistes de tota la vida, des d'abans que l'independentisme fos mainstream, tant catalans com bascos", i va voler deixar clar que mai no s'ha sentit "agredit" ni "minusvalorat" per les idees dels seus col·legues. Però va fer un incís, explicant que en alguna ocasió ha parlat sobre el procés en xarxes i sí que ha rebut una onada d'insults per part d'alguns independentistes: "Els de Junts, o com en digueu ara, aquesta gent que són molt de dretes, m'han tractat com un ésser inferior" , va lamentar el periodista. "A vegades he rebut insults que he pensat, ¡uala! Aquesta penya com va...", va afegir.

Sobre Carles Puigdemont va dir: " Em resulta una persona especialment antipàtica . Jo una de les coses que no entenia de Catalunya durant la moguda del referèndum era perquè li donaven canya a Junqueras ia Puigdemont no. Junqueras ha estat a la presó i Puigdemont en una mansió a Waterloo. Com pots dir que Junqueras és, el que sigui, i Puigdemont un heroi? Vaig pensar 'uff! Què tortes estan les coses a Catalunya".

Aquesta contradicció que té el moviment independentista -que no s'entén ni des de dins ni des de fora- i que va assenyalar Peinado s'ha fet palès a la Cimera Hispano-Francesa celebrada aquest dijous a Barcelona, on un centenar de persones s'han concentrat per insultar el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras . L'han envoltat a la manifestació contra la cimera, a crit de " traïdor ", " botifler " i " Puigdemont President ". Fins i tot s'han arribat a escoltar frases tan lamentables com “ t'estimem a la presó ”.

És una realitat, una part de l'independentisme ha aconseguit recargolar el relat fins al punt que Puigdemont s'ha convertit en un "heroi" i Junqueras en un "traïdor". Una visió, si més no, curiosa, repassant el que ha passat. El 27 d'octubre del 2017, des de la tribuna del Parlament de Catalunya, el llavors president Puigdemont va realitzar la Declaració unilateral d'independència de Catalunya (DUI), omplint d'il·lusió el cor de molts catalans independentistes que feia temps que esperaven que arribés aquell moment. No obstant, va ser només una declaració, i no va ser plasmada al butlletí oficial de la Generalitat. Per tant, mai no es va proclamar la independència. Va ser una escenificació abans que l'Estat espanyol apliqués l'article 155.

En aquell moment, el vaixell que portava a Ítaca es va enfonsar . El recorregut que l'independentisme va fer des de la gran manifestació de la Diada del 2012 va culminar, i no es va aconseguir l'anhelat objectiu. Tot i això, Puigdemont seguia escalfant la idea que Catalunya havia proclamat la independència, però només davant la galeria, perquè el mateix diumenge 29 va fer les maletes i se'n va anar a Brussel·les . No va avisar ningú, ni els seus companys de Govern. El mateix dilluns 30, quan va saltar la notícia, Jordi Turull i Raül Romeva ho esperen als voltants del Palau de la Generalitat, totalment desconcertats. Mai no va aparèixer, el capità va ser el primer a abandonar el vaixell.

I amb el capità fugat, a Catalunya es va quedar el líder d'ERC i vicepresident fins a l'aplicació del 155. Oriol Junqueras va admetre el fracàs i va romandre a la seva terra, comprometent-se amb els actes que havia realitzat –igual que ho van fer molts consellers de Junts– . Junqueras, filòsof, va haver de recordar Sòcrates quan va ser condemnat a mort i no va fugir d'Atenes, per respecte a la llei. Va acceptar el seu destí igual que ho va acceptar Junqueras, sotmetent-se a una legislació que, encara que la considerés injusta, és la que existeix i per tant s'ha d'acatar.

Després hi ha Puigdemont, amb un model allunyat de la filosofia clàssica i molt més proper a figures com Francesco Schettino , el capità del Costa Concordia, que va ser dels primers a abandonar el vaixell quan es va començar a enfonsar. I aquestes formes són les que ha comprat una part de la militància de Junts -els seguidors de Laura Borràs i del 'molt honorable' president-, que aplaudeixen la deslleialtat i l'engany per davant de l'ètica. Com a trumpistes i bolsonaristes, no són capaços d?assumir que han perdut unes eleccions i han de deslegitimar l?actual Govern per no actuar com ells volen. Truquen al líder d'ERC, que ha estat a la presó per defensar la independència de Catalunya, "traïdor", "botifler" i altres lindezas, insults que només tenen com a objectiu extremar la polarització i imposar el relat propi per sobre dels altres. És jugar al blanc i negre, als bons i als dolents, oblidant que la realitat sol ser als grisos la majoria d'ocasions.

Esperem que el sentit comú s'imposi en aquesta part del moviment independentista totalment desfermada, i que un partit com Junts deixi de ser un ens bicefàlic i acabin guanyant les formes assenyades de Turull sobre les de Borràs i la del president 'fugit'. Perquè per construir un país, una comunitat autònoma, o el que sigui Catalunya per a cada un dels ciutadans, calen grans consensos, respecte i un ambient assossegat . I per descomptat, cal fugir de la confrontació, l'insult i el reduccionisme, que per a això ja hi és Vox.