Aznar i Rajoy reapareixen per carregar contra Sánchez: "Destruirà l'ordre constitucional"

José María Aznar ha advertit que si a les properes eleccions generals --previstes per a finals d'aquest any-- tornen a governar PSOE i Unides Podem en coalició, s'obrirà un "procés constituent irreversible" que afectarà la persistència històrica d'Espanya.

|
Screenshot 220

 

Screenshot 220
Mariano Rajoy i José María Aznar @ep

 

Rajoy i Aznar tornen a la càrrega. Els dos expresidents d'Espanya i exlíders del Partit Popular han participat en dos esdeveniments on han carregat contra Pedro Sánchez , i han elogiat l'actual líder popular, Alberto Núñez Feijóo .

 

José María Aznar ha advertit que si a les properes eleccions generals --previstes per a finals d'aquest any-- tornen a governar PSOE i Unides Podem en coalició, s'obrirà un "procés constituent irreversible" que afectarà la persistència històrica d'Espanya. Així s'ha expressat Aznar durant la seva intervenció en una sessió de l'Aula de Lideratge IADG-UFV amb el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco , que ha tingut lloc a la Universitat Francisco de Vitoria, on ha carregat contra el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez , per "fiar" la seva política i la seva supervivència a "aquells que volen destruir l'ordre constitucional".

 

"No tinc dubte que si la coalició actual guanyés les properes eleccions, a Espanya s'obriria un procés constituent irreversible que afectaria la persistència històrica de la nació", ha manifestat el també president de l'Institut Atlàntic de Govern, IADG. A parer seu, es pot "coquetejar" per "mortificar" el partit de l'oposició com, ha esmentat, va fer l'expresident Adolfo Suárez amb Santiago Carrillo o com Felipe González va fer amb Manuel Fraga. "Tu pots tenir algunes qüestions tàctiques. Una altra cosa és quan estructuralment fies la teva política a pactar amb aquells que volen destruir l'ordre constitucional" , ha recriminat.

 

També en termes nacionals, preguntat al voltant del concepte "cogovernança" encunyat pel Govern durant la crisi del Covid-19 per liderar en conjunt amb les CCAA, Aznar ha titllat el terme d'"estafa" i ha insistit que "la virtut més important per a un dirigent intel·ligent és la humilitat”. La pitjor recomanació és l'arrogància, i la barreja d'arrogància i incompetència que ara es viu a Espanya és una recepta segura perquè acabi malament el que la faci”, ha afegit.

 

"Hi ha, juntament amb la cogovernança, una altra qüestió que és l'apel·lació contínua dels experts. Els experts en un tant per cent elevat de les qüestions és una altra estafa", ha ressaltat. En aquest sentit, ha cridat a la "conversa nacional" per parlar de temes importants al país . "Seria desitjable un període de grans acords perquè es donés al país un període d'estabilitat de diverses dècades i sostenibilitat" , ha postil·lat.

 

Més suau ha estat Mariano Rajoy, que ha afirmat que la reforma del delicte de sedició portada a terme per l'Executiu de Pedro Sánchez no té encaix als "valors" de la Unió Europea, ja que va ser realitzada per "raons polítiques". "No és europeu, ni liberal, ni democràtic", ha postil·lat. Rajoy ha estat el protagonista aquest dilluns de la classe magistral dels actes de la celebració de Sant Raimon de Penyafort, patró dels juristes, a la Facultat de Dereito de Santiago de Compostel·la, on ha estat acompanyat del president de la Xunta, Alfonso Rueda .

 

L'assumpte elegit per Rajoy per a la seva ponència ha estat "els populismes", que representen per a l'expresident "l'amenaça més gran" existent per a la Unió Europea i les "democràcies liberals". "Un populista pot ser tant un multimilionari de Nova York com un espanyol comunista fascinat per les dictadures del Carib" , ha manifestat Rajoy en l'inici de la seva anàlisi sobre el que, segons ell, és el populisme i quines són les conseqüències que la seva aparició ha comportat per a la política actual.

 

En aquest sentit, ha censurat l'"adanisme" que, diu, porta implícit un populisme "que creu que amb ell ho ha començat tot" en plantejar que, fins a la seva irrupció, "res del que s'havia fet era vàlid", cosa que , a l'escenari espanyol, va passar per a Rajoy amb el sorgiment de nous partits "que deien que regenerarien la política", en al·lusió vetllada a Podem i Ciutadans.

 

Durant el seu discurs, Rajoy ha llançat crítiques a l'expresident grec, Alexis Tsipras, oa l'independentisme català, a qui ha acusat d'"infantilitzar" l'opinió pública , un altre dels trets que, per a l'exmandatari gallec, caracteritzen el populisme.

 

Creu que s'atribueixen "el monopoli de la moral, la decència i l'honradesa" amb la qual cosa aconsegueixen "poralitzar" la societat trencant "consensos" com el que, diu, es va aconseguir durant la Transició.

 

"GOVERN FRANKESTEIN"


"El gran èxit d'Espanya és que el que és fonamental es va fer per consens entre els partits més representatius", ha asseverat abans de lamentar que "tot" allò "s'ha trencat".

 

"No hi ha hagut mai un moment de més polarització que ara", ha dit Rajoy, que atribueix la responsabilitat d'aquest context al "govern Frankestein" , com ha definit els suports del Partit Socialista des de la moció de censura que va acabar amb la seva presidència el 2018 .

 

SOLUCIONS DE RAJOY
 

El final del seu discurs ha estat emprat per l'expresident per aportar les solucions que, a parer seu, haurien de posar-se sobre la taula per tallar els "perills" per a la Unió Europea que suposen la influència en la política de forces "d'extrema esquerra, d'extrema dreta i d'extrema res”. L'exmandatari ha resumit aquesta recepta en "dues paraules": "més unió i més competències" . En primer lloc, Rajoy veu fonamental "tornar al control de la despesa pública" per, tot seguit, acompanyar aquesta contenció pressupostària en "reformes" per reforçar la "competitivitat" del vell continent.

 

Una altra clau per a Rajoy és "encertar amb la fixació de les prioritats econòmiques", que passen per "enfortir" el comerç i "lluitar contra el canvi climàtic sense castigar la competivitat". A més, la crisi provocada per la guerra d'Ucraïna ha revelat per a Rajoy la necessitat d'un "mercat únic" de l'energia a nivell comunitari i de comptar amb una política exterior i de seguretat que converteixi Europa en "un actor internacional efectiu".

 

També creu necessari el desenvolupament d'una política d'immigració comuna que passi per “cooperar” amb els països perifèrics. "La Unió Europea ha de fer un esforç per tenir a les nostres fronteres països on pugui portar un bon nivell de vida", ha conclòs.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA