Vox registrarà el dilluns 27 de febrer la moció de censura amb Tamames com a candidat

Vox ha anunciat que registrarà la moció de censura contra el Govern de Pedro Sánchez amb l'economista Ramón Tamames com a candidat el proper dilluns 27 de febrer, segons han acordat aquest dimecres el mateix polític amb el líder de la formació, Santiago Abascal, en una reunió a la seu del partit al carrer Bambú.

En un comunicat, Abascal ha justificat la moció de censura en la necessitat de convocar eleccions i "tornar la paraula als espanyols". "Vox compleix la paraula donada i el seu compromís de presentar un candidat independent", ha indicat el dirigent polític.

Abascal ha defensat la candidatura de Tamames, que ha definit com "un espanyol independent, de brillant trajectòria intel·lectual, símbol de la reconciliació nacional". Alhora, ha indicat que el desig és que representi milions d'espanyols que, més enllà de partits, exigeixen una dimissió immediata d'un Govern contrari als interessos de la nació".

Per la seva banda, amb cert sentit d'humor històric, segons destaca Vox, el professor Tamames ha manifestat que "el Cid Campeador s'hauria de sentir de manera semblant a aquesta, quan li va demanar explicacions al Rei Alfons VI a la jura de Santa Gadea".

A la reunió celebrada han acompanyat el president del partit i Tamames el secretari general de Vox, Ignacio Garriga i el portaveu.

parlamentari, Iván Espinosa, així com amics i deutes del professor Tamames que han conformat un equip de treball, Christian Careaga, Vicente Dalda, Lorenzo Garrido, Tomàs Prieto-Castro, Fernando Sánchez Dragó, José Ignacio Rodrigo, Emmanuel Tamames i Moncho Tamames.

Aquesta és la segona vegada des de començament de legislatura que Vox presenta una moció de censura contra el cap de l'Executiu --la passada va ser debatuda el 21 i 22 d'octubre del 2022--.

REITERADES REUNIONS AMB TAMAMES
 

Va ser aquest dimarts quan el polític Tamames i Vox van assolir un acord perquè l'exmilitant del PCE sigui el candidat de la mosició de censura a la Cambra Baixa contra el Govern de coalició.

Abascal ja va revelar a principis del mes que estava mantenint reunions amb Tamames sobre la necessitat que les Corts Generals facin una "profunda reflexió" sobre la situació d'Espanya, que es podria articular a través de la moció de censura, i va iniciar les negociacions amb el economista.

Dies més tard, Abascal va demanar "una mica de paciència" respecte a les converses amb el polític i va confirmar que "hi ha molt d'interès" entre tots dos per presentar una moció de censura. "Seguim treballant per arribar a un acord que permeti presentar una moció de censura històrica", va apuntar aleshores.

Per part seva, en una conversa amb Europa Press, Tamames ha assegurat estar disposat a ser candidat, encara que necessitava encara tancar amb Abascal detalls sobre el seu discurs com a candidat i també el discurs del defensor de la moció.

Mentrestant, des del partit insistien que l?economista, de 89 anys, és un bon candidat, però van remarcar que no era l?única opció amb què treballava la formació d?Abascal. Fonts de Vox ja van aclarir que registrarien la moció així que es decidís el candidat.

INDEPENDENT, AMB EXPERIÈNCIA I PER CONVOCAR ELECCIONS
 

Respecte a la seva trajectòria política, Tamames va militar al Partit Comunista (PCE) durant la dictadura i va ser regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid durant l'alcaldia d'Enrique Tierno Galván. Més tard es va afiliar al Centre Democràtic i Social (CDS).

Com ja va anunciar Abascal al desembre, la voluntat de Vox era presentar una persona independent, amb experiència de govern i compromesa a la convocatòria immediata d'eleccions generals.

A més, volia comptar amb el suport d'altres grups parlamentaris del Congrés per no registrar la moció només amb la signatura dels 52 diputats de Vox, tot i que el PP ha rebutjat l'oferta des del principi.

Al mes de gener, el líder de Vox va explicar que el seu objectiu amb la moció de censura era "retratar" el cap de l'Executiu "al costat dels seus socis colpistes", però va reconèixer el seu temor que el resultat pogués ser que s'acabi "retratant" novament al Partit Popular al costat del PSOE repartint-se el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional”.