Jordi Pujol: el català és "l'única llengua pròpia de Catalunya" el castellà no

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha defensat que el català és "l'única llengua pròpia" de Catalunya davant del castellà, tot i reconèixer que és la primera llengua de molts dels seus ciutadans.

Al llibre 'L'última conversa (Trobada a Queralbs)', de l'editorial Lapislàtzuli, on parla amb el japonès catalanoparlant Ko Tazawa , argumenta que el castellà "és i ha estat una llengua d'imposició, de vegades amb voluntat fins i tot de residualització" del català" , alhora que admet que és la llengua personal i familiar de bona part de la població catalana.

Per això, creu que el castellà no es pot considerar "llengua estranya" a Catalunya, i això –afegeix– configura una situació complexa i ambigua que obliga a trobar una solució equilibrada.

Aquesta solució equilibrada, segons Pujol, ha de tenir en compte que el català “és l'única llengua pròpia de Catalunya, l'única que en el passat i ara li ha donat una personalitat col·lectiva, diferent i eficaç, i per tant, el català ha de tenir un estatus preeminent a Catalunya, amb unes normes de compliment i coneixement”.

"Segon, que el castellà no és considerada llengua pròpia de Catalunya, però com a primera llengua de molts ciutadans d'aquest país, ha de tenir a l'Administració un reconeixement i un tracte en certs aspectes equivalent al del català", afegeix al llibre .

Per Pujol, no està ben acceptat que el català sigui llengua oficial a Catalunya, i per això veu prioritari avançar en el tema lingüístic i en el de la identitat davant el risc que es perdi.

"Avui la llengua torna a estar amenaçada", ha sostingut l'expresident català, que creu que la legislació per preservar la llengua a tots els nivells, des de la immersió lingüística fins al seu ús en documents públics, ha contribuït que es mantingui davant d'un Estat que, a parer seu, ha intentat laminar-la.

També veu decisiu per al futur del català que els joves de la nova immigració, que veu "molt nombrosa i culturalment molt diferent", aprenguin bé la llengua .

I és que, segons Pujol, els catalans poden acabar “minoritzats” tenint en compte que Catalunya té una baixa natalitat, molta immigració i perquè, a parer seu, han de defensar la llengua davant l'Estat.

"NO SER ABSORBITS"

Després de constatar que Catalunya forma part d'Espanya, assegura que en molts aspectes la convivència ha estat positiva, tot i que creu que cal “fer esforços per no ser absorbits”.

En la seva opinió, en un futur força immediat caldrà definir posicions clau, com defensar com la consolidació de l'estat del benestar, així com la qüestió cultural i lingüística: “Sense això, la continuïtat de Catalunya com a nació capaç de ser útil a la seva gent estarà molt greument amenaçada" , avisa.

"GRAN DESGAVELL"

Segons Pujol, a la política catalana s'ha instal·lat una situació de " gran desgavell i de desconcert" , i no veu que hi hagi unes prioritats definides.

"Tenim la línia del front desordenada. Aquesta és la realitat, dita de manera rudimentària. M'inquieta molt", i ha reivindicat la identitat com a condició bàsica per poder ser eficaç.

Després de definir-se com a nacionalista català , ha demanat no deixar-se "impressionar per les lliçons de gent molt creguda, de gent com Macron o de certs sectors il·lustrats del país que titllen de populisme qualsevol reclamació d'identitat que es pugui fer".

"És curiós que ara a França ens diguin que no són nacionalistes. Ho han estat i ho són tant que, encara avui, quan es vol dir que algú és molt nacionalista se'n diu xovinista ", ha ressaltat.

RÚSSIA I UCRAÏNA

Sobre la guerra a Ucraïna , ha explicat que simpatitza amb la reivindicació d'independència del país, que considera justa, però opina que no ha tingut en compte alguns fets com el que “una part important de la població i del territori d'Ucraïna és de parla i cultura russa".

"Fer de l'ucraïnès l'única llengua oficial del nou Estat va ser molt imprudent. I molt provocador" , ha avisat Pujol, que assegura que estava cantat que Rússia faria tot el necessari per recuperar la península de Crimea i que era imprudent no tenir-ho en compte.

ENERGIA

Tot i considerar sa el moviment ecologista, ha qüestionat que quan es planteja la possibilitat de posar molins de vent i eliminar l'energia nuclear "no els vulgui ningú".

En conseqüència, ha observat que Catalunya té més dèficit energètic que altres llocs d'Espanya, on sí que han instal·lat molins de vent, per la qual cosa ha apel·lat els governs a explicar als ciutadans que es necessita energia i evitar la demagògia.

"No volem carbó, fos el carbó. No volem gas, fos el gas. No volem centrals nuclears, fos les centrals. Al final, si no volem ni això ni allò, ens trobarem que només podrem ser un país de pastors", ha asseverat.

HONOR, RELIGIÓ, VERGONYA

En un capítol sobre honor, religió i vergonya, considera que ell mateix, en la seva forma de pensar, li ha fallat al jove que fou aleshores .

"No em refereixo per res a una suposada falla relacionada amb tantes i tantes coses publicades contra mi i la meva família, sinó que jo, en part, he fallat el jove que era. Aquest 'jo m'he fallat' seria la meva forma d'honor “, ha reflexionat.