La segona fase de la reforma de pensions acordada entre el Govern, CCOO i UGT s'ha publicat aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) amb lleugers canvis respecte a algunes de les mesures avançades aquests dies.
Així, per exemple, s'ha determinat que la quota de solidaritat que s'aplicarà a la part dels salaris que excedeixi la base màxima serà progressiva, com demanava el PdCat, i no serà aplicable per als treballadors autònoms.
A més, l'ampliació del període de càlcul de la pensió de jubilació a 29 anys cotitzats (menys els dos pitjors) es començarà a desplegar un any abans, el 2026.
Així han quedat les principals mesures de la reforma en la redacció final:
- MODEL DUAL PER CALCULAR LA PENSIÓ: aquesta podrà calcular-se o amb els darrers 25 anys cotitzats o amb 29 anys de cotització, dels quals es podran excloure els dos pitjors, per la qual cosa a la pràctica el còmput en aquest segon cas serà de 27 anys. Aquesta nova opció s'anirà introduint de manera progressiva, des del 2026 al 2037, any en què ja quedaran completament desplegats els 29 anys (menys dos).
Fins al 2040 es podrà triar entre aquesta opció i els darrers 25 anys, mentre que entre el 2041 i el 2043 l'opció de 25 anys anirà pujant a raó de sis mesos per any, des de 25,5 anys el 2040 a 26,5 anys el 2043, podent triar-se entre aquest període o els 29 anys (menys els dos pitjors). A partir del 2044 ja no es podrà triar i la pensió es calcularà amb 27 anys efectius de cotització (29 anys menys els dos pitjors). D'ofici, mentre hi hagi les dues alternatives, la Seguretat Social sempre aplicarà la més avantatjosa per al treballador.
- BASES MÀXIMES: les bases màximes de cotització pujaran anualment amb l'IPC més una quantia fixa d'1,2 punts entre el 2024 i el 2050. Això implicarà un augment acumulat del 38% fins al 2050. El Govern avaluarà cada cinc anys en el marc del diàleg social la pujada de les bases màximes de cotització i remetrà un informe a la Comissió del Pacte de Toledo.
- PENSIÓ MÀXIMA: les pensions màximes es revaloritzaran des del 2025 amb l'IPC anual més una alça addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050, fet que suposarà una pujada aproximada del 3%. A partir del 2051 i fins al 2065 es produiran alces addicionals perquè el 2065 la pensió màxima hagi pujat de manera acumulada un 20%. A partir d´aquest any es valorarà la conveniència d´anar a un increment total del 30%.
- PUJADA COTITZACIÓ DEL MEI: L'actual sobrecotització del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), del 0,6%, pujarà fins a l'1,2% el 2029, a un ritme d'una dècima per any i amb la distribució següent: 1% a càrrec de lempresa i 0,2% a càrrec del treballador. Aquesta sobrequota es mantindrà en l'1,2% del 2030 al 2050 i podrà augmentar de manera automàtica si la despesa en pensions sobrepassa el 15% del PIB.
Els ingressos del MEI aniran destinats a engreixar el Fons de Reserva de les pensions, l'anomenada guardiola que, partint d'una mica menys de 3.000 milions d'euros aquest any, arribarà a acumular cap a mitjans dels 40 entre 120.000 i 130.000 milions d'euros , el doble del que va tenir el 2011 (68.000 milions d'euros), fins ara la xifra més alta.
Aquests fons s'aniran desemborsant entre principis de la dècada del 2030 i fins als primers anys del 2050 perquè el sistema afronti les tensions financeres derivades de les jubilacions dels baby boomers.
- LÍMITS A L'ÚS DE LA VEGA DE LES PENSIONS: Des del 2033, la Llei de Pressupostos establirà el desemborsament anual a efectuar pel Fons de Reserva en termes de percentatge del PIB, amb un límit màxim per a cada exercici del període 2033-2053, que es mourà entre el 0,10% del PIB (2033) i el 0,91% (2047), depenent de cada exercici.
- QUOTA DE SOLIDARITAT: aquesta quota s'aplicarà sobre els salaris que superin la base màxima, en funció de trams salarials, des del 2025 al 2045. Al final d'aquest període, el 2045, el tipus de cotització serà del 5,5% per als que tinguin un salari comprès entre la base màxima i un 10% més; del 6% per als salaris que superin la base màxima entre un 10% i un 50%; i del 7% quan el salari sobrepassi la base màxima en un 50%. Aquesta quota solidària no és aplicable a treballadors autònoms.
- PUJADA DE PENSIONS MÍNIMES: s'estableix un camí de pujades perquè el 2027 la pensió mínima amb cònjuge a càrrec d'un jubilat major de 65 anys no pugui ser inferior al llindar de la pobresa calculat per a una llar composta per dos adults. L'objectiu és que la pensió mínima de jubilació contributiva amb cònjuge a càrrec arribi al 2027 almenys als 16.500 euros anuals (1.178,5 euros al mes per catorze pagues), un 22% més que ara.
Des del 2024, s'aniran equiparant les pensions mínimes de viduïtat amb càrregues familiars, pensions amb cònjuge a càrrec, llevat d'incapacitat permanent total, els titulars de les quals siguin menors de 60 anys, a la quantia de la pensió mínima de jubilació esmentada. La resta de pensions mínimes s'incrementaran anualment igual que les anteriors, però en un 50%. Pel que fa a les pensions no contributives, també experimentaran pujades addicionals a l'IPC, fins a convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.
- COBERTURA DE LLACUNES I COMPLEMENT DE BRETXA DE GÈNERE: la cobertura de llacunes de cotització es millora per a les dones i el complement de la bretxa de gènere pujarà un 10% addicional a la seva revaloració anual el bienni 2024-2025.
A més, es reconeixeran com a cotitzats els tres primers anys d'excedència per cura de fills i familiars, i als autònoms també se'ls cobriran, per primer cop, llacunes de cotització. En concret, se'ls cobrirà amb la base mínima durant sis mesos els períodes sense obligació de cotitzar dels autònoms durant els sis mesos següents a cada situació de cessament d'activitat.
- 'FISCALITZACIÓ' DE L'AIReF: l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) 'fiscalitzarà' la reforma per tal que la despesa en pensions no superi el 15% del PIB. Per fer-ho, publicarà i enviarà al Govern, des del març del 2025 i cada tres anys, un informe d'anàlisi sobre com van evolucionant els ingressos.
En cas que detecti un excés de la despesa en pensions, es proposarà al Pacte de Toledo mesures per eliminar-lo via augment de les cotitzacions o una altra fórmula alternativa que elevi els ingressos o redueixi la despesa en pensions o una combinació de totes dues.
En tot cas, es preveu que, si aquestes mesures s'endarrereixen en el temps, la cotització del MEI augmenti per compensar dues dècimes parts de l'excés estimat per l'AIReF a partir de l'1 de gener de l'any següent i dues dècimes parts més en cadascun anys següents fins que s'adoptin noves mesures del mateix impacte o l'excés de despesa sigui corregit.
El Govern informarà periòdicament el Pacte de Toledo i els agents socials de les projeccions de despesa en pensions realitzades a l'informe d'envelliment que elabora la Comissió Europea.
- JUBILACIÓ PARCIAL: El Govern presentarà al Pacte de Toledo una reforma negociada de la figura de la jubilació parcial per tal de garantir un règim de compatibilitat efectiva entre treball i pensió, preservar la qualitat de l'ocupació dels rellevistes, i equilibrar el cost de aquesta modalitat de pensió. El compromís és portar aquesta reforma al Pacte de Toledo abans del proper 30 de juny.
- OBSERVATORI PER A L'ATUR DELS AUTÒNOMS: es crearà un observatori per millorar l'eficàcia i la cobertura de la prestació per cessament d'activitat per causes econòmiques dels treballadors autònoms, així com de la integració de períodes sense obligació de cotitzar.
