Fiscalia demana repetir el judici a la Mesa de Torrent perquè considera que l'absolució va ser "absolutament arbitrària"

La Fiscalia ha presentat un recurs al Tribunal Suprem (TS ) on demana repetir el judici celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els membres de la Mesa del Parlament que va presidir l'ara conseller Roger Torrent per desobediència al Tribunal Constitucional (TC), en tramitar resolucions parlamentàries relacionades amb l'autodeterminació i que reprovaven la monarquia, perquè considera que l'absolució va ser "absolutament arbitrària".

L'escrit suposa formalitzar el recurs que el Ministeri Públic ja va anunciar dies després de conèixer-se la sentència que el novembre passat va exonerar Torrent i els ex membres de la Mesa del Parlament Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que van ser jutjats entre el 5 i el 7 doctubre per presumptament desobeir el TC en tramitar aquestes resolucions parlamentàries.

El fiscal Antonio Pablo Rives demana anul·lar aquesta sentència absolutòria i repetir el judici però amb un tribunal diferent, perquè altres magistrats d'aquest tribunal, no contaminats, és a dir, que ni hagin tingut contacte amb l'objecte del procés ni hagin adoptat decisions sobre aquest, siguin els que resolguin sobre el fons de l'assumpte”.

Rives al·lega que s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva , citant jurisprudència del Suprem d'acord amb la qual "permet anul·lar decisions judicials basades en criteris valoratius no racionals, o apartats de tota lògica o alienes a qualsevol paràmetre d'interpretació sostenible en dret" . I “tal és el nostre cas”, afirma.

En aquest sentit, el fiscal indica que la valoració de la prova que va fer el TSJC, "que exclou el 'dol' de desobediència i absol els acusats", "resulta absolutament arbitrària, aliena a les màximes d'experiència, les regles de la lògica i, en fi, està allunyada del cànon constitucional”.

Recorda que el TSJC va absoldre en concloure que "no es pot parlar que els acusats en tinguessin coneixement i volguessin desobeir el mandat del Tribunal Constitucional, que no era clar i específic, i és possible més d'una interpretació derivada de les mateixes sentències", en aquest cas que "només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura".

Davant d'això, el fiscal recalca que "és el mateix Tribunal Constitucional el que aprecia (...) que el Parlament de Catalunya ha tornat a vulnerar l'ordre constitucional i estatutari, en admetre a tràmit la Mesa de la Cambra la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l'1 d'octubre” del 2017.

Per a Rives, "s'evidencia així el clar contingut del mandat del Tribunal Constitucional i la voluntat dels membres de la Mesa del Parlament de contrariar-lo, cosa que constitueix el delicte de desobediència imputat, sent l'absolució producte d'un mer decisionisme apartat de la lògica i màximes d'experiència, cosa que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva".

EL CONSTITUCIONAL "NO DEIXAVA LLOC A DUBTE"
 

Així, posa èmfasi que "les providències de 10 i 16 d'octubre i 12 de novembre de 2019, dictades en els incidents d'execució contra les Resolucions del Parlament de Catalunya 534/XII de 25 de juliol de 2019 i 546/XII de 26 de setembre de 2019, van ser notificades individualment i personalment als acusats i el seu text no deixava lloc a cap dubte, sobretot quan tres (Torrent, Costa i Campdepadrós) són persones amb formació jurídica”.

"L'obligació a què tots ells van ser requerits, d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada, advertint-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què podien incórrer en cas d'incompliment, no podia oferir ni oferia cap dubte, ni pel que fa al seu acatament ni pel que fa a les conseqüències del contrari", incideix.

Rives retreu que "el que els acusats van fer, de forma conscient i voluntària, posats prèviament d'acord, amb unitat de propòsit i acció i clar ànim de desobeir, va ser admetre a tràmit les propostes de resolució i desestimar la reconsideració de la seva admissió formulada per els representants dels partits no independentistes de la Mesa del Parlament", per la qual cosa descarta que "es puguin escudar en irreals al·legacions de vaguetat, imprecisió o ambigüitat".

Amb tot, entén que aquesta absolució "contradiu frontalment la doctrina del Tribunal" Constitucional, "oblidant que és el mateix TC el que, en les actuacions 9/2020 i 11/2020, de 28 de gener, després de declarar inconstitucional i nul·la l'admissió a tràmit per la Mesa del Parlament de les resolucions de 22 i 28 d'octubre del 2019 i 8 de novembre del 2019, ordena deduir testimoni de particulars per presumpta desobediència contra els acusats”.