Traslladades ja les restes de Primo de Rivera del Valle de los Caídos cap al cementiri de Sant Isidre

Les restes mortals de José Antonio Primo de Rivera han sortit aquest dilluns del Valle de los Caídos aproximadament a les 12.50 hores del matí, on romanien des de l'any 1959, rumb al cementiri de Sant Isidre , a Madrid, després d'un acord entre els familiars i el Govern.

Un petit grup de falangistes esperaven a la sortida de la Vall, rebent amb crits de ¡Viva España! i José Antonio !Presente!, quan els cotxes fúnebres amb les seves restes van abandonar el recinte en direcció a Madrid.

Els treballs d' exhumació s'han produït aquest dilluns des de primera hora, amb la presència de familiars i membres de Patrimoni Nacional i sense representants del Govern. Almenys dos vehicles fúnebres han accedit al recinte minuts abans de les vuit del matí per traslladar les restes.

El trasbals de vehicles ha estat continu des de primera hora a la porta d'accés al recinte, que està custodiada per agents de la Guàrdia Civil i on hi ha més d'una trentena de periodistes. Dos manifestants han acudit a l'entrada i els agents els han demanat que es retirin sense que es produïssin incidents.

Ara serà traslladat al cementiri sacramental de Sant Isidre , on reposen les restes mortals de diversos familiars del polític, com el seu germà Miguel Primo de Rivera i Sáenz de Heredia, que va ser ministre amb Franco; la seva germana Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Secció Femenina de Falange o el seu oncle Fernando Primo de Rivera i Orbaneja, germà del dictador que va morir al Marroc durant la Guerra del Rif.

El dictador Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, pare de José Antonio, també va estar enterrat al recinte ubicat al districte madrileny de Carabanchel, però les seves restes van ser traslladades a Jerez el 1947.

EN COMPLIMENT DE LA LLEI DE MEMÒRIA

L'exhumació del fundador de Falange s'ha produït aquest dilluns en compliment de la Llei de Memòria Democràtica, que prohibeix que dirigents del cop d'Estat del 1936, la Guerra Civil i el franquisme romanguin inhumats "en un lloc preeminent d'accés públic, que pugui afavorir la realització d'actes públics d'exaltació", segons indica el text aprovat el mes d'octubre passat.

Fins aquest dilluns, la seva tomba es trobava davant de l'altar major de la basílica de la Vall , al costat del lloc on hi havia la del dictador Francisco Franco, fins que va ser exhumat l'octubre del 2019 i traslladat al cementiri de Mingorrubio a El Pardo.

Segons la llei de Memòria, Primo de Rivera podia continuar inhumat a la Vall, com a víctima de la guerra --va ser afusellat pel bàndol republicà el novembre del 1936 a Alacant-- però no en un lloc preeminent. En tot cas, la seva família va traslladar la petició de treure les seves restes per així donar compliment al desig que el polític va deixar escrit al testament, que les seves restes descansessin en un lloc catòlic.

PANCARTES D'HOMENATGE

"Desitjo ser enterrat d'acord amb el ritu de la religió Catòlica, Apostòlica, Romana, que professo, en terra beneïda i sota l'empara de la Santa Creu", assenyala una de les clàusules, segons recollia el comunicat emès per la família el mes passat octubre. Amb l'entrada en vigor de la norma, el Valle de los Caídos va passar a anomenar-se Cuelgamuros i es va convertir en un cementiri civil.

Aquest mateix dilluns es compleixen 120 anys del naixement de Primo de Rivera , el 24 d'abril de 1903, i grups falangistes han criticat que el Govern hagi fet coincidir aquesta data amb la reubicació de les restes. Està previst que aquest migdia es concentrin membres d'aquests partits al cementiri de Sant Isidre, al districte madrileny de Carabanchel, per fer un homenatge.

Aquest matí han aparegut diverses pancartes en ponts de Madrid en record de l'aniversari i han protestat per la "profanació" de la tomba, segons traslladen des del moviment falangista.

CINQUÈ ENTERRAMENT DE JOSÉ ANTONIO

Aquest serà el cinquè enterrament del fundador de Falange, que va ser afusellat a la presó d'Alacant el 1936 i enterrat en una fossa comuna. Dos anys després les seves restes mortals es van col·locar en un nínxol, al mateix lloc. Un cop finalitzada la guerra civil, el 1939, va ser exhumat de nou i portat des d'Alacant fins a l'Escorial.

El seu taüt va ser portat a peu per falangistes durant 10 dies, va passar per Aranjuez, va recórrer la Gran Via de Madrid i va entrar al monestir de l'Escorial el 30 de novembre de 1939. Allí va ser rebut per Franco i enterrat al costat de l'altar major de la basílica.

Anys després, el novembre de 1959, va canviar una altra vegada d'ubicació, el dia abans que s'inaugurés el Valle de los Caídos, i va quedar enterrat en un lloc d'honor a la basílica de Cuelgamuros.