El Ministeri de Drets Socials va deixar de fer servir 55 milions pressupostats per a les persones dependents

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra , no va utilitzar 55 milions d'euros que estaven pressupostats per a les persones amb dependència el 2022. Això és el que es desprèn del XXIII Dictamen de l'Observatori Estatal de la Dependència , publicat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials.

En aquest informe també es destaca que més de 11 milions de les quotes de la Seguretat Social de les cuidadores no professionals tampoc no es van executar. També preocupa el nombre de persones que van finalitzar l?any sense rebre l?atenció que requerien. "A data 31 de desembre de 2022 hi havia a Espanya 1.490.860 (75.000 més que el 2021) persones en situació de dependència reconeguda i 131.810 més pendents de valoració , 7.214 més que fa un any. [...] El nombre de persones amb dret reconegut tot esperant atenció ha baixat en 15.923 persones. Tot i així, 177.423 persones es troben en llista d'espera, l'11,9% de les persones amb dret", diuen a l'escrit.

Així, el nombre de persones desateses , una xifra que inclou tant els pendents de valorar com les persones en llista d'espera, és de 309.233 individus. Aquesta xifra representa una disminució de 8.709 persones en comparació de l'any 2021, 64.000 menys que el 2020 i 119.000 menys que el 2019.

Tot i que hi ha hagut una certa millora en les dades al llarg dels anys, la falta d'inversió va provocar la mort de 45.360 persones que estaven en llistes d'espera de la dependència l'any passat. D'aquestes, 19.661 persones estaven pendents de resolució del grau de dependència i 25.699 individus que no van poder exercir els drets derivats de la seva condició de persona en situació de dependència.

Tot i que no van morir a causa d'aquesta manca d'atenció, sí que ho van fer sense haver rebut els serveis i les prestacions que els corresponien. Traduït a nombre diaris, significa que més de 124 persones dependents moren diàriament sense haver rebut l'ajuda i els serveis que necessitaven.

Les comunitats autònomes que noten més aquest problema són les Canàries, Andalusia, Múrcia, Extremadura i Galícia, ja que en aquestes regions el temps de tramitació d'un expedient supera els dotze mesos: uns 344 dies de mitjana.

D'altra banda, només cinc territoris se situen per sota o prop dels sis mesos establerts per llei com a termini per a aquesta tramitació: el País Basc, Castella i Lleó, Navarra, Cantàbria i Castella-la Manxa.

Durant el transcurs d'aquest any, també hi ha tres punts més que no s'han aconseguit complir. En primer lloc, el Pla de Xoc per a la dependència no ha aconseguit l'objectiu d'establir la teleassistència com un dret subjectiu per a totes les persones amb grau de dependència reconegut que resideixin a casa seva. Alarmantment, el 69% de les persones ateses als seus domicilis no disposen del servei de Teleassistència.

A més, també s'ha observat una reculada quant a la millora de les prestacions i la intensitat dels serveis . En particular, pel que fa a la prestació per cures a l'entorn familiar, s'ha experimentat una reducció, passant de 236,49€ a 234,96€. Això se suma a la reculada de l'any 2021, quan la prestació havia disminuït de 239€ a 236,49€. En total, hi ha hagut una reducció del 2%.

Per acabar, també s'ha fallat en l'objectiu de millorar la intensitat del Servei d'Ajuda a Domicili . Segons les dades recopilades per l'Observatori, la intensitat mitjana del servei se situa en 33,45 hores mensuals per als tres graus de dependència, mentre que l'any 2021 era de 33,65 hores. No s'ha aconseguit augmentar la intensitat del servei, cosa que representa un estancament en aquest aspecte.