El cop d'efecte de Sánchez: aconseguirà el PSOE frenar el tsunami blau?

Aquest diumenge 28 de maig ha dinamitat totalment la política espanyola. El PP de Feijóo ha entrat als municipis i autonomies de tot el país com un veritable tsunami que ha ofegat els socialistes i ha deixat en ruïnes a l'esquerra de l'esquerra del PSOE - Podem, Més País, Sumar, Compromís, Els Comuns i tots els noms que puguin arribar a inventar-se. És una derrota incontestable i sense pal·liatius que feia preveure un panorama postelectoral molt complicat per a l'esquerra, amb infinitat d'analistes valorant la patacada durant mesos i buscant raons que debilitin, molt més, l'Executiu encapçalat per Pedro Sánchez. Però un gir ha alterat l'agenda, i ara el debat és un altre.

Pedro Sánchez , que a la seva carrera política ha demostrat tenir suficients recursos per sortir de les situacions més complicades, ha comparegut aquest dilluns davant tots els espanyols per entonar el 'mea culpa' i per tant, assumir responsabilitats. "Encara que les votacions d'ahir tenien un abast municipal i autonòmic, el sentit del vot trasllada un missatge que va més enllà", ha dit el president. En un gest àgil i sense deixar que el país digués el resultat d'aquests comicis -que podria ser molt crític per als socialistes- ha afirmat que aquest mateix dilluns dissoldrà les Corts Generals, l'actual Govern, i convocarà eleccions generals, que se celebraran proper 23 de juliol -falten menys de dos mesos-.

Amb aquest gest, el president ha aconseguit, de moment, desviar l'atenció de la seva gran derrota i que aquest dilluns els mitjans de comunicació i l'opinió pública parlin dels propers comicis. Òbviament, el seu pla no ha servit per deslliurar-se que els sectors de la dreta -que mai no el votaran- visquin una jornada postelectoral eufòrica i que es mofen de la seva derrota. Però sí que ha fet un gir d'efecte prou rellevant per mobilitzar un electorat d'esquerra que avui estava plorant a casa seva i, en molts casos, preguntant-se per què no va anar a votar.

Ha estat una derrota sense pal·liatius, però aquest dilluns ha començat la propera batalla sense haver donat ni una mica d'oxigen als guanyadors per poder treure rèdit del seu resultat. El PP, que aquest diumenge va celebrar la victòria afirmant que són un partit que busca l'estabilitat i la unió de tots els espanyols -ho va dir Gamarra sense despentinar-se-, haurà de tornar al fang els propers dies amb un discurs que previsiblement torni a estar basat en dos eixos: ETA/Bildu i la destrucció d'Espanya. Si us ha funcionat una vegada, per què no seguir amb el discurs?

Per la seva banda, el president del Govern podrà prémer la tecla emocional que li ha funcionat al PP, però dirigida al seu electorat , aconseguint que realment temin l'arribada del "llop" que representa Vox. Sánchez farà campanya contra un PP que estarà formant governs amb la ultradreta d'Abascal, i previsiblement empassant-se amb imposicions que els allunyin dels votants de centre. A més, els populars han d'afrontar situacions molt complicades d'explicar a l'opinió pública de centre: a la Comunitat Valenciana, el guanyador de les eleccions, el popular Carlos Mazón, es podria veure obligat a col·locar de vicepresident Carlos Flores , un senyor que va ser condemnat per violència de gènere i que és el cap de llista de Vox.

QUÈ FARAN PODEM I SUMAR?

La convocatòria d'eleccions ha deixat a punt de l'abisme Podem i Sumar , que hauran d'improvisar un pacte en els propers deu dies per presentar una candidatura o, en cas contrari, exposar-se a viure una segona jornada electoral on possiblement corrin la mateixa sort que Ciutadans - que en pau descansi-.

Molts no comprenen per què el president ha arraconat les dues formacions polítiques, que fa mesos que es barallen per temes que ningú ha entès -i per això han aconseguit el que els tocava-. Si en tant de temps no han aconseguit un acord, sembla complicat que ho poguessin aconseguir en pocs dies, i sense els vots de l'esquerra a l'esquerra del PSOE, seria gairebé impossible que Sánchez aconseguirà prou suport per seguir a Moncloa després d'aquestes generals , mentre que el PP compta, sí o sí, amb el suport de Vox.

A la ment de Sánchez hi podria haver la intenció d'enterrar Podem i Sumar i acabar aglutinant el vot de l'esquerra , però seria un pla massa maldestre: la gent seguiria dividint els seus vots entre les formacions a l'esquerra del PSOE ia moltes províncies quedarien sense representació en no arribar als mínims, convertint-se en vot perdut per a lesquerra.

Una altra tesi que pot estar manejant el president i el seu equip, i que sembla més versemblant, és obligar els seus socis de Govern a tirar endavant un pacte, per les bones o les dolentes. Les contínues baralles entre els diferents sectors de l'esquerra han perjudicat seriosament la imatge de l'Executiu, i molts ciutadans ja no sabien si els dirigia una coalició entre dos partits, tres o quatre. Per això, la intenció del president podria ser frenar aquesta sagnia i no donar temps als seus socis perquè es barallin per més temes absurds, obligant-los a ajuntar-se en una llista que no sembli un grupuscle fraticida i que pugui aglutinar vot o, en cas contrari , desaparèixer per sempre.

El tsunami blau continua avançant i Sánchez està disposat a tot per resistir. Ho aconseguirà?