Partits polítics recorren a microcrèdits ciutadans per finançar les campanyes electorals

La convocatòria d'eleccions generals el proper 23 de juliol ha desencadenat una intensa mobilització per part dels partits polítics, que han desplegat totes les seves estratègies i recursos per preparar una campanya d'èxit. En aquesta línia, tant el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) com Sumar han optat pels microcrèdits ciutadans com una forma de finançament. Els simpatitzants d'aquestes formacions tenen l'oportunitat de prestar diners, que els tornaran amb interessos.

El PSOE ha aconseguit recaptar 3,5 milions d'euros en 15 dies a través d'aquesta modalitat de finançament. Els microcrèdits atorgats pels simpatitzants del partit són remunerats amb un interès anual del 3,5%, superant així la rendibilitat oferta per les lletres del Tresor. La campanya de microcrèdits del PSOE va començar el 12 de juny i ha arribat al 74,7% del total recaptat a les eleccions generals anteriors, celebrades el 10 de novembre del 2019, quan van obtenir 4,72 milions d'euros a través d'aquesta via. Aquesta xifra representa gairebé el doble del finançament obtingut a la campanya del 28 d'abril del 2019, que va pujar a 2,4 milions d'euros.

Per al PSOE, aquests resultats demostren el suport i la implicació de "tantes i tantes persones" amb el seu projecte polític, i consideren que reflecteix el suport ciutadà al seu partit. Les sumes prestades seran retornades juntament amb els interessos generats, sent el termini estimat de 12 mesos a partir de les eleccions. Per exemple, aquells ciutadans que col·laborin amb 1.000 euros en rebran 1.035 euros. Les quantitats prestades fins ara pel PSOE oscil·len entre els 200 i els 10.000 euros.

SUMAR

En aquesta mateixa línia, Sumar, una formació política que ha heretat l'estratègia de microcrèdits de Podem, ha comunicat que ha aconseguit el 70% del seu objectiu de recaptació en només una setmana. Durant aquest període han aconseguit obtenir 1,4 milions d'euros de la participació de 1.200 persones. La rendibilitat oferta per Sumar és del 3,25%, lleugerament inferior a la del PSOE.

Tots dos percentatges de remuneració superen les taxes d'interès dels dipòsits bancaris i les lletres del Tresor. En el cas dels dipòsits, els grans bancs actualment es mostren reticents a oferir rendiments atractius, cosa que ha portat els ciutadans a buscar alternatives amb més rendibilitat.

D'altra banda, és important destacar que els partits polítics reben subvencions estatals en funció del nombre de vots obtinguts o dels escons aconseguits a les eleccions generals. Aquestes subvencions estan regulades per la Llei Orgànica 3/2015, que estableix les quanties assignades per l'Estat per cobrir les despeses derivades de les activitats electorals de les formacions polítiques.

Segons aquesta llei, els partits polítics reben una subvenció de 21.167,64 euros per cada escó obtingut al Congrés dels Diputats o al Senat. A més, s'atorga una subvenció de 0,81 euros per cada vot obtingut per cada candidatura al Congrés que hagi obtingut com a mínim un escó de diputat, i de 0,32 euros per cada vot aconseguit per cada candidat que hagi obtingut un escó de senador.

Pel que fa a les despeses electorals, s'estableix que el límit serà determinat, multiplicant per 0,37 euros el nombre d'habitants corresponents a la població de dret de les circumscripcions on cada partit presenti les candidatures.

En resum, la convocatòria d'eleccions generals ha portat els partits polítics espanyols a cercar diferents formes de finançament per a les campanyes. Tant el PSOE com Sumar han recorregut als microcrèdits ciutadans com una via per obtenir els recursos necessaris. Aquests microcrèdits ofereixen una rendibilitat superior a la dels dipòsits bancaris i les lletres del Tresor, i reflecteixen el compromís i la participació dels ciutadans amb projectes polítics d'aquestes formacions. A més, els partits també reben subvencions estatals en funció dels resultats electorals obtinguts. Amb totes aquestes estratègies financeres, els partits polítics busquen assegurar el finançament necessari per dur a terme les campanyes electorals de manera efectiva i transparent.