Víctimes d'ETA reclamen que es deixi d'utilitzar el lema 'Que et voti Txapote'

Covite , la Fundació Fernando Buesa Blanco i al voltant d'una vintena de víctimes d'ETA, a títol individual, han realitzat aquest dimarts una crida a la classe política ia la societat perquè no s'utilitzi el lema 'Que et vote Txapote' , en considerar que "suposa una banalització del terrorisme i dels terroristes". Entre ells, hi ha familiars de regidors del PP José Ignacio Iruretagoyena i Manuel Zamarreño, assassinats per l'organització terrorista.

En un comunicat conjunt, les dues associacions i les altres víctimes que el subscriuen, denuncien que "resulta molt dolorós per a moltes víctimes" aquest eslògan, i asseguren que, "no ajuda gens a la tasca de deslegitimació del terrorisme" per la qual treballen "tots els dies".

El text subratlla que Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, és l'assassí de desenes de persones. "Que les famílies de les seves víctimes hagin d'escoltar el seu nom matxaconament en un lema que menyscaba el que va suposar l'assassinat dels seus familiars és indigne i cruel, per això demanem, una vegada més, a la classe política ia la ciutadania que deixin de utilitzar-lo", insisteix.

Per això, aquestes víctimes de l'extinta organització terrorista demanen "respecte" per a la memòria dels seus familiars, així com per a "la pluralitat i diversitat del conjunt del col·lectiu de víctimes". "La causa de la Memòria, Veritat, Dignitat i Justícia no té ideologia política i s'hauria de mantenir al marge de la patrimonialització i la polarització partidista, per això exigim que cap partit polític s'arrogui la nostra representació ni ens imposi com ens hem de sentir les víctimes “, asseguren.

A parer seu, "la utilització partidista de la memòria del terrorisme va en la direcció contrària de la consideració a la dignitat de les víctimes, el pluralisme de les quals s'inscriu en la universalitat de la seva condició com a tals".

"Estem en un moment difícil per a la memòria del passat del terrorisme, en què la temptació de l'oblit i de girar full sense haver abordat la tasca pendent de la deslegitimació ètica, social i política d'ETA és molt gran", adverteixen.

"ESLÒGANS VICIATS"

Per això, consideren que, "si en aquest moment tan delicat, es fan servir eslògans viciats, com el lema en qüestió, es corre el risc de contribuir a la desvirtuació ia la desafecció d'aquesta memòria necessària per a la deslegitimació del terrorisme des d'un consens social ampli".

Les víctimes que, a títol individual, s'adhereixen a aquesta petició són: Pablo Romero Martínez, fill de Juan Romero Álvarez, assassinat per ETA el 21 de juny del 1993; Francisco Zaragoza, president de l'Associació de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat Víctimes del Terrorisme i ferit en un atemptat d'ETA el 18 de desembre del 1988; Sandra Carrasco, filla d'Isaías Carrasco (edil del PSE), mort a mans de la banda el 7 de març de 2008; o Gorka Landaburu, periodista ferit en un atemptat el 15 de maig del 2001.

També s'han adherit al document Mikel Iruretagoyena , fill del regidor del PP José Ignacio Iruretagoyena, assassinat per ETA el 9 de gener de 1998; i Naiara Zamarreño, filla de l'edil del Partit Popular Manuel Zamarreño, assassinat el 25 de juny de 1998.

A més, han subscrit aquesta reclamació Iñaki García Arrizabalaga, fill de Juan Manuel García Cordero, assassinat pels CAA (Comandos Autònoms Anticapitalistes) -escissió d'ETA- el 23 d'octubre de 1980; Barbara Durkhop, vídua del socialista Enrique Casas, assassinat pels CAA el 23 de febrer 1984; Josu Elespe, fill de Froilán Elespe (PSE-EE), mort per la banda el 20 de març de 2001; Ivan Ramos Torrano, fill de María Teresa Torrano, assassinada per ETA el 25 d'abril del 1987.

Altres signants són Miguel Ángel Díez Ferreira, fill d'Isidoro Díez Ratón, assassinat el 25 de novembre de 1985; Rafael Olaziregi Borda i Miren Edurne Albizu, germà i cunyada d'Eugenio Olaziregi Borda, assassinat el 30 de gener de 1997; Nerea Barrios Cuevas, filla de José Luis Barrios Capetillo, assassinat per ETA el 17 de setembre de 1988; Juan Carlos Ábalos Bofill, fill de Jesús Ábalos, assassinat per ETA el 25 de maig de 1979.

També han estampat la seva firma Rubén Múgica, fill de Fernando Múgica Herzog, assassinat el 6 de febrer del 1996; Alberto Muñagorri, ferit per un atemptat d'ETA el 26 de juny del 1982; Jaime Arrese Araolaza, fill de Jaime Arrese, assassinat el 23 d'octubre de 1980; José María Lobato, ferit en un atemptat el 4 de desembre del 1997; José Miguel Gómez Elosegui, germà de Francisco Javier Gómez Elósegui, assassinat per ETA l'11 de març del 1997; i Andoitz i Ibai Korta Zearreta, fills de l'empresari Joxe Mari Korta, assassinat per ETA el 8 d'agost del 2000